Vivim un temps en què l’humanisme sembla haver-se quedat vell. Que els joves, així ho pensem, ja no miren als ulls, no escolten, no esperen. Però potser el que falta no és tant disciplina com exemples d’humanitat. Històries que els ensenyin, sense lliçons, que el més valuós de la vida continua sent invisible a les pantalles.
En la meva infantesa, escriu Jordi Basté, la Setmana Santa era un temps de grans relats. Avui, el més sagrat apareix de vegades en una pel·lícula silenciosa, arribada des de l’altra punta del món, que emociona quan menys t’ho esperes. No s’ha de ser creient per entendre-ho. N’hi ha prou amb tenir una mica de fe en les persones. En les famílies imperfectes. En els vincles que resisteixen el pas del temps. I en l’amor entre un net i la seva àvia.
El cinema, com la religió, serveix per recordar qui som. I en aquesta Setmana Santa d’algoritmes i presses, Cómo hacerse millonario antes de que muera la abuela és la millor paràbola possible. Un miracle de tendresa en temps digitals.
Ho sento, per a mi, l'autèntica Passió, no està en els relats de setmana cristiana. No em cal ni Quo Vadis, ni Ben-Hur. En tinc prou amb Gaza.
ResponEliminaD'acord, però la peli es molt bona
ResponEliminaLa veuré; segur.
Elimina