LA FORMA LEGAL DE NO PAGAR LLOGUER

Imatge de l'anunci a Booking de l'habitatge propietat de Joaquim a la urbanització Aigüesverds de Reus i que van publicitar els llogaters. RAC1/bOOKING - Susana Quadrado.

Joaquim –no va donar el seu cognom– va trucar dimarts a El contenidor del programa de Basté a RAC1. És aquesta la secció a què els oients recorren quan estan a dos telenotícies de matar algú (és metàfora, és clar) perquè sobre ells recau alguna d'aquelles injustícies que clamen al cel. La potència d'aquest clàssic radiofònic per resoldre escàndols particulars és arxiconeguda. De fet, té més poders que la kriptonita de Superman. Desesperat, fart, decebut i amb aquesta sensació d'impotència d'haver-ho provat tot sense sort, a Joaquim només li quedava que El contenidor obrara el miracle. Aquesta vegada, no hi va haver màgia.

Va explicar que fa tres anys els llogaters a qui va llogar casa seva, una parella amb fills, van deixar de pagar malgrat que porten un tren de vida alt. Per aquest habitatge encara carrega amb una hipoteca de 1.200 euros. Els problemes per a Joaquim van començar a l'any del contracte, que es va signar el 2019. Primer, van venir les intermitències i els retards en el pagament de la mensualitat. Després, els impagaments. Quan va comunicar als arrendats que no els renovaria el contracte, li van respondre que no pensaven anar-se'n perquè no tenien on.

Però fixeu-vos en el que va dir Joaquim: “Ell treballa d'agent immobiliari”. "Es van fer socis d'un club de golf, un dels fills es va apuntar a classes". "Van muntar una piscina de 9.000 litres d'aigua"...

L'Ajuntament de Reus els va concedir el certificat de vulnerabilitat per raó dels seus ingressos familiars. Ser declarat vulnerable suposa un salconduit vital per a la gent honrada, però, malauradament, també per als que no ho són, per als aprofitats. I encara que els expedients de propietaris s'acumulen a les taules dels advocats especialitzats en desnonaments, situacions com la de Joaquim estan lluny de resoldre's des del sentit comú. La crisi de l'habitatge agreuja un problema que ha entrat en un bucle.

La vulnerabilitat converteix aquests llogaters morosos en legalment intocables. La llei antidesnonaments aprovada per la pandèmia i prorrogada ja dues vegades pel Govern central permet aquest tipus d'il·lícits penals o civils, que no estan definits com a tals.

Ja podia encadenar-se Joaquim a la cadira de l'alcaldessa de Reus que, als ulls de l'Administració que certifica la vulnerabilitat, només hi ha una prova vàlida: la de la renda aportada per l'inquilí, per més proves que doni l'arrendador en un altre sentit.

Al propietari només li queda la via judicial, també costosa. Necessites un advocat. El procés es dilata en el temps. La sentència arribarà en dos o tres anys. I serà enmig del caos legislatiu actual, en què col·lideixen el dret a la propietat privada i el dret a un habitatge digne, i on l'Administració entesa en el concepte més ampli, sigui per ideologia o per inoperància, acaba diferint la seva responsabilitat en el propietari.

El més atroç d'aquest cas és que els ocupes han penjat a Booking un anunci de la casa amb la intenció de llogar-la com a apartament turístic. Això ha provocat que l’Agència Tributària de Catalunya embargui a Joaquim la nòmina per cobrar-li una multa de 5.000 euros.

I ves per on aquí Joaquim té la solució al seu problema podria llogar ell la casa, casa seva, o això o Desokupa, lamentablement, la negligència d'administració local i Estatal, justifica les accions de Desokupa. O això o denunciar l'Agència Tributària de Catalunya, l'ajuntament i qui calgui, per inútils i incompetents. Vist el vist, resulta obvi que Joaquim no pot confiar en la Justícia, aquest ens abstracte, amorf i consuetudinari que en la pràctica el seu nom és un oxímoron.