Per si a algú encara li quedava algun dubte sobre quin és el veritable objectiu d'aquesta causa, aquí brilla enlluernador, el reflex en la mira telescòpica del rifle del jutge. Això no va de revelació de secrets, ni de dignitat institucional, ni de correus o servidors de whatsapp: va de tombar com sigui al fiscal general - Antón Losada a eldiario.es

En les bones pel·lícules de guerra o espionatge on actuen franctiradors, sempre hi ha un moment en el qual l'emboscat revela la seva posició en l'últim segon, normalment gràcies a un reflex del sol en l'espiell, podent l'heroi o l'heroïna disparar-li una desena segon abans o almenys esquivar la bala. Això exactament acaba de fer el magistrat Ángel Hurtado: revelar la seva posició en l'últim segon com els tiradors descurats o massa sobrats.

Per si a algú encara li quedava algun dubte sobre quin és el veritable objectiu d'aquesta causa, aquí brilla enlluernadora el reflex en la mira telescòpica del rifle del jutge. Això no va de revelació de secrets, ni de dignitat institucional, ni de correus o servidors de WhatsApp. Això va de tombar com sigui al fiscal general de l'Estat, Álvaro Ortiz.

Per molt que s'intenti retorçar la qüestió, la situació actual del fiscal general llança pocs dubtes legals. Es troba en situació de serveis especials i la decisió li correspon exclusivament a ell. El famós article 145 del Reglament del Ministeri Fiscal no se li aplica i deixa totalment a les seves mans la decisió d'apartar-se. No concorre cap de les causes previstes per l'article 31 de l'Estatut del Ministeri Fiscal.

Tractar d'estendre per analogia les suspensions previstes per a jutges i magistrats en la Llei orgànica del Poder Judicial en cas d'obertura de judici oral aniria contra els principis de prudència i mínima intervenció que regeixen el nostre dret penal. No es poden “interpretar” penes que no estan expressament previstes en la llei. El principi de legalitat prohibeix l'analogia en dret penal sempre que sigui en perjudici del reu.

El magistrat Hurtado sap tot això. Igual que ho sabia quan se li va demanar la suspensió en el moment de la imputació i va rebutjar la petició sense donar si més no trasllat a les parts. Si ara dona trasllat és únicament per a efectuar un tret més contra el seu objectiu, abans de l'obertura d'un judici oral que pot acabar en desastre per a ell i per al Suprem si la Sala es decanta per la contundent posició del vot negatiu del magistrat Andrés Palomo, ponent original de l'acte de la Sala d'Apel·lacions. És aquesta bala que surt immediatament després del reflex en la lent del tirador, revelant la seva posició.

Difícilment podrà forçar la seva suspensió sense portar a un extrem de tensió insuportable a un Tribunal Suprem que no sols hauria de secundar, reinterpretar què significa estar en serveis especials, també es veuria obligat a aplicar un càstig o pena, encara que sigui cautelar, per analogia in malam partem. Però no es tracta d'aconseguir la suspensió legal. Es busca forçar la suspensió de facto. Es tracta d'augmentar la pressió i abatre a la peça amb el foc creuat de la inclemència de l'opinió publicada i els dubtes d'una part de l'esquerra ben pensant i governant. Si la bala aconsegueix a l'objectiu, perfecte. Si falla, es denega la suspensió i a una altra cosa, papallona; risc zero.

El paradoxal del cas és que pot produir l'efecte contrari: lluny de tombar a la presa pot ser que hagi multiplicat les seves possibilitats de fugida en posar en evidència d'una manera tan basta fins a quin punt es pretén caçar al fiscal general per qualsevol mitjà necessari. A veure si s'atreveix ara a sortir de nou la ministra Margarita Robles a explicar-nos que és una decisió personal i ell sabrà, mentre tots contemplem el rifle encara fumejant del franctirador Hurtado.