LA LLARGA MARXA SOBRE GAZA

Sona el telèfon. Són noves imatges que, sense un accés lliure a Gaza per veto d'Israel, serveixen de partides de defunció de víctimes de la desnutrició. Només ahir, dos bebès: Zainab Abu Haleeb d'11 mesos, i Hud Arafat, de set dies de vida. Ja són 127 els palestins morts per inanició des de l'octubre del 2023, 62 tot just aquest juliol. I no seran els darrers. La fam induïda pel setge alimentari israelià no fa res més que estendre's. De fet, des de fa una setmana, les morts de nens i adults per desnutrició es produeixen diàriament. L'ONU i organitzacions humanitàries ja no saben com emfatitzar l'horror, mentre que, des del terreny, residents i metges es desesperen demanant auxili per evitar una allau de morts de fam i set.

Potser és el millor que els pot haver succeït a aquests dos nadons, que hem deixat morir entre tots, i ni tan sols ens n'avergonyim gaire. Quants més han de morir perquè algú aturi aquesta barbàrie.  Per a quan una marxa, la mare de totes les marxes sobre GAZA, un milió de persones cap a Gaza detindrien la guerra. Qui ho pugui fer que ho faci. Si us plau, si algú pot organitzar-ho, que ho faci. Potser Open Arms podria.