UN MIRACLE PER SETMANA SANTA

Durant la Setmana Santa, quan era petit, les històries sagrades no només s’explicaven a les esglésies. També es vivien als cinemes de barri. Al cinema Dante del barri barceloní d’Horta, els cartells prometien cada any les “últimes projeccions a Espanya” de Ben-Hur, Els deu manaments o Quo Vadis. Sabíem que tornarien la següent Pasqua, però això no els treia solemnitat. Eren històries per aturar-se, per mirar en silenci i recordar el més important. Avui, en plena era digital, les històries ens arriben per una altra via. Les veiem a casa, sovint sols, amb un mòbil a la mà. Però de tant en tant apareix un petit miracle. Això és 'Cómo hacerse millonario antes de que muera la abuela', una pel·lícula tailandesa disponible a Netflix que, sense grans escarafalls, recupera el millor d’aquella tradició: explicar una història profundament humana, profundament espiritual, sense necessitat de dogmes ni de ­sermons. Perquè la religió és present en aquesta pel·lícula, i tant que sí. És en els rituals senzills, en els altars domèstics, en les pregàries de l’àvia. Però sobretot en el missatge que creua la història: cuidar l’altre, estimar més bé, aprendre a perdre la por de la mort, reconciliar-se amb les arrels, les relacions familiars...

Vivim un temps en què l’humanisme sembla haver-se quedat vell. Que els joves, així ho pensem, ja no miren als ulls, no escolten, no esperen. Però potser el que falta no és tant disciplina com exemples d’humanitat. Històries que els ensenyin, sense lliçons, que el més valuós de la vida continua sent invisible a les pantalles.

En la meva infantesa, escriu Jordi Basté, la Setmana Santa era un temps de grans relats. Avui, el més sagrat apareix de vegades en una pel·lícula silenciosa, arribada des de l’altra punta del món, que emociona quan menys t’ho esperes. No s’ha de ser creient per entendre-ho. N’hi ha prou amb tenir una mica de fe en les persones. En les famílies imperfectes. En els vincles que resisteixen el pas del temps. I en l’amor entre un net i la seva àvia.

El cinema, com la religió, serveix per recordar qui som. I en aquesta Setmana Santa d’algoritmes i presses, Cómo hacerse millonario antes de que muera la abuela és la millor paràbola possible. Un miracle de tendresa en temps digitals.