EL MAL DE LA BANALITAT

Pete Hegseth, és un individuu que compleix admirablement els requisits per al càrrec que ocupa, com a secretari de Defensa en l’actual règim dels Estats Units. El cap del departament que dirigeix, la força militar més letal del món, està acusat de ser un borratxo acabat i, seguint l’exemple de qui el va nomenar, un assetjador sexual. John Carlin a la Vanguardia.

Un altre dels seus mèrits és haver promogut una campanya que va acabar el 2019 en indults presidencials (sí, Trump) per a tres soldats que estaven a punt de ser jutjats per crims de guerra a l’ Afganistan i l’ Iraq. Un d’ells va ser acusat de donar cops a una nena i un home gran, de disparar­ indis­criminadament contra civils i d’apunyalar a mort un adolescent capturat mentre rebia tractament mèdic.

Avui el mal a combatre és la lectura. El cap del Pentàgon ha retirat 381 llibres de la biblioteca Nimitz de l’Acadèmia Naval dels Estats Units, tots re­lacionats amb temes que l’Administració a Washington considera “anti­americans”, com el racisme, el feminisme, el transgènere, la violència poli­cial i els discapacitats. No se sap si els llibres els han cremat, però la llista negra inclou 'Jo sé per què canta l’ocell engabiat', de la cèlebre autora negra Maya Angelou, i 'Recordant l’Holocaust', sobre dones víctimes dels nazis. En canvi, dos exemplars de Mein Kampf d’Adolf Hitler continuen a les prestatgeries. Tampoc no s’ha tocat La corba de la campana, que argumenta que els negres i les dones són menys intel·ligents que els homes blancs, però un llibre que en refuta la tesi, sí, adeu-siau. Tot perfectament coherent amb el que en podríem dir, amb una certa exageració, la filosofia regnant als Estats Units. Però sorprèn que no hagin anat més lluny. Prohibir llibres en aquell país és poc més que un acte simbòlic. Per evitar realment que les ments de les masses es contaminin amb idees perilloses, el règim hauria d’estendre la censura a les pel·lícules i a les sèries de televisió.

Com a precedent històric es podrien fixar en la tasca de Roy Cohn, l’advocat en cap del Comitè d’Activitats Antiamericanes que va presidir el senador Joseph McCarthy, flagell del “comunisme” de Hollywood als anys cinquanta. Més tard Cohn va arribar a representar dues famílies de la màfia novaiorquesa, els Genovese i els Gambini, i durant 14 anys, el jove Donald Trump.

En el paper d’assessor de McCarthy, i anticipant-se a les tendències de l’actual moviment MAGA, Cohn va identificar no només llibres sinó pel·lícules que atemptaven contra els valors fundacionals de la república, com ara El falcó maltès, un clàssic que va tenir com a protagonista Humphrey Bogart. El que no va aconseguir Cohn va ser prohibir-la. Avui l’Administració Trump té l’oportunitat d’esmenar l’error. Bé, ja que parlem de Bogart, comencem per Casablanca, que va sortir el 1942, un any després d’El falcó maltès. Per a molts Casablanca és la millor pel·lícula de tots els temps, però si som conseqüents amb els criteris de selecció dels llibres prohibits de la biblioteca naval, no ens queda més remei que reconèixer que, en l’actual clima polític, està molt fora de lloc. Per dos motius: el pianista és negre i la temàtica antinazi no hauria agradat a l’autor de Mein Kampf.

La dura realitat és que caldria reconsiderar la validesa de gairebé totes les pel·lícules ambientades a la Segona Guerra Mundial, amb particular atenció a les que tracten l’ Holocaust com La llista de Schindler, El pianista i La vida és bella. Després hi ha les que denuncien el racisme, entre les quals Endevina qui ve a sopar, Django desencadenat o, particularment ofensiva ja que explica la història d’un neonazi reformat, American history X. Pel·lícules feministes com Thelma i Louise­, fins i tot Kill Bill 1 i 2, fora també, no fos cas que se’ls doni idees a les noies. Després tenim una pel·lícula absolutament verboten, com diria Adolf: La noia danesa, amb l’actor Eddie Redmayne interpretant el paper d’una dona trans­sexual.

Per a la ‘filosofia’ regnant sorprèn que no hagin anat més lluny, censurant pel·lícules i sèries. Sèries com Germans de sang, sobre un escamot de l’exèrcit dels Estats Units que combat al costat dels europeus en la derrota dels nazis; The Wire, en què els protagonistes són majoritàriament negres, i Peaky Blinders. Sí, aquesta última us pot sorprendre, però just aquesta setmana n’he vist un episodi en què el cap mafiós que interpreta Cillian Murphy tracta un homosexual amb sorprenent cortesia i respecte. Mal exemple per a Pete Heg­seth i els altres mascles que s’agenollen als peus de Don Trumpeone.

És curiós com han canviat les coses des del primer mandat del capo taronja. El secretari de Defensa aleshores va ser el general Jim Mattis. Va dimitir al cap de dos anys, entre altres coses perquè, com va dir a la carta de renúncia, no estava d’acord amb la política del seu comandant en cap de trencar amb els antics aliats europeus. Hauria dimitit també si se li hagués demanat de retirar llibres de les biblioteques militars.

Un home culte que no va congeniar mai amb Trump (més aviat va exercir el paper del que en anglès en diuen “l’adult a l’habitació”), Mattis sempre va insistir en el valor de la lectura. Va dir una vegada que llegir les obres de l’arquebisbe sud-africà negre Desmond Tutu, premi Nobel de la Pau per la seva lluita contra el racisme de l’apartheid, tenia tant valor per a un militar, o per a qualsevol persona, com les del clàssic teòric de la guerra Carl von Clausewitz. Mattis sempre va estar a favor de la diversitat a les forces militars, de promoure la presència de gais, dones i negres. Hegseth i el seu cap no, fins al punt que a més de prohibir llibres han exigit l’eliminació dels arxius del Pentàgon de fotos de l’avió que va tirar la bomba atòmica sobre Hiroshima perquè es diu Enola Gay; de la primera dona que va aprovar el curs d’infanteria dels marines ; de soldats negres que van combatre i van rebre medalles a la Segona Guerra Mundial. Això obliga a pensar que les possibilitats que proposo aquí per a la futura censura de pel·lícules i sèries potser no són tan esbojarrades. Avui a Washington l’absurd i la bogeria –la bogeria maligna–són la nova normalitat.