Dues dones joves corren per l'andana d'una estació deserta per agafar un tren que arrenca, ja entrada la nit. Així comença l'anunci que la conselleria d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat va publicar ahir al compte de la xarxa social X per celebrar el 8 de març, el dia internacional de les dones. Una veu en off anuncia als espectadors: “Pròxima estació: feminisme”. I una de les joves assegura que “és tan senzill com tornar a casa tranquil·les”. Podeu veure el video al final de l'escrit.
Terrible ironia que la conselleria opti pel tren per portar les dones a un futur feminista en un dia en què milers de catalans han vist greument alterada la vida diària pel mal funcionament dels ferrocarrils. Tampoc no sembla un bon auguri que les noies perdin el tren. En tot cas, els responsables de la conselleria no van deixar de ser prudents: el tren de l'anunci és dels Ferrocarrils de la Generalitat. Ells tampoc es van refiar de poder arribar a una societat més feminista si en prenien un de Rodalies.
I és que hi ha una altra realitat, Rodalies Renfe. El suposat final d'obres a Roda de Barà ha empitjorat encara més la vida dels viatgers. El que havia de ser, dilluns passat, l'inici d'una millora del servei s'ha convertit en tot el contrari, el preludi d'una setmana negra que va començar amb el tren inaugural amb les autoritats a bord arribant amb 50 minuts de retard. Les imatges d'aquest matí, de milers de passatgers atrapats amb trens, forçant portes per deixar entrar l'aire i fins i tot uns 900 baixant dels vagons per caminar gairebé un quilòmetre per les vies, il·lustren el colofó ​​del despropòsit de Rodalies.
Sembla que hi ha una vaga de zel encoberta dels sindicats pel traspàs de Rodalies a la Generalitat, encara que el problema de Rodalies és endèmic, i cap partit no pot acusar un altre de la deixadesa en el servei, perquè tots han passat per aquí i cap ha estat capaç de solucionar-ho. Com a contrast els Ferrocarrils de la Generalitat funcionen com un rellotge suís, de fet es diu a la línia R4 que va de Terrassa a l'Hospitalet, el metro del Vallès, per la quantitat de trens que hi ha ia fe que plens de passatgers hi van, cosa que demostra que si un servei públic funciona la gent l'usa en comptes d'agafar el cotxe o un altre mitjà de transport.
El president Illa ha fet una valoració de la situació viscuda aquest divendres a Rodalies des de Perpinyà, en la primera visita oficial a la regió de la Catalunya Nord per donar suport al projecte de La Bressola pel català, enfortir els llaços econòmics amb la regió i el seu compromís amb la memòria democràtica en el marc de l'aniversari de la mort de Franco. Illa ha demanat "excuses a tots els ciutadans afectats" i ha informat que la consellera de Territori, Silvia Paneque, es reunirà aquest divendres al migdia amb Adif, amb Renfe i amb el Ministeri de Transports, en el marc de les reunions diàries que s'està fent per supervisar la situació. El president ha posat èmfasi que el seu Gabinet està intentant solucionar la situació, que "no s'arreglarà ni en un mes, ni en dos", com solen remarcar des de l'Executiu català, i que s'està posant "tota l'atenció". L'únic que el president no diu és que la situació no s'arreglarà... en anys.
Si esteu subscrits o compreu la vanguardia en paper, val la pena llegir l'article d'Esteve Giralt sobre l'efecte del caos de rodalies sobre els ciutadans del sud de Catalunya: "Milers de persones pugen i baixen cada dia en silenci, amb mala cara, dels per norma general vells i lletjos trens de la xarxa de Regionals del sud de Catalunya. A les estacions i als trens es respira indignació, ansietat i una barreja de resignació i desesperança. Reiterades incidències, llargs retards i trens cancel·lats sense avís són el seu insuportable dia a dia. El caos ferroviari, agreujat amb la macrotall i les obres però cronificat des de fa anys, està fent efecte. Fins a l'extrem de canviar les vides de molts passatgers, obligats a renunciar a una feina, a canviar d'estudis o lloc de residència i fins i tot patint-ne els efectes sobre la salut.

Marta Folch a Altafulla, on fa 19 anys que agafa el tren per anar a treballar a Barcelona. Ara teletreballa tres dies pel caos. Enorme exercici d'empatia és posar cara i sentiments als que ho estan patint a les seves carns. “És molt bèstia, si no ho vius no t'acabes de fer a la idea”, adverteix Maria Escoda, de Tarragona, amb la seva feina a Barcelona, ​​mentre segueix a la ràdio l'últim daltabaix de Rodalies a Bellvitge". (fragment)