EL VIRUS DELS FRACASSOS MENTALS

«Que persones poc intel·ligents facin coses poc intel·ligents, és fàcilment comprensible. El que resulta difícil d'entendre és que persones molt intel·ligents facin estupideses.» - José Antonio Marina.

«Nosaltres posseïm una intel·ligència moderna, reflexiva, educada, capaç d'utilitzar lògiques formals, però que manifesta amb freqüència disfuncions que li impedeixen aconseguir el seu objectiu: dirigir bé el comportament per a resoldre adequadament els problemes. Entre aquestes derrotes de la intel·ligència podem incloure les equivocacions, que poden ser ocasionades per ignorància, oblit, males inferències o distracció, i la insensatesa, quan l'error deriva d'una mala concepció de la realitat o d'un mal ús persistent de la intel·ligència. El castellà reconeix la diferència. Qui s'equivoca està equivocat; qui comet insensateses és un insensat. La diferència entre “estar” i “ser” és crucial.»

«Quan diem que el poder corromp, el que estem diem es que el poder obre un camp on els errors es faciliten. Un marc d'insensatesa. La bipolaritat feroç dels partits polítics disminueix la seva capacitat per a resoldre els problemes de la societat. També és un marc estúpid al qual els ciutadans ens hem habituat. És la Realpolitik, què li farem. Ja han aparegut dos paranys mentals: puc habituar-me a qualsevol cosa, i la passió del poder genera “marcs d'insensatesa”, en els quals pot donar-se qualsevol disbarat.»

«La fascinació pel poder és una tendència humana que retorna periòdicament. Mussolini, Hitler, Stalin, Mao Zedong, Putin, Erdoğan, Chávez o Trump. Quina estranya fallada de la nostra intel·ligència ens fa admirar a qui pot esclavitzar-nos?»

«Igual que L'entomòleg col·lecciona papallones, jo cuido la meva col·lecció de fracassos mentals. Podem distingir entre fracassos cognitius, afectius i volitius. Els fracassos cognitius tenen lloc quan una creença resulta invulnerable a la crítica o als fets que la contradiuen. El prejudici, la superstició, el dogmatisme i el fanatisme són planetes d'aquesta mateixa constel·lació […]. La causa dels fracassos afectius és que ens perdem en el nostre laberint sentimental […]. Els fracassos de la voluntat es manifesten de moltes maneres: l'abúlia, les addiccions, la impulsivitat no controlada, els dèficits d'atenció voluntària, la procrastinació, la indecisió, la rutina, la inconstància, l'obcecació.»

L'ATAC DELS VIRUS MENTALS - «Estem envoltats de persones, empreses, partits polítics o religions que intenten influir sobre el nostre comportament, i moltes vegades ho fan aprofitant les nostres vulnerabilitats, manejant les trampes cognitives i afectives que guardem al nostre interior. La immunologia mental intenta identificar aquests processos per poder eliminar-los, si és possible o, si més no, controlar-los. Per introduir ordre en un terreny selvàtic, agruparé les agressions externes en tres categories:

• Informacions falses. És el procés més elemental. Aprofitant vies de comunicació normals, es difonen idees o notícies falses que confonen la víctima, que en pot acomodar la resposta. No es tracta d'errades involuntàries, sinó de mentides intencionadament difoses. El món està preocupat per augmentar la desinformació, és a dir, la utilització d'informació falsa per influir en les decisions d'altres persones.

• Virus mentals. Són missatges cognitius o afectius que aprofiten les vulnerabilitats d'una persona, els nyaps evolutius, les fissures en la racionalitat, però amb la finalitat expressa d'alterar els sistemes de control. Aquests “virus” debiliten l'autonomia del subjecte suaument, sense que se n'adoni. L'atenció voluntària és una de les preses més importants. Quan visc en règim d'atenció voluntària, jo decideixo els continguts de la meva consciència, per això és condició per a l'acció lliure. Quan visc en règim d'atenció involuntària, és l'estímul el que s'hi cola. Si algú s'amoïna de la meva atenció, s'apodera de la meva llibertat.

• Marcs d'insensatesa. Són estructures més complexes, que inclouen informacions falses, virus, creences, mobilitzacions emocionals, institucions socials, costums, ideologies que semblen impossibles de canviar i que, per tant, obliguen no només a acceptar-les, sinó també a acomodar-s'hi. És fàcil posar-ne exemples. La política armamentística n'és un. Per mantenir la pau, cal posar en pràctica una política de dissuasió que consisteix a augmentar la capacitat destructiva.»

José Antonio Marina - VACUNA CONTRA LA INSENSATESA