EXPLICAR UNA GUERRA DES DEL 'IOT SELFIE'

Greta Thunberg a la Flotilla de la Libertad davant un soldado israelí que li ofereix menjar -

 Israel Foreign Ministry.

¿Com haurien estat els esdeveniments històrics amb xarxes socials? Diferents comptes i idiomes ofereixen reinterpretacions del descobriment del foc, la construcció de les piràmides, les lluites de gladiadors, el viatge de Colom a les Índies que va acabar en “Amèrica bro”, l'enfonsament del Titanic sense armilla salvavides, el desembarcament de Normandia… En cap de les recreacions no hi ha drama humà, sinó tot el contrari. La construcció de la història convertida en espectacle digital contemporani és tant entretinguda a X i TikTok com antiga, encara que ara sigui més senzilla d'executar gràcies a la IA.

Un grup de còmics mexicans i equatorians units a 'Enchufetv' van protagonitzar un esquetx fa tres anys sota el títol “Si internet hagués existit en el passat”. Deu milions de visualitzacions demostren l'èxit del descobriment d'Amèrica: “Quina dada pertorbadora! Sembla que aquí no coneixen Déu. Tocarà evangelitzar-los”. A continuació arriben les connexions en directe amb Jesús o amb el compte a X de Moisès: “'Diosito' em va deixar 10 manaments per a vostès. Obro fil. 1/10 Estimaràs a Déu sobre totes les coses. 2/10…”.

El cavall de Troia no hauria aconseguit traspassar les muralles perquè el mòbil d'un soldat grec hauria sonat a l'interior, Cleopatra seria una influenciadora ensenyant a maquillar-se els ulls -“com més exagerat el delineat millor” - i demanant als seus seguidors que se subscriguin a Only Fans, el compte de Hitler seria bloquejat per comentaris d'odi. O no.

L'escrutini digital condiciona avui els relats i els condueix per camins aliens a la voluntat dels protagonistes. En la manifestació convocada pel PP diumenge passat hi va haver una notable assistència, però les imatges zenitals condueixen els ulls cap als buits a la plaça d'Espanya de Madrid i limiten l'efecte polític que buscava Alberto Núñez Feijóo. I mentre el Govern de Pedro Sánchez s'esforça a engrandir els buits de la plaça, el Tribunal Suprem deixa el fiscal general a un pas del banc dels acusats per revelació de secrets, convertint les tendències de les xarxes en un pèndol que va de PP a PSOE.

Feijóo demana que “se'n vagi el fiscal general de l'Estat” i el ministre Óscar Puente bateja la judicatura com “l'oposició real” a Espanya que surt tots els dilluns a “arreglar les barrabassades de Feijóo”. Amb xarxes i sense preguntes, perquè el president del Govern porta des de finals d'abril sense respondre a la premsa.

Sense xarxes, el divorci entre Donald Trump i Elon Musk només l'hauria vist l'índex borsari de Wall Street. Tampoc X no podria retransmetre els intents de l'amo de Tesla per passar dels exabruptes el Make America Great Again pels aldarulls de Los Angeles i evitar que el xoc d'egos no sigui econòmicament dramàtic.

El “segrest” de la Flotilla de la Llibertat camí de Gaza no es podria retransmetre en directe i els soldats israelians tindrien marge per actuar impunement en lloc d'aparèixer en el compte del Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel oferint sandvitxos a les celebritats en el que denominen “iot selfie d'Instagram”. Israel pretén desacreditar al veler i els seus ocupants. Porten poca ajuda humanitària per a Gaza, cert, però el seu objectiu no és pal·liar amb una selfie la fam dels supervivents dels bombardejos israelians a la franja, sinó posar en evidència el setge, la destrucció i l'aniquilació d'una població.

Greta Thunberg i els seus companys, entre ells l'activista espanyol Sergio Toribio, van demanar en els seus comptes la intervenció de la comunitat internacional per ser alliberats i al cap de pocs segons el primer ministre de Suècia protesta, el segueixen la resta de països que tenen tripulants al veler. I el Ministeri d'Afers Exteriors espanyol informava que, a falta d'ambaixador israelià a Espanya davant qui protestar, ho havia fet davant l'encarregat de negocis.

La realitat transcorre per una banda, i el relat digital, per un altre. Una ingent quantitat de recursos públics d'administracions, partits i fins i tot exèrcits es destinen a intentar fusionar-los en l'imaginari amb un únic objectiu: aconseguir l'efecte sense que es noti el com. Però hi ha efectes impossibles, per molts entrepans de brioix que es reparteixin. Isabel Garcia Pagan a la vanguardia.