}

MITIGACIÓ PER MITJÀ DE L'ARANZEL


El març de 1931, John M. Keynes va publicar un article titulat Mitigació per mitjà de l'aranzel que proposava recórrer a aquesta mesura per a afrontar, des de la Gran Bretanya, els difícils moments dels inicis de la Gran Depressió. Suggeria “uns drets d'importació del 15% sobre tots els béns manufacturats i semi manufacturats
, sense excepció, i del 5% sobre tots els articles alimentaris” i algunes matèries primeres, amb exempcions per a unes altres. L'economista britànic incloïa entre els avantatges de la idea una recaptació fiscal important. Arguments recents, veritat?
Poc després Keynes va començar a rectificar: inicialment, constatant que hi havia problemes de fons de competitivitat que no se solucionaven amb aranzels per a, posteriorment, de forma més rotunda, fins i tot escriure que “els aranzels competitius i mitjans més artificials per a millorar la balança exterior d'un país no beneficien a ningú i perjudiquen a tots, si s'apliquen a tot arreu”. Sàvia rectificació que no va aconseguir evitar que en els anys 1930 l'espiral proteccionista devorés l'economia mundial.
Hi ha similituds que poden ajudar a entendre l'entorn en què es va produir la temptació proteccionista de Keynes, entre elles la posició d'una Gran Bretanya que estava ja perdent el lideratge mundial, alguna cosa que costava reconèixer. Una situació que a vegades s'ha anomenat la “síndrome del gegant empetitit”, expressió aplicada en ocasions més recents als EUA.
La resta del món és molt més gran que la primera potència i pot funcionar sense aquest epicentre, com es va demostrar a l'inici del primer mandat de Trump quan la seva negativa a ratificar l'Acord Transpacífic amb altres 11 països de tots dos costats d'aquest oceà no va conduir a la dissolució de l'acord sinó a la seva reformulació operativa sense els Estats Units.
Els “buits” que deixa una potència van sent emplenats per altres associats, i això contribueix al relleu en les posicions hegemòniques. Diversificació i, en el cas europeu, intensificació d'un mercat únic que dista d'estar completat són mecanismes de resposta addicionals a les negociacions, sempre desitjables.
El posicionament inicial de Keynes va cridar l'atenció: un tradicional defensor del lliure comerç donava suport a un proteccionisme generalitzat! En l'actualitat sentim veus sorpreses per la seducció dels aranzels en àmbits de les dretes... una cosa tan cridanera com la intensitat amb què les esquerres han descobert els estralls del proteccionisme. Però, més enllà de les curioses paradoxes que són freqüents en situacions complexes, la principal moralitat del canvi de posició del gran economista britànic, amb lectures molt actuals, és que ratifica el vell aforisme “rectificar és de savis”. Veurem en els pròxims temps quanta sensatesa i saviesa existeix en el lideratge de les grans potències, començant per la fins ara número u, que sembla més aviat estar actuant per a lliscar-se cap a la cessió d'aquesta posició.

4 Comentaris

Més recent Anterior