Fa gairebé un segle que José Ortega y Gasset, sent diputat, va renyar els parlamentaris pel mal to i la grolleria que feien servir: “No hem vingut aquí a fer el pallasso, el tenor o el senglar”. La frase no ha perdut actualitat i aconsellaria a la presidenta del Congrés que en fes una placa, que podria situar sobre les portes del saló de sessions. Hi ha intervencions que no només són impròpies d’una democràcia sana, sinó que demostren la imperícia intel·lectual de qui les pronuncia. Màrius Carol a la vanguardia.

Dimecres passat, aquest polític? gallec anomenat Miguel Tellado, que Alberto Núñez Feijóo es va portar de Galícia quan va decidir penjar a les golfes la jaqueta de moderat, es va enfrontar a la Cambra amb el ministre Félix Bolaños, que afortunadament és un home a qui resulta impossible treure de polleguera. Ignoro si grà­cies al ioga o al Trankimazin, però no perd mai les maneres. Tellado, amb les galtes toves i els ulls espurnejants, va qualificar Pedro Sánchez i el seu equip de “ govern de malfactors”, abans de formular una pregunta capciosa: “Sap què tenen en comú Angola, Botsuana, la Costa d’Ivori, Trinitat i Tobago, Papua Nova Guinea, l’ Afganistan i Somàlia?”. Bolaños va respondre que li feia pena la seva pregunta, mentre mostrava el seu respecte a la contribució del PP a la democràcia espanyola. Tellado, va salivar de gust, abans de respondre que són nacions sense tractat d’extradició amb Espanya, on qualsevol dia Sánchez, la seva dona, el seu germà “i altres corruptes” podran fugir del país en un Falcon.

El portaveu del PP sap que cap dels personatges que va citar no han estat mai condemnats, quan el seu propi partit, com li va recordar Bolaños, té un llarg historial de condemnes en ferm als tribunals.

És possible que Tellado se sentís orgullós de la seva intervenció i fins i tot pot ser que algun col·lega li donés uns copets a l’esquena, però la seva intervenció va ser inadmissible. De l’oposició s’espera que demani explicacions al Govern central, que faci propostes i que argumenti les crítiques. No fos cas que a Tellado li diguin, com a un diputat conservador en temps llunyans, “que sempre parlava en esborrany”. La propera vegada que obrís la boca hauria de passar abans els atacs a net. De fet Tellado més que un senglar, és més aviat un porcell, i gràcies.

Finalment, és possible que aconsegueixin que 'el renacido' es marqui un Estanislau Figueras i mentre els senglars del parlament bramen esvalotats, els etzibi la frase tan recurrent i recorrida del diputat català: "Señores, voy a serles franco, estoy hasta los cojones de todos nosotros", i foti al camp, amb Falcon o sense.