Aquest comentari el vaig publicar l'1 de maig de 2009 en aquest bloc en castellà quan estava a wordpress, i encara avui rep força visites diàries quan s'acosta aquesta data. No sé on estarà enllaçat, però cal veure el que dóna de si.
Per què celebrem l'1 de maig “el dia del treballador?
"Pensava, suposo que com la majoria de vosaltres que la celebració del dia 1 de maig vènia arran dels fets de Chicago de l'any 1884, però he trobat en aquest blog de José María Albalad Aiguabella. la informació que ve a continuació de com abans a Austràlia ja havia hagut la celebració de la festa de la classe obrera mitjançant un dia d'atur en 1856 per a demanar la jornada laboral de vuit hores.
“Tothom sap que el dia 1 de maig és festiu perquè se celebra el dia internacional del treballador, però molt pocs saben per què celebrem aquest dia avui i no un altre qualsevol. El primer de maig com el dia del treballador ens fa retrocedir fins a l'any 1856 i desplaçar-nos fins al continent més petit del món, Austràlia. Els treballadors australians van proposar organitzar un dia d'atur complet, en el qual imperessin els mítings i la diversió, per a reclamar la jornada laboral de vuit hores. Aquest dia, importantíssim per als treballadors de tot el món, es va celebrar el 21 d'abril de 1856. Davant la resposta de les classes proletàries d'Austràlia es va decidir repetir aquesta jornada cada any. Aquí és on sorgeix el denominat dia del treballador. La pregunta que jo em faig i que suposo tots us fareu és evident, per què ho celebrem l'1 de maig i no el 21 d'abril? Al llarg d'aquest post explicaré l'evolució que ens ha portat a reconèixer el primer de maig com el dia internacional dels treballadors.
El comportament adoptat pels australians en 1856 va ser imitat per grans masses dels Estats Units el dia 1 de maig de 1886. Gran part dels treballadors estatunidencs van abandonar els seus llocs de treball i van reclamar, igual que ho van fer en el seu moment els australians, la jornada laboral de vuit hores. Com que aquesta “revolució” l'havien protagonitzat l'1 de maig, aquests treballadors van decidir que tots els anys considerarien al primer de maig “el seu dia”, i per tant així ho celebrarien. Aquesta iniciativa, realment, no la van poder dur a terme durant anys, ja que la policia i les lleis no li ho van permetre.
L'1 de maig de 1890, després de quatre anys d'“inactivitat” van decidir tornar a celebrar-ho. Aquesta festa es va dur a terme sense cap mena d'altercats, ja que el Congrés de la Internacional Obrera que havia tingut lloc en 1889 havia potenciat a aquest col·lectiu. En aquest congrés es va establir com a reivindicació prioritària la reducció de la jornada laboral a vuit hores. Els francesos, per mitjà de Lavigne, un obrer de Bordeus, van realitzar una crida a tothom perquè es fes un atur universal. La resposta va ser massiva, així que es va decidir que el primer de maig se celebrés sempre com una festa proletària universal.“
.jpeg)
Tags:
ACTUALITAT
Pues hoy, esa fiesta proletaria (porque según Marx la prole era lo que aportaban los obreros), no nos olvidemos del detalle, hoy, insisto, leo en unos carteles de la CNT " Que trabajen ellos", denigrando así, a mi entender lo único importante de la fiesta, que es la fuerza de trabajo.
Creo que la fiesta , hoy en día, solo se utiliza como puente, como algo lúdico, y que cada vez tiene menos representación, que la han dejado caducar porque prima el individualismo y no la fuerza colectiva.
Aquí, además, los sindicatos son, ya con Felipe que vió el percal, correa de trasmisión de los partidos políticos, y están subvencionados por el Estado.
Aquí tienes las aportaciones: Aportación del Estado a UGT y CCOO en 2024
En el año 2024, el Estado español destinó un total de 17 millones de euros en subvenciones a los sindicatos, repartidas principalmente entre las organizaciones más representativas, que son UGT y CCOO. Esta cifra se mantuvo igual que la del año anterior, 2023, y supuso un incremento respecto a ejercicios previos (13,8 millones en 2021 y 8,88 millones en 2019 y 2020).
Reparto entre UGT y CCOO
El reparto de estos 17 millones de euros se realiza en función de la representatividad de cada sindicato, medida por el número de delegados sindicales. En 2023, la distribución fue la siguiente (cifras orientativas y extrapolables a 2024):
CCOO: 5,28 millones de euros
UGT: 4,7 millones de euros
Mientras esto funcione de esta manera, mientras los obreros no se sindiquen y paguen la cuota como se hacía antaño, a 100 ptas en el 1975 en CCOO, mientras sigan cobrando del Estado esas cantidades enormes de dinero y dependan del erario, ni los sindicatos son sindicatos, ni los obreros están representados y pueden exigir nada a sus representantes.
Salut
Amén.
Hay una frase célebre, Francesc, en una carta que escribió Carl Marx a su yerno, Paul Lafargue, y le decía entre otras cosas: "Lo cierto es que yo no soy marxista". Quizá así podamos empezar a comprender como cuando uno tiene la nevera llena se olvida de aquellos que reparten a euro el objeto pedido por teléfono para seguir llenándola sin ninguna garantía laboral.
Salut
Recordes l'acudit:
Un senyor truca
Oiga, es el partifo Comunista
Si, camarada
Soy Gutierrez, dame de baja del partido que me ha tocado la primitiva.
Salut.
He trobat fàcilment el blog i l'entrada que esmentes. (cercador de la secció "lector" de wordpress.com)
por qué celebramos...
Em sembla que encara no paties de plantillitis... ;)
Aquest bloc no es pas meu, l'he enllaçat, El de WORDPRESSa es una altra adreça
eL DE WORDPRESS es aquest:https://kreualta.wordpress.com/