Per a William Gabriel, “Willy”, la guerra té ulls de nen, uns tretze anys i una alçada escassa. “Era més o menys així”, diu, i allarga la mà i la col·loca al voltant d'un metre i trenta del terra. Fa tres setmanes, durant el caos de la invasió del grup rebel M23 a la ciutat de Goma, un nen armat amb una AK47 va entrar a casa seva i es va acarnissar amb Willy i la seva família. Va matar la seva mare i les seves dues germanes i hauria matat Willy si no s'hagués amagat en un forat del carrer. Aquell xaval era un guerriller wazalendo, una milícia desorganitzada que lluita al costat de l'exèrcit congolès, sense una mica de pietat. “Va venir a rematar-me, però no em va trobar i em vaig desmaiar perquè una bala m'havia donat al peu i sagnava molt”.
Avui, Willy coixejava pel pati de l'hospital general de Virunga sense saber ben bé què fer. Recolzat en unes crosses de fusta, es mirava el peu dret enguixat tement que els metges li donessin d'alta. “Durant els combats, les explosions van destruir casa meva, ja no tinc família ni diners per al transport si em fan fora de l'hospital”. No ho diu al principi però també té por: quan aquest periodista li ofereix portar-lo al seu barri, a casa d'un amic, confessa que tem que el seu nen botxí segueixi allà i vulgui acabar amb ell. S'estima més quedar-se a l'hospital.
La guerra a l'est de la República Democràtica del Congo és desitjar que no se't curi una ferida de bala i observar com la calma anunciada a la ciutat és en realitat que arribin al centre sanitari dos nous ferits de bala cada dia. La guerra també és el caos total: aquest divendres residents de la ciutat de Lubero, 245 quilòmetres al nord de Goma, van denunciar que, davant l'avenç de l'M23, soldats de l'exèrcit desertors van fer pillatges en botigues i cases durant la seva fugida en desbandada. Un portaveu militar del govern va assenyalar fins i tot en un comunicat que els militars desertors tenen 12 hores per tornar a la línia de batalla i va demanar a tots els soldats que “evitin els robatoris i altres actes il·legals”. El govern de Kinshasa, que va demanar ajuda aquesta setmana al Txad després de la retirada de les tropes aliades de Burundi, dóna símptomes de desesperació: el ministeri de Finances va obrir aquesta setmana dos comptes bancaris perquè la població faci donacions en suport a les forces armades.
Aquest divendres només li va arribar un respir des de Washington: els EUA han anunciat avui sancions a un ministre de Rwanda, James Kabarebe, antic cap militar i peça central en la col·laboració entre l'M23 i el govern ruandès, ia Lawrence Kanyuka, portaveu del grup rebel i del seu braç polític, l'Aliança pel Riu Congo (AFC a les seves sigla). La pitjor crisi que viu el Congo en més de dues dècades –l'any 2012 el M23 va envair Goma només durant 11 dies però ara volen enderrocar el president Félix Thisekedi– també va viure escenes de violència extrema a Uvira, a 120 quilòmetres al sud de Bukavu, on els carrers es van convertir en zona de combat. Diverses unitats de wazalendo, “els patriotes” en swahili, es van parapetar a les instal·lacions de l'hospital, on hi havia pacients i metges, per repel·lir els atacs. A més, l'M23 ha obert aquesta setmana un nou front cap al sud, a prop de la ciutat de Walungu, un eix que porta a les mines d'or de Kamituga i reafirma la intenció d'avançar cap a la província de Katanga, al sud-est, amb una de les principals reserves de cobalt del món. Si bé el president Tshisekedi va acusar l'expresident Joseph Kabila, a més de Rwanda, d'estar darrere de la rebel·lió, als passadissos dels millors hotels de Goma, plens aquests dies de militars rebels, espies i serveis d'intel·ligència, se xiuxiueja un nom que podria jugar un paper clau en l'esdevenir de la revolta: Moïse Kat2 país. Tot i que Katumbi roman en un pla discret des de la invasió de Goma i Bukavu, un portaveu del seu partit ha declarat aquesta setmana que són favorables a una negociació de pau que inclogui totes les parts, inclòs l'M23, extrem que rebutja l'executiu congolès. 
Més enllà de la infructuositat per ara de les taules de pau, el conflicte treu el cap al precipici de l'odi tribal. Per tota la regió es multipliquen els assassinats de caràcter ètnic i sovint els controls de carretera improvisats serveixen per fer un triatge selectiu i assassinar o agredir els tutsis, o els que simplement tenen trets esmolats i nas estret, als quals s'acusa de ser ruandesos o de donar suport al M23, de donar suport al M23. Ningú no se salva de l'horror: a la zona controlada pel M23 també s'han produït execucions sumàries contra desplaçats sospitosos de ser combatents wazalendo.La serp de la guerra creix i espanta: aquest divendres al migdia, els metges van col·locar un nou pacient al llit de Willy, per convidar-lo a abandonar l'hospital. Willy ja té l'alta, però ell es va asseure en un banc sense intenció d'anar-se'n enlloc. A refugi de la guerra, allà fora, almenys un dia més.  Xavier Aldekoa, a la vanguardia.