No recordo haver vist gests d'abatiment a les files de la dreta després de les primeres filtracions de la trama Gürtel. Ans el contrari, sí que recordo la foto de Rajoy envoltat de tota la cúpula del seu partit quan van aparèixer les primeres informacions. "Això no és una trama del PP, és una trama contra el PP", i va parlar d'una conspiració de jutges, fiscals i policies. Molts anys després de tot això, M. Rajoy acudeix com si res a una manifestació sota el lema “Màfia o democràcia”, celebrada tres dies abans que tot esclatés. Sembla que algú sí que tenia la informació de què s'acostava.

No tinc ni idea de fins on arribarà el cas Cerdán. Bona pinta no en té, la veritat. No tinc ni idea de si destaparà un nou finançament irregular del PSOE o si Pedro Sánchez acabarà esquitxat. Si fos així, espero dimissions immediates. Només sé que l'informe de la UCO, que no és una sentència judicial, ha provocat que Sánchez expulsi del partit tant Ábalos com Cerdán, i aquest ha fet una mica poc habitual: renunciar a l'acta de diputat.
Avui el més fàcil seria sumar-se a aquelarre que llegeixo i veig en mitjans d'extrema dreta, de dretes i fins i tot d'esquerres. Aquí no es fan pinya, cosa que em sembla molt bé. Sánchez no ha tingut la millor setmana. La llegenda de l'home que sempre acaba resistint i sobrevivint no passa pel millor capítol.
Espanya no ha tingut un president d'esquerres tan odiat com ell. Ni el Felip de la seva darrera legislatura. El cap de Sánchez és molt desitjat per diversos poders, i fins i tot la Conferència Episcopal demana eleccions. No tinc gaire clar si el gos mort, s'acabarà la ràbia. Veig molts personatges entre eufòrics i ansiosos que no em mereixen cap confiança. El mig somriure de Feijóo és inquietant. No fa ni deu dies va participar en un acte recolzant Mazón, el polític espanyol que ha protagonitzat l'acte més vergonyós de la nostra història recent.

López Burniol s'acarnissa amb Sánchez i la seva 'banda', com els denomina, però almenys té una proposta. Es tractaria que el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, presentés immediatament una moció de censura amb aquest programa:

1) Convocar eleccions generals tan aviat com la llei ho permeti. 
2) Formar un govern de coalició amb el PSOE (exclosa la banda de Sánchez), que atengués només qüestions urgents d'administració ordinària. 

Seria un pacte de salvació nacional. I, en defensar-lo, Feijóo no hauria d'entrar al cos a cos amb Sánchez. Perquè l'objectiu a abatre no és el PSoE, sinó Pedro Sánchez. I si allò de Sánchez no és una puntada de peu, com diria aquell, potser sí que toca resistir. Però Feijóo no farà res, perquè ni pot, ni deu, ni sap fer res. L'únic que pot precipitar la caiguda de Sánchez és que del muntatge de la UCO en surti alguna cosa que l'afecti en primera persona. Si no... p'alante. Pedro, sigues fort!