EL TERME MITJÀ DE MATAR

La frase “aquests són els meus principis; si no li agraden, en tinc d'altres”, àmpliament atribuïda a Groucho Marx, ha renascut a la nostra era d'acceleració tecnològica. Fins fa poc, Google mantenia a la seva pàgina web sobre principis d'IA que existien quatre objectius que mai no perseguiria mitjançant la intel·ligència artificial. Un eren les armes, però aquesta promesa de futur ja ha desaparegut, com ha detectat aquesta setmana l'agència Bloomberg. -  Francesc Bracero.

El que deia Google abans és que no utilitzaria la intel·ligència artificial per desenvolupar “armes o altres tecnologies el propòsit principal o implementació de les quals sigui causar o facilitar directament lesions a les persones”. En lloc d'això, una nova entrada al bloc descriu uns objectius més ambigus en què semblen encaixar moltes més coses. “Creiem que les empreses, els governs i les organitzacions que comparteixen aquests valors haurien de treballar junts per crear una IA que protegeixi les persones, promogui el creixement global i recolzi la seguretat nacional”. Aquí hi cap de tot. El nou compromís del gegant tecnològic és que actuarà per “mitigar els resultats no desitjats o perjudicials i evitar biaixos injustos” i s'alinearà amb “els principis àmpliament acceptats del dret internacional i els drets humans”.

La utilització de la tecnologia per matar més i més ràpid és una delicada qüestió que afecta els contractes que han signat companyies tecnològiques dels Estats Units amb l'Exèrcit i que han provocat protestes dels seus empleats diverses vegades.

Recentment, Meta va anunciar que ha posat el seu model d'IA Llama "a disposició de les agències governamentals dels Estats Units, incloses les que treballen en aplicacions de defensa i seguretat nacional, i dels socis del sector privat que donen suport a la seva feina". La calculada indefinició sobre com s'utilitzarà la intel·ligència artificial en la indústria de defensa no permet afirmar que s'emprarà per ferir o matar persones, però tampoc descartar que s'utilitzi així.

Algú que ja té els principis alineats amb el poder polític del país és Darío Amodei, el conseller delegat d'Antropic, que ja ha negociat amb el departament de Defensa la utilització del seu IA Claude. En una entrevista a Financial Times , Amodei es va expressar sense embuts: “la postura que mai hauríem d'utilitzar la IA en entorns de defensa i intel·ligència no té sentit per a mi. La postura que hauríem d'anar en gran i fer-la servir per fer el que vulguem, fins a fabricar armes apocalíptiques, és òbviament igual de desgavellada. Estem intentant buscar un terme mitjà, de fer les coses de manera responsable”. És clar. El terme mitjà de matar mai no ha estat fàcil.

No deixa de ser d'un cinisme absolut quan afirma que el nou compromís del gegant tecnològic és que actuarà per “mitigar els resultats no desitjats o perjudicials i evitar biaixos injustos” i s'alinearà amb “els principis àmpliament acceptats del dret internacional i els drets humans”. Ve a ser com aquell Governador mexicà que en acabar el seu mandat, es vantava de la seva honestedad, deia l'home: "i conste que en mi mandato he robado poquito". No es roba molt o poc, no és mata molt o poc. Es mata i es roba, aqui no hi ha un  terme mitjà.