FEIXISME PER A IDIOTES

Com si fos una variant del canvi climàtic, cada dia puja la temperatura política global. Cada dia ens llevem amb una notícia que marca una escalada de la barbàrie o la bogeria al nostre voltant. I cada dia es torna més freqüent l'ús de la paraula feixista per a definir el que està passant.

Avui, en el meu habitual i –diria jo–heroic intent d'aportar llum en la foscor, escriu John Carlin, els donaré unes pistes per a ajudar a mesurar el grau de feixisme que, segons diuen molts, camina solt pel món. He trobat diverses definicions de les característiques principals d'aquesta ideologia. Les meves principals fonts són: un pòster venut en el Museu de l'Holocaust de Nova York, l'escriptor i filòsof Umberto Eco i ChatGPT.

Després d'un procés de ponderada destil·lació, he reduït a 18 els senyals de feixisme que tots tres addueixen. Proposo que vostès pensin en alguns dels països als quals s'acusa de ser feixistes –per exemple, les dues grans potències nuclears– i vegin quants dels 18 punts es corresponen amb cadascun d'ells. El país guanyador, el més fatxa de tots, seria el que més punts sumi. Intentin ser tan imparcials com siga possible. Al final els oferiré el meu candidat preferit.

Llestos?, som-hi...

1. Autoritarisme: poder concentrat en un líder o en un grup fidel al líder; “l'Estat soc jo”.

2. Populisme: aconseguir el poder i conservar-lo apel·lant a les emocions, no a la raó, oferint respostes deliciosament venjatives, no necessàriament pràctiques, a la frustració o al ressentiment social.

3. Desdeny pels drets humans: crueltat; zero consciència de la humanitat dels quals no pertanyen a la teva tribu política, nacional, religiosa o racial; si no ets dels meus, o representes el que percebo com una amenaça, puc posar fi a la teva vida com si fossis una formiga.

4. La llei de la jungla: no existeix una Constitució legal, existeix la força i punt; obsessió amb el crim i el càstig; detencions arbitràries o, in extremis, assassinats polítics, amb la finalitat d'afeblir o d'eliminar a l'oposició.

5. Masclisme i militarisme: fascinació freudiana per les bales, els rifles o els míssils; el soldat com a expressió suprema de l'amor patri; obsessió amb la seguretat nacional.

6. Paranoia: estat d'alerta permanent; hi ha enemics pertot arreu; si no estàs amb mi, estàs contra mi; convenciment que gairebé tots, dins o fora del país, et volen arrabassar el poder.

7. Obsessió amb les teories de la conspiració: conceps la vida política com una successió de complots i creus que tots els altres fan el mateix i pensen igual.

8. La por com a instrument de persuasió: la jugada més infal·lible; identificació d'enemics interns o externs com a element unificador; si no existeixen, s'inventen.

9. Confabulo mafiós: el capo i els seus companyons, a vegades anomenats “oligarques”, conspiren per a enriquir-se; la corrupció és endèmica.

10. Nacionalisme: competència agressiva amb altres països, habitualment països veïns; afició per les banderes i els himnes.

11. Control dels mitjans: censura; temor a la veritat; afició a la mentida; alimentar el poder amb la confusió; com més desinformat el poble, com més ignorant, millor.

12. Desdeny pels intel·lectuals: els “experts” no són de fiar; la ciència és opinable; la literatura i les belles arts són per a gays.

13. Sexisme, homofòbia o transfòbia: les dones, éssers febles ergo inferiors, que es quedin en el seu lloc; visqui el prejudici, a baix a la diferència sexual; si no comparteixes les meves afinitats, sento per tu una mescla de por i odi.

14. Rebuig als principis liberals de la Il·lustració: en contra de la defensa de les llibertats individuals, de la tolerància o el respecte pels quals pensen diferent, de tot el que és qüestionar el poder.

15. Culte a la tradició: nostàlgia per un paradís perdut; promesa que tornaran els bons temps; obsessió amb els símbols; celebracions fastuoses de triomfals episodis històrics, típicament bèl·lics.

16. Eleccions fraudulentes: en hipòcrita homenatge a la democràcia, es permet que la gent voti, però només per candidats designats, i els resultats es decideixen “a dalt”, independentment dels números.

17. El diàleg és traïció: amb l'enemic, o el mer rival polític, no es parla, no es negocia, perquè no és del tot humà, parla un altre idioma i només busca la teva anihilació.

18. Culte al líder: adoració per una figura que encarna la pàtria i expressa la voluntat dels seus seguidors; ell, només ell, és el que ens protegeix contra el mal; fe cega en què tot el que diu és veritat, que tot el que fa està beneït per Déu, per a la glòria eterna.

Com ho veuen? Segons la meva petita llista, qui o quina institució o quin país compleix més fidelment els requisits del feixisme? Per a mi, des de la fredor més absoluta, gana la Rússia de Putin. Li dono un 17. Només li falta això del desdeny pels intel·lectuals. Als Estats Units li queda recorregut, però (12 punts, calculo) camina en bon camí.

Se'ls ocorren més? Potser algun partit polític que no hagi arribat encara al poder, però el senten i el veuen, rugint en l'horitzó com King Kong? Sospito que no faltaran diversos candidats més per a la majoria dels lectors que hagin arribat fins aquí.

Una última observació: el denominador comú de totes les característiques feixistes que he enumerat és el tribalisme, el nostre impuls social més primitiu, potser el nostre pecat original.