ESTEU DISPOSATS A VOLAR A PEU DRET?

Una plataforma de recursos aeris acaba de preguntar als seus usuaris què els semblaria volar gairebé a peu dret a canvi de pagar menys pel bitllet. Per a l’enquesta 'Aviation Insider' va recuperar la vella idea del prototip Skyrider, una butaca –és un dir– amb un seient una mica més ample que el d’una bici i un respatller vertical amb cinturó ajustable. Tal poltre de tortura, recordàreu, es va presentar fa vuit anys en una fira d’aviació a Hamburg. Allò no va arribar a res, ja que els organismes reguladors ho van descartar de pressa per qüestions de seguretat. Les raons per tornar a popularitzar-lo entren en l’apartat d’expedient X, però ha aixecat tota mena de suspicàcies. Potser el més interessant d’aquest assumpte, gairebé una dècada després que el Skyrider i un altre prototip d’Airbus fossin notícia, és que ara creiem possible l’al·lucinació. Fins aquest extrem hem normalitzat l’abús als passatgers del baix cost.

De retallada en retallada fins a la destralada final: l’espai. Va començar tot amb les olives. El 1987, el CEO d’American Airlines, Robert Crandall, va suprimir l’oliva de les amanides que se servien als seus avions, i es va estalviar 24.000 euros. Progressivament, es van deixar de servir cacauets, galetetes salades, diaris... Mals menors, minúcies, a favor del bé major d’arribar a destinació amb el dipòsit ple i les mínimes despeses. I de retallada en retallada fins a la destralada final: l’espai. Això sí que va doldre, gairebé tant com els actuals recàrrecs addicionals sobre el preu. Menys espai entre seients, entre files, i també a les butaques, que es van anar canviant per d’altres cada vegada més reduïdes. En l’escabetxada per l’estalvi, va sortir volant el reposacaps i, en algunes companyies, fins i tot el bany.

Tot per els nostre bé, perquè el somni de viatjar i veure món no ens costi un ull de la cara. Ah, que la democratització del turisme era això i cal tragar i callar. Vist així, en perspectiva, no sembla tan rara la possibilitat de viatjar gairebé a peu dret.

Fins on poden escanyar les aerolínies els drets dels passatgers? Sempre tan tossuda, la realitat. La setmana passada el Consell Europeu de Transports, amb el vot en contra d’Espanya, Portugal i Alemanya, va acordar legalitzar que es pugui cobrar per pujar a la cabina un equipatge de mà. També es vol augmentar el nombre d’hores de retard pel qual el client podrà reclamar indemnització. Avui són tres hores, aviat podrien ser quatre o sis, segons els quilòmetres de vol. Sens dubte, un esglaó menys en la proletaritzada classe turista.

Observis que Skyrider és la mateixa companyia que fa 8 anys ja volia imposar els seients verticals. Sembla que s'acabaran sortint amb la seva, en uns mesos, el Parlament Europeu votarà el nou reglament que confirmarà o no aquests canvis que s’han proposat. Els europarlamentaris hauran de retratar-se, però la balança ja s’ha inclinat, i coneixent com funcionen els parlamentaris europeus, ja ens poden preparar per viatjar drets com borregos en un truck camí de l'escorxador.

SHARE THIS