A la recerca a Manhattan d'una imatge que il·lustri l'època aranzelària que s'acosta, Josh està en ple desplegament físic, suant els estalvis. Josh és un tipus jove, per sota dels 30, amb un penjador d'almenys dos metres i musculatura lluent. Un tipus catxut que està en dificultats transportant a pes un televisor gegant. L'escena es produeix a l'avinguda Broadway amb el carrer 80, a pocs metres d'un negoci de material electrònic i tecnològic (PC Richard & Son). "La televisió que tinc no funciona bé i he pensat que aquest és el moment de canviar-la", explica mentre es pren un respir.
L'aparell nou és d'una marca de Corea del Sud, país a què el president nord-americà Donald Trump li va fixar un gravamen recíproc del 25%, en vigor a partir del 9 d'abril (tret de rectificació). Hauria esperat una mica més, però em temo que la setmana que ve pujaran els preus. Posen aranzels i qui els paga?, doncs nosaltres, els ciutadans, es lamenta.
Aquesta és una crònica de proximitat que es desenvolupa a l'Upper West Side. Des que dimecres va comparèixer Trump per detallar els seus aranzels, els titulars s'han bolcat amb els avatars de la borsa, ja se sap, Wall Street i tot això. Però se n'ha parlat menys de la borsa, la de la compra de les llars en comestibles, begudes, roba, mobiliari. Si tot segueix com preveu Trump, el primer lloc on impactaran aquestes taxes serà als establiments els inventari dels quals es mou ràpid. I això passa sobretot als aliments. Els analistes auguren petits increments en bananes o al raïm de països amb aranzels del 10% a partir d'aquest dissabte. I dimecres s'haurien d'aplicar les taxes de represàlia a 57 països.
“Els aranzels pujaran els preus per a cada nord-americà de manera que afectaran directament la seva vida quotidiana”, va declarar al The Washington Post Kimberly Clausing, professora de la UCLA i execonomista del Departament del Tresor. "Serà l'augment més gran d'impostos que han enfrontat en 50 anys, en forma d'increment de preus", reitera.
"Hi ha clients que han començat a acaparar vins europeus. És una por real", explica Kyle, al capdavant d'una botiga (Best Bottles) especialitzada en vins no nord-americans. "No sabem com ens afectarà. Disposem sobretot de vins europeus a preus assequibles. Si els hem de pujar, és més que evident que ens ressentirem", calcula.
Una clienta és Danielle. S'emporta dos negres, un de francès i un altre d'italià. "Certes compres no canviaran. Potser és diferent per a coses com sabates i altres productes que no em preocupen en excés, aquí és possible que sigui més local, però em mantindré amb les que els dono valor, com llibres o vi", diu.
"No crec que sigui bona idea el que farà el president. No estic d'acord encara que afectarà més altres persones, la classe mitjana i treballadora, que guanyen menys que nosaltres", sosté Danielle, que reconeix que ella i el seu marit tenen un nivell econòmic alt i l'encariment els afecta menys. “No acaparo perquè qui sap que farà Trump l'endemà”, ironitza.
"M'emporto tres parells, mira", mostra John a la sortida d'una sabateria del carrer 72 (Tip Top Shoes). A la bossa hi ha unes sabates italianes, unes botes made in China i unes sneakers procedents del Vietnam. "Crec que ja està tot dit", postil·la.
P.J. és una altra clienta que surt de la sabateria. “Hem de mantenir la calma, això ni tan sols no ha començat”, replica. "No sóc economista ia llarg termini no sé si serà bona idea, alguna cosa calia fer per arreglar la situació. A curt termini és molt aterridor", accepta.
Aquesta preocupació es constata, sense gran esforç, a les portes de Zabar's, un dels supermercats més singulars, oa Kt Collection, una petita joieria. “Ho patirem molt els petits negocis, perquè no podem suportar tanta càrrega com les corporacions”, comenta Kay, vuit anys darrere del taulell en aquest lloc. Alguns fan amuntegament de béns i altres esperen davant la possibilitat que el president canviï de pla. Milena Gernandt, ciutadana originària de Colòmbia, s?encarrega de la gestió de diversos restaurants mexicans. Han renovat el mobiliari o les neveres per prevenció davant de la pujada dels costos.
"Estem molt preocupats amb el que ens arriba de la Xina i el menjar importat de Mèxic, tequila, mescal, alvocats. És una bogeria! I si pugem els preus, la gent no entrarà als restaurants", es queixa. Francesc Peirón a la vanguardia.
A corto plazo toda esta incertidumbre lo ha hecho es incentivar las compras de los productos q se prevé van a subir, igual q nosotros hemos metido en menos de una semana miles y miles de demandas antes de la entrada en vigor el pasado 4 de abril la reforma procesal, después , inflación con la subida de precios, perdida del poder adquisitivo y empobrecimiento...nada bueno...Un abrazo y buen domingo!
ResponEliminaAl menos al personal no le ha dado por acaparar el papel higiénico como con la PANDEMIA.
ResponEliminaUn abrazo!
I, què en farà el pistoler dels dòlars que guanyi amb els arancels?.
ResponEliminaEls tornarà al poble?.
Ja, ja, ja.
(Que es fotin, perquè el votaven...).
Non ti preocupare, els aranzels els pagarà el poble, com sempre.
ResponEliminaEn las novelas del Oeste se decía hasta la saciedad aquello de: vas a morder el polvo, vaquero. Toma del frasco.
ResponEliminaEl del frasco era un tal Carrasco. China posee aproximadamente el 3,8% de la deuda pública de los Estados Unidos, lo que equivale a unos 870.000 millones de dólares.
ResponEliminaLa deuda pública de los Estados Unidos asciende a 36,6 billones de dólares
Sabemos como ha empezado, no sabemos como acaba.
ResponEliminaBé no pot acabar, la clau la té la Xina, no Trump.
ResponElimina