LA LLIÇÓ DE LA SOPA RADIOACTIVA

La radioactivitat no només serveix per crear bombes o per generar energia. També es pot fer servir per conèixer el nostre passat. Quan parlem d'aplicacions de l'energia nuclear tots pensem primer en bombes i, després, en centrals nuclears, cosa que ens suggereix indefectiblement Txernòbil o Fukushima. Tampoc no ens són tan desconegudes les aplicacions mèdiques. Hi ha medicina nuclear com a tractament contra alguns tipus de càncer, o diferents eines diagnòstiques com el PET (tomografia d'emissió de positrons) o la gammagrafia que se serveixen de diferents compostos radioactius com a forma de veure si tenim algun tumor o algun tipus de problema ossi.

La realitat és que hi ha moltes aplicacions derivades de l'energia nuclear o de la radioactivitat més enllà de la guerra, la producció d'energia a centrals nuclears o la medicina. La radioactivitat és el procés pel qual un nucli atòmic inestable desprèn energia en el procés de cercar l'estabilitat. Aquesta particularitat és molt útil, ja que l'energia és molt fàcil de detectar, i com que depèn que un àtom sigui inestable, podem marcar determinades molècules concretes canviant la seva composició per un àtom radioactiu i així tenim les molècules marcades radioactivament o molècula amb radioisòtops, que han fet avançar la ciència en diferents camps.

El primer que es va adonar d'aquesta utilitat va ser el químic hongarès George de Hevesy per resoldre un problema domèstic. El 1911 es trobava fent una estada de recerca de la Universitat de Manchester, concretament al laboratori d'Ernest Rutherford, un dels descobridors de l'actual model atòmic. Durant la seva estada s'allotjava a una casa d'hostes, en règim de mitja pensió, i un menú que invariablement era el mateix cada dia. Això va provocar les seves queixes, ja que va acusar la patrona que la manca de varietat era perquè reciclava les sobres del dia anterior. La patrona, per descomptat, va negar l'acusació. Uns anys abans el seu supervisor a la Universitat de Manchester, en col·laboració amb Hans Geiger, havia desenvolupat un aparell que permetia detectar la presència de radioactivitat, precursor dels actuals comptadors Geiger. George va decidir utilitzar-lo per demostrar l'estafa a què era sotmès. Va afegir una petita quantitat d'una substància radioactiva a la sopa. L'endemà, amb un aparell del seu laboratori va detectar radioactivitat a la sopa, per tant, la casolana no havia llençat les restes de la sopa sinó que l'havia reciclada, ja que quedaven restes de la radioactivitat afegida a la sopa el dia anterior. Amb això no només va descobrir el frau, sinó també l'ús dels traçadors radioactius, descobriment pel qual va ser guardonat amb el premi Nobel el 1943.

Avui dia utilitzem radioactivitat per a moltes aplicacions industrials. Per exemple, els localitzadors per saber si una cisterna de metall fos ja és plena en uns alts forns es basen en un material radioactiu i un detector. El metall líquid bloqueja la radioactivitat i això, igual que una cèl·lula fotoelèctrica, obre una porta quan detecta que algú interromp el raig de llum, serveix per evitar que el metall desbordi i es produeixi algun accident. Per a la protecció del medi ambient també es pot utilitzar la radioactivitat, per exemple, per traçar el recorregut de corrents subterranis o de difícil accés. Utilitzar traçadors radioactius permet descriure el recorregut del corrent i fer mapes subterranis sense necessitat d'explorar-los detalladament.

I la radioactivitat també serveix en ciències socials com la història. A l'aire que respirem hi ha una petita proporció de carboni 14, que és radioactiu. Quan estem vius i mengem, o les plantes fan la fotosíntesi, s'incorpora aquest carboni en la mateixa proporció que és a l'atmosfera. Quan morim o tallem un arbre, deixa d'absorbir-se el carboni radioactiu i de mica en mica es va desintegrant. Simplement mesurant-ho amb la prova del carboni 14 podem veure de quina època és una resta. Per tant, la radioactivitat no només serveix per a la guerra, l'energia… o la medicina. 

També ens ajuda a conèixer la nostra història, o si un restaurant serveix les sobres del dia anterior. - J.M.Mulet a elpais.es