EL SEGON ADVENIMENT

El fantasma de l'esperpèntica República de Weimar (1918-1933) sobrevola Europa un segle després. El 1921, un any abans de la marxa de Mussolini sobre Roma, el poeta irlandès William Butler Yeats va publicar El segon adveniment, un breu poema que va resultar llavors ser profètic i ara ho torna a ser. ¿Potser hi ha un retrat més exacte del que vivim Ara bé, el mateix Yeats, senador i Nobel de Literatura, abans de la seva mort el 1939, acabaria vestint la camisa blava dels fatxes irlandesos, el braç dret alçat.

Ja gairebé ningú nega que la democràcia es troba a tot Occident en una cruïlla molt perillosa. Els nostres governants menteixen més que parlen, i tothom ho sap. Amb una vulgar bulla n'hi ha prou per eclipsar durant dies i setmanes les atrocitats comeses diàriament a Ucraïna o Gaza. El buit moral és total. Les urnes del vot sagrat baixen a la deriva en clavegueres per les quals flueixen rius rabents de pestilent fang, per dir-ho finament. 

Com va passar a Weimar, patim una aclaparadora crisi de lideratge polític. Aquesta efímera república alemanya va morir amb l'ascensió al poder el 1933 -això sí, democràticament- d'Adolf Hitler. Mentre la manca de convicció -que es pot interpretar com a covardia- dels millors clames al cel, l'apassionada intensitat dels pitjors avança amb les files estretes.

Sent així, què fer per trobar un governant equànime que ens restauri la moral i els valors democràtics perduts A la Xina, durant la dinastia Shang (segles XIV-XII a.C.), es va produir una crisi ja no tant d'índole política, que també, sinó dinàstica.

Després d'un intent fallit de saltar-se les regles ancestrals de successió al tron ​​imperial i conscient de les desgràcies que portarien per a les generacions venidores una fallida com aquesta amb la tradició, l'emperador Xiaoyi va enviar Wuding, el seu jove hereu, a formar-se en un llunyà poble de sa rodejat de virtuosa.

Al cap de diversos anys d'aprenentatge fructífers i feliços, Wuding va recórrer, d'incògnit, el llarg i l'ample de l'imperi, relacionant-se sempre amb el poble pla, i fins i tot es va endinsar durant una temporada en una zona remota només poblada de feres.

Complerta la seva formació, va tornar a la cort i, després de la mort del seu pare, va ascendir al tron, sense aparent oposició palatina. Tot i així, atès que el palau imperial era un formiguer de rumors i componendes, va romandre Wuding tres llargs anys sense pronunciar paraula.

Quan finalment va trencar un silenci tan dilatat, no va ser per donar ordres com es podia esperar, sinó per relatar un somni que havia tingut en què va veure un home enviat del cel que hauria de ser el seu assessor en els assumptes d'estat. Es va fer una mena de retrat robot del rastre de l'home del somni, que en res no s'assemblava, per descomptat, a cap dels seus ministres ni de bon tros al dels molts cortesans que pul·lulaven pels passadissos. Amb una reproducció d'aquest retrat, centenars d'emissaris van ser enviats a recórrer l'imperi a buscar-lo, un dels quals eventualment va trobar-lo. Es deia Fu Yue, un humil pagès de la província d'Henan.

En ser presentat davant l'emperador, aquest va reconèixer a l'instant que era l'home del seu somni i el va nomenar el vàlid. Els consells de Fu Yue van resultar ser tan encertats, que el llarg regne de Wuding és recordat fins avui com un dels més pròspers i pacífics de la mil·lenària història de la Xina. 

Pedro Sánchez té aquest home - crec - que el pot substituir al capdavant del PSOE: Fernando Martínez López, actual secretari d'Estat de Memòria Democràtica del Govern d'Espanya.

«El segundo advenimiento»

Dando vueltas y vueltas en la espiral creciente
no puede ya el halcón oír al halconero;
todo se desmorona; el centro cede;
a anarquía se abate sobre el mundo,
se suelta la marea de la sangre, y por doquier
se anega el ritual de la inocencia;
los mejores no tienen convicción, y los peores
rebosan de febril intensidad.

Una revelación se aproxima;
se aproxima el Segundo Advenimiento.
¡El Segundo Advenimiento! Lo digo,
y ya una vasta imagen del Spiritus Mundi
turba mi vista; allá en las arenas del desierto
una figura con cuerpo de león y cabeza de hombre,
una mirada en blanco y despiadada como el sol,
mueve sus lentos muslos, y en rededor planean
sombras de airadas aves del desierto.
Cae la oscuridad de nuevo, más ahora sé
que a veinte siglos de obstinado sueño
los meció una pesadilla en su cuna,
¿y qué escabrosa bestia, llegada al fin su hora,
se arrastra hasta Belén para nacer?

1921 - William Butler Yeats

 Traducción de Antonio Rivero Taravillo -  John William Wilkinson en Baul de bulos