Cada vegada és més evident que estem en plena eclosió de l’extrema dreta als països occidentals. Tret d’excepcions, el viratge cap a aquestes posi­cions es referma i arrossega de vegades els partits conservadors tradicionals. El fenomen està arrelant entre els joves, en la generació nascuda a partir dels anys vuitanta, i en especial entre els homes, no tant en les dones. Un estudi que recull avui La Vanguardia a la secció de Política ho corrobora i assenyala alguna conclusió rellevant de cara al futur.

L’estudi l’han fet la Universitat Humboldt de Berlín, la London School of Economics i la Universitat Pompeu Fabra. Els autors consideren que aquesta tendència es mantindrà quan els joves que manifesten avui afinitat amb l’extrema dreta siguin adults: “El que aprens de jove és una motxilla que arrossegues durant la resta de la vida”. Acostumem a pensar que els primers anys amb dret de vot s’escullen opcions més radicals i que el pas dels anys tempera aquests rampells. Però aquest estudi alerta que les idees de l’extrema dreta nien en aquests joves i passen a formar part de la seva socialització quan els partits que les representen s’instal·len a les institucions.

La coalició de populars, socialistes i liberals va poder frenar l’extrema dreta al Parlament Europeu després de les eleccions de fa un any, però els partits ultres no deixen d’incorporar saba nova entre els votants. El seu èxit electoral entre els homes més joves, un fenomen conegut a Espanya, té lloc a tot Europa i, a més, de manera més primerenca i a un ritme més ràpid del que transcendia el missatge de l’extrema dreta en els nois joves de generacions anteriors. Ho alerta un article acadèmic, en què han participat investigadors de quatre universitats europees, que constata l’increment del vot a les formacions ultres entre els homes de les dues generacions més joves amb dret a sufragi: els millennials . El seu suport va arribar al 21% a les eleccions europees del juny del 2024, mentre que en les dones d’aquests dos grups d’edat –dels 16 als 44 anys– va ser d’un 14%. El treball es basa en dades dels Estudis Electorals Europeus, amb un abast de 27 països i gairebé 25.000 votants.

Els investigadors, de la Universitat Humboldt de Berlín, la London School of Economics, la Universitat d’Amsterdam i la Universitat Pompeu Fabra, detallen en aquest estudi que la bretxa de gènere –amb majoria de suport masculí– en el vot a l’extrema dreta passa en totes les genera­cions, però és significativament més gran entre els més joves. I aquest és un patró constant al conjunt d’Europa, tret de Dinamarca, Benelux i Letònia.

“El que aprens de jove és una motxilla que arrossegues al llarg de la vida”, resumeix Toni Rodon

Les dades analitzades també reflecteixen que la bretxa de gènere entre els joves en el vot a l’extrema dreta ha tingut lloc en totes les eleccions europees anteriors, però mai com ara.

L’estudi, publicat recentment a la revista Journal of European Public Policy , compara els resultats del 2024 amb els dels comicis europeus des del 1989. El model estadístic inclou tant la decisió de vot declarada a les eleccions europees com la probabilitat de votar per un partit d’extrema dreta, independentment del tipus d’elecció. Les conclusions, assenyalen, són extrapolables a escala estatal.

Segons els autors, els homes joves han estat sempre més propensos a donar suport a l’extrema dreta, però en el cas de la generació Z el vot ultra no només es dona de manera més primerenca, sinó que també augmenta a un ritme més ràpid que en les generacions de més edat ( boomers i X), que registren increments més graduals. La bretxa de gènere també és més àmplia entre els Z i els millennials que en els nascuts abans del 1981.

Els autors expliquen la bretxa de gènere entre els Z per raons econòmiques, culturals i d’oferta política

“La part bona del model estadístic aplicat és que no tens només una generació jove, sinó diversos grups de persones que han tingut de 16 a 24 anys en diferents moments en el temps i es poden comparar entre ells”, detalla Toni Rodon, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i participant en l’estudi.

Entre les explicacions a la bretxa de gènere que ofereixen els autors, hi ha les repercussions de les preocupacions econòmiques. “Els joves europeus, en una part important, se senten perdedors de la globalització. Hi ha un problema d’habitatge, de llocs de treball precaris, dependència del suport parental, que afecta homes i dones, però els nois són més vulnerables, s’espera més d’ells i, a més, senten que són perdedors de manera injusta. Això els crea inseguretat i insatisfacció, mentre que elles s’empoderen. I, a més, consumeixen informació política diferent, les noies més a Instagram, una xarxa amable, i ells a YouTube, en què es difonen missatges més agressius, s’amplifiquen les seves queixes i se’ls mobilitza”, apunta Rodon.

També s’assenyalen diferències de gènere en la socialització política, que incideixen en els valors. Així doncs, les dones tendeixen a tenir orientacions polítiques més progressistes i són més sensibles a acatar les normes socials. “En general, elles són més adverses al risc que els homes, això s’atribueix a la socialització, a com ens han educat, i aquests partits tenen una retòrica agressiva i representen un canvi radical si s’hagués d’implementar el que diuen, per això també les dones s’allunyen dels seus postulats”, indica el professor de la UPF.


Aquestes raons econòmiques i culturals són una constant a Europa, però, a més, els ultres ajusten el missatge que ofereixen segons cada país. “Un tema fix és la immigració, però Vox o Alternativa per Alemanya també ataquen les polítiques d’igualtat pel pes que tenen en el seu context, i, en canvi, a Itàlia han agafat la bandera de l’habitatge”, explica Rodon.

Respecte al futur, els autors apunten que l’augment del vot jove es deu més a un factor gene­racional que a l’edat: tot indica que quan creixin no s’alinearan amb les generacions posteriors, sinó que mantindran la seva estructura mental ideològica. Les preferències polítiques dels jo- ves es veuen influïdes pel con- text històric i social dels seus anys de formació, assenyalen, i “es mantenen molt estables” en l’edat adulta. Cada generació pot desenvolupar actituds polítiques duradores basades en el context social i econòmic o en esdeveniments significatius que experimenten en la joventut. “El que aprens de jove és una motxilla que arrossegues al llarg de la vida”, resumeix Rodon.

Per tant, el suport a l’extrema dreta “podria augmentar dràsticament en el futur”, conclouen, a mesura que els votants joves d’avui envelleixin. I la bretxa de gènere es podria reduir, però a causa que augmenti el vot femení, tal com els ultres s’incorporin a les institucions i votar-los es normalitzi. -Ç Lola Gracia i Silvia Hinojosa