Al voltant de 163 dones van ser violades i cremades vives el 27 de gener a la presó central de Goma, al nord-est de la República Democràtica del Congo (RDC), després de l'ofensiva del Moviment 23 de Març (M23), segons un informe enviat per la missió de pau de l'ONU 3.000 presoners i la posterior violència. El document conté al·legacions presentades pel Govern congolès davant el Comitè de l'ONU per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW, a les sigles en anglès) a Ginebra. En aquesta compareixença, la ministra congolesa de Drets Humans, Chantal Chambu Mwavita, ha assenyalat que l'ofensiva del M23 va provocar "la fuga de més de 3.000 presoners de la presó central de Goma" i "violacions de 163 dones detingudes a la presó a les quals se'ls va encendre". La presó, que va ser incendiada, tenia recloses "moltes persones condemnades per violència sexual contra dones", ha subratllat Mwavita, d'acord amb aquest informe. A banda de la mort de les 163 recluses, l'evasió ha causat la "proliferació d'armes lleugeres", així com "saquejos d'edificis legals, atacs a dones que defensaven dones víctimes de violència i el bombardeig de l'hospital matern de Goma, que va provocar la mort de dones embarassades i dones que acabaven de donar a llum". Els esforços per protegir les víctimes de la violència sexual, ha conclòs, "es van veure soscavats per l'augment dels atacs de l'Exèrcit ruandès i el M23, que havien intensificat els esforços militars i els atacs contra civils". L'M23 va prendre Goma, capital de la província de Kivu del Nord, després de dies d'intens combats amb l'Exèrcit de la RDC i les milícies aliades que han causat gairebé 3.000 morts i centenars de milers de desplaçats, segons xifres de l'ONU. L'ofensiva de l'M23 -grup armat format principalment per tutsis que van patir el genocidi ruandès del 1994- ha incrementat la tensió amb la veïna Rwanda, ja que el Govern congolès acusa Kigali de recolzar l'M23, un extrem que ha confirmat l'ONU. Per la seva banda, Rwanda i l'M23 acusen l'Exèrcit congolès de cooperar amb les Forces Democràtiques per a l'Alliberament de Rwanda (FDLR), un grup fundat el 2000 per capitostos del genocidi i altres ruandesos exiliats per recuperar el poder polític al seu país, una col·laboració també corroborada per les Na.
Aquesta és una d'aquelles notícies que passen desapercebudes a la majoria de la gent, pel poc tractament que li donen els mitjans tradicionals. Què importen 163 dones negres i pobres?, a més això ha passat molt lluny de la comoditat del nostre sofà. Es podria dir que el que passa al Congo es queda al Congo. Imaginem per un moment que això mateix passa al Congo però amb dues o tres dones blanques, la que s'organitzaria. 
Una hipocresia més com la de Volem acollir.