Aquest comentari el vaig publicar l'1 de maig de 2009 en aquest bloc en castellà quan estava a wordpress, i encara avui rep força visites diàries quan s'acosta aquesta data. No sé on estarà enllaçat, però cal veure el que dóna de si.

Per què celebrem l'1 de maig “el dia del treballador?

"Pensava, suposo que com la majoria de vosaltres que la celebració del dia 1 de maig vènia arran dels fets de Chicago de l'any 1884, però he trobat en aquest blog de José María Albalad Aiguabella. la informació que ve a continuació de com abans a Austràlia ja havia hagut la celebració de la festa de la classe obrera mitjançant un dia d'atur en 1856 per a demanar la jornada laboral de vuit hores.
“Tothom sap que el dia 1 de maig és festiu perquè se celebra el dia internacional del treballador, però molt pocs saben per què celebrem aquest dia avui i no un altre qualsevol. El primer de maig com el dia del treballador ens fa retrocedir fins a l'any 1856 i desplaçar-nos fins al continent més petit del món, Austràlia. Els treballadors australians van proposar organitzar un dia d'atur complet, en el qual imperessin els mítings i la diversió, per a reclamar la jornada laboral de vuit hores. Aquest dia, importantíssim per als treballadors de tot el món, es va celebrar el 21 d'abril de 1856. Davant la resposta de les classes proletàries d'Austràlia es va decidir repetir aquesta jornada cada any. Aquí és on sorgeix el denominat dia del treballador. La pregunta que jo em faig i que suposo tots us fareu és evident, per què ho celebrem l'1 de maig i no el 21 d'abril? Al llarg d'aquest post explicaré l'evolució que ens ha portat a reconèixer el primer de maig com el dia internacional dels treballadors.
El comportament adoptat pels australians en 1856 va ser imitat per grans masses dels Estats Units el dia 1 de maig de 1886. Gran part dels treballadors estatunidencs van abandonar els seus llocs de treball i van reclamar, igual que ho van fer en el seu moment els australians, la jornada laboral de vuit hores. Com que aquesta “revolució” l'havien protagonitzat l'1 de maig, aquests treballadors van decidir que tots els anys considerarien al primer de maig “el seu dia”, i per tant així ho celebrarien. Aquesta iniciativa, realment, no la van poder dur a terme durant anys, ja que la policia i les lleis no li ho van permetre.
L'1 de maig de 1890, després de quatre anys d'“inactivitat” van decidir tornar a celebrar-ho. Aquesta festa es va dur a terme sense cap mena d'altercats, ja que el Congrés de la Internacional Obrera que havia tingut lloc en 1889 havia potenciat a aquest col·lectiu. En aquest congrés es va establir com a reivindicació prioritària la reducció de la jornada laboral a vuit hores. Els francesos, per mitjà de Lavigne, un obrer de Bordeus, van realitzar una crida a tothom perquè es fes un atur universal. La resposta va ser massiva, així que es va decidir que el primer de maig se celebrés sempre com una festa proletària universal.“