La digitalització és per a nosaltres el que va ser l'agricultura per als nostres ancestres: una opció que semblava fer-nos més feliços, però va acabar fent-nos més esclaus. Els fòssils humans demostren que quan érem caçadors nòmades vivíem més i millor. Però va arribar el dia en què la selva no n'hi havia prou per mantenir-nos a tots: o la cultivàvem o desapareixiem. digital la va iniciar l'exèrcit dels EUA al crear internet per a la guerra, i en la pau semblava que ens faria viure millor a tots, fins que avui ningú pot viure sense ella. La digitalització, com l'agricultura, ens ha dividit en esclaus i amos; antany, de la terra; avui, de les dades. I els esclaus suem el solc digital a tota hora en múltiples pantalles perquè els amos del núvol siguin cada vegada menys i alhora més poderosos.
Els FAAAN (acrònim de Facebook, Amazon, Apple, Alphabet, abans Google i Netflix) són el primer poder empresarial del món gràcies al comerç de dades; però el seu primer i últim client són els estats. Pel que fa a la Xina, aquestes multinacionals són l'Estat des que neixen. En el fons doncs, en aquesta guerra EUA/China, l'ùnic que podem triar és qui volem que ens espií i controli les nostres dades, ja que tots dos alhora sembla que no pot ser.
La digitalització ha contribuït també a crear un nou grup social d'ermitans digitals, els Hikikomori, aquest és un terme japonès per referir-se al fenomen social que consisteix en persones apartades que han escollit abandonar la vida social; sovint buscant graus extrems d'aïllament i confinament, a causa de diversos factors personals i socials en les seves vides. Al Japó, sol afectar més a homes que a dones. El terme es refereix al fenomen sociològic, així com a les persones que pertanyen a aquest grup social. En la terminologia occidental, aquest grup pot incloure a individus que pateixen de fòbia social o problemes d'ansietat social. Això també pot ser originat per agorafòbia, trastorn de personalitat per evitació o timidesa extrema. Estimacions suggereixen que hi ha més d'un milió de hikikomori al Japó.
La digitalització ha contribuït també a crear un nou grup social d'ermitans digitals, els Hikikomori, aquest és un terme japonès per referir-se al fenomen social que consisteix en persones apartades que han escollit abandonar la vida social; sovint buscant graus extrems d'aïllament i confinament, a causa de diversos factors personals i socials en les seves vides. Al Japó, sol afectar més a homes que a dones. El terme es refereix al fenomen sociològic, així com a les persones que pertanyen a aquest grup social. En la terminologia occidental, aquest grup pot incloure a individus que pateixen de fòbia social o problemes d'ansietat social. Això també pot ser originat per agorafòbia, trastorn de personalitat per evitació o timidesa extrema. Estimacions suggereixen que hi ha més d'un milió de hikikomori al Japó.
Aquest fenomen dels hikikomori no és nou, és prepandemia. Recordo haber publicat un escrit sobre La Sindrome dels Hikikomori, el 2014.
"Los fósiles humanos demuestran que cuando éramos cazadores nómadas vivíamos más y mejor" . Tengo severas duras.
ResponEliminaDesde un punto de vista humanista yo creo que así era. Creo que es de Eudald Carbonell. La IA Copilot lo ve de esa manera: Durante la época de cazadores-recolectores, los humanos tenían una dieta más variada y rica en nutrientes, que incluía frutas, verduras, carnes y pescados según la temporada. Esto, combinado con una rutina física constante, podía contribuir a una buena salud general. Además, la ausencia de sedentarismo reducía problemas modernos como la obesidad y ciertas enfermedades crónicas.
EliminaAl ser nómadas, los grupos humanos vivían lejos de grandes concentraciones, lo cual limitaba la propagación de enfermedades infecciosas que surgieron más comúnmente con la vida sedentaria y la agricultura. El estrés social también podía ser menor, ya que no había estructuras jerárquicas tan complejas como las que aparecieron con las sociedades agrícolas.
No sabía nada de este grupo japonés. Supongo que en una sociedad tan competitiva, estos métodos ayudan a aislarse de los demás sin tener que dar explicaciones a nadie.
ResponEliminaDecir que me parece triste que el ser humano se refugie en una máquina.
Salut
Doncs ja fa temps que n'hi ha. Fixa't que a 2014, es calculava que hi havia uns 500 mil hikikomori i enguany calculen que n'hi ha 1 milió.
ResponEliminaUna cosa es tener dieta rica en nutrientes y una vida activa y otra muy diferente sería vivir más y mejor, e incluso más sano. Y esto es una cosa diferente. Vivian en una media de 35-40 años. No sabían superar más allá de las infecciones corrientes que no precisan otra ayuda que la acción directa del sistema inmunitario. Morían y sufrían de patologías, infecciones y accidentes que, hoy en día, se curan visitando un médico de familia.
ResponEliminaUna buena pregunta sería ¿cuántos ciudadanos catalanes podría ser clasificados como hikikomoris o próximos al fenómeno?
Segons l'Hospital del Mar, a Barcelona n'han diagnosticat uns 200.
EliminaEm permeto un somriure. (o directament una riallada)
EliminaSón dades de l'Hospital del Mar, i et diré més, per Barcelona em semblen masses.
EliminaHikikomori no es un grupo japonés. Es un fenómeno social que se da en todo el mundo. Los japoneses le han dado nombre, pero no tienen la exclusiva, ni mucho menos
ResponEliminaJa, però el fenomen es dona molt més al Japó.
ResponEliminaJo no hi posaria la mà al foc. El Japó li a donat nom i l'ha quantificat. D'altres no i fins i tot, altres, l'ignoran.
EliminaJA, pero el fenómen Hikikomori no es nou, la primera vegada que en vaig parlar va ser al 2014, i estic segur que al Japó és al lloc on hi ha més casos és al Japó per la manera de ser i viure dels japonesos. Fixa't que al 2015 eren uns 500 mil i ara són un milió. El psiquiatra japonés Tamaki Saito es va referir a aquest trastorn per primera vegada el 1998 en el seu llibre "Sakateki hikikomori, una adolescencia sin fin", o sigui abans de les noves tecnologies,
EliminaEn lloc diu que ara siguin un milió. La primera vegada que en vaig sentir parlar, justament va ser a Sabadell, en un dinar, dins d'un seminari de fotografia, organitzat pel laboratori Percolor. Un comercial de la casa Canon, ens va parlar a la taula. No estic segur de quin any era, però em sembla que voltava el 1997-98 o 99
EliminaEckardt et al. resumieron el estudio global sobre las tasas de hikikomori en ocho países (Eckardt, 2023): las tasas de hikikomori oscilan entre el 0,87 % y el 1,2 % en Japón, el 6,6 % en China, el 1,9 % en Hong Kong, el 2,3 % en Corea del Sur, el 20,9 % en Singapur, el 9,5 % en Nigeria, el 2,7 % en Estados Unidos y el 9 % en Taiwán, respectivamente. Powell informó sobre la tasa de hikikomori en el Reino Unido: los ninis (sin estudios, empleo ni formación) entre enero y marzo de 2021 representan el 10,6 % de todas las personas en este grupo de edad (Powell, 2021). Silić et al. (2019) afirmaron que el hikikomori es una epidemia silenciosa.(https://www.sciencedirect.com/)
Podria ser el 1998. Aquí diu que després de la pandèmia (dades del 2023) al Japó hi ha 1,5 milions de persones que viuen com ermitans.
Eliminahttps://ismorbo.com/japon-tiene-1-5-millones-de-personas-viviendo-como-ermitanos-tras-la-pandemia/
Francesc, no et vull molestar. Ni a tu, ni a ningú. T'he donat dades del 2023 i d'un Institut d'estudis socials de prestigi internacional. Tu em respons amb un article (per dir-ho d'alguna manera) d'una revista digital de caràcter tremendista. Sincerament, així no, si us plau. Ho deixarem, d'acord?
EliminaOk.
ResponElimina