ECONOMÍA MORAL DE LA MULTITUD

El sociòleg anglès Edward P. Thompson va parlar el 1978 de l'“economia moral de la multitud” per explicar els motins de subsistència a l'Anglaterra del segle XVIII. Darrere d'aquests motins hi havia no només motivacions econòmiques sinó pràctiques culturals derivades d'una societat precapitalista. Amb aquestes pràctiques -afirmava Thompson- els homes i les dones “creien estar defensant drets o costums tradicionals”.

El terme “economia moral” va ser encunyat per E.P. Thompson a la seva clàssica obra The Making of the English Working Class. Thompson rastreja l'origen de l'expressió economia moral als segles XVIII i XIX, com un cos de pensament que ensenyava la immoralitat de lucrar sobre les necessitats de la gent, però que després va definir més acuradament el concepte. Indica que "una teoria de l'economia moral" s'ha enlairat ara en més d'una direcció, però que el seu propi ús es va limitar a les confrontacions als llocs de mercat sobre els drets o titularitats (entitlements) als aliments bàsics.

L'economia de mercat a aquella àrea rural no podia operar lliurement: regia un model paternalista. El ressentiment popular s'aguditzava “quan canviaven les velles pràctiques de mercat”. Aquest va esdevenir en un camp de batalla de la guerra de classes “en la mateixa mesura que van arribar a ser-ho la fàbrica i la mina durant la revolució industrial”. Però era al mercat on els treballadors “podien arribar a organitzar-se amb més facilitat”. “El paternalisme com a mite o ideologia mira gairebé sempre enrere” sostenia l'historiador anglès.

Segons Thompson, “la cultura conservadora de la plebs resisteix moltes vegades, en nom de la costum, a aquelles innovacions i racionalitzacions econòmiques que governants o patrons desitjaven imposar”. Thompson assenyala com entén el concepte: el conjunt de creences, usos i formes associades amb la comercialització d'aliments en temps d'escassetat, així com les emocions profundes estimulades per aquesta, les exigències que la multitud feia a les autoritats en aquestes crisis, i la indignació provocada pel lucre durant emergències que “posaven en perill”. A l'article original, 20 anys abans, Thompson havia introduït el concepte de la següent manera (Cap.4, p.188):

Les revoltes eren provocades per preus a l'alça, per pràctiques indegudes dels comerciants, o per gana. Però aquestes ofenses operaven dins d'un consens popular sobre allò que eren pràctiques legítimes i il·legítimes de comercialització, mòlta, fornejat, etc. Això alhora estava fonamentat sobre una visió tradicional consistent de les normes i les obligacions socials, de les funcions econòmiques pròpies de diversos grups dins de la comunitat, les que vistes en conjunt, es pot dir que constitueixen l'economia moral dels pobres. Un atropellament d'aquests suposats morals, com les privacions experimentades, era l'ocasió per a l'acció directa.

Per a l'autor el terme és el millor per descriure la manera com, en comunitats camperoles i en comunitats industrials primerenques, moltes relacions “econòmiques” eren regulades d'acord amb normes no monetàries. Aquestes existeixen com un teixit de costums i usos fins que són amenaçades per racionalitzacions monetàries, i es fan conscients com a economia moral. En aquest sentit, l'economia moral és convocada a existir com a resistència a l'economia del “lliure mercat” (cap.5, p.340). Vet aquí la base del nostre epígraf.

Com que per als camperols, continua Thompson, la subsistència depèn de l'accés a la terra, els costums de l'ús de la terra i dels drets sobre els seus productes es tornen aquí centrals (en comptes dels referits a la comercialització d'aliments). (Thompson, Cap.5, p.341).

La posició de la població rural és la d'un home aturat amb l'aigua al coll permanentment, de manera que n'hi ha prou amb una onada petita per ofegar-lo (Tawney, Land and Labour in China).

El temor a la insuficiència d'aliments ha donat lloc, a la majoria de les societats camperoles precapitalistes a una ètica de subsistència. Les tècniques agronòmiques igual que molts arranjaments socials, estan orientats, en aquestes societats, a llimar les onades petites que poden ofegar un home: patrons de reciprocitat, generositat forçada, terres comunals, i altres, estaven destinades a suavitzar els inevitables avencs en els recursos familiars, cosa que d'una altra manera llançaria a la família per sota de la subsistencia.

A la base de les rebel·lions camperoles hi ha una fúria i una indignació que porta els camperols a aixecar-se en protesta. Si entenem aquests sentiments entendrem el que he anomenat la seva economia moral: la noció de la justícia econòmica i la definició operacional d'explotació, la visió de quines exaccions externes sobre el seu producte eren tolerables i quines intolerables. Els modestos però crítics mecanismes redistributius existents en aquestes societats proveeixen una assegurança de subsistència mínima per als habitants. La seguretat estructurava també les relacions amb les elits externes. Es tractava d'aconseguir un equilibri entre transferències d'excedents camperols als governants i la provisió de seguretat mínima per al cultivador.

La imposició del sistema del capitalisme hauria minat el sistema de seguretat preexistent i violat l'economia moral de l'ètica de subsistència. Hauria significat la transformació de la terra i del treball en mercaderies per a la venda. Els camperols van perdre drets d'usdefruit gratuïts i es van convertir en arrendataris o treballadors assalariats. El valor del que es produïa era arrabassat creixent per les fluctuacions d'un mercat impersonal. Es tractava d'una reedició local de l'acumulació originària de capital: la producció de força de treball assalariada per l'expropiació de l'accés a mitjans de producció i l'eliminació de totes les garanties de subsistència proveïdes per l'ordre feudal anterior. La nova classe d'implacables terratinents feien exigències sobre les collites sense tenir en compte les necessitats dels arrendataris. Els pagesos resistien com millor podien i quan les circumstàncies eren favorables es rebel·laven.

Les protestes camperoles reflectien aquesta inseguretat. Dos temes hi prevalien. En primer lloc, les exigències que sobre els ingressos camperols feien els terratinents, prestadors o l'Estat eren considerades il·legítimes quan infringien el que era considerat com el mínim nivell de subsistència culturalment definit. En segon lloc, el producte de la terra hauria de ser distribuït de manera que garanteixi a tots un nínxol de subsistència. S'apel·lava, per a totes dues coses, al passat, a les pràctiques tradicionals.

Als motins relacionats amb el preu del pa, de la farina o del blat, que analitza E.P. Thompson a la Gran Bretanya del segle XVIII, queda clar també el dret a la subsistència. Les multituds de pobres urbans s'aixecaven en protesta davant l'alça dels preus de l'aliment bàsic, o davant de pràctiques de mercat que violaven allò que Thompson anomena el model paternalista i que derivava de les regles de comercialització instituïdes per les autoritats en períodes anteriors per buscar l'abast dels aliments a preus adequats. Als motins, la multitud gairebé mai no s'apropiava gratuïtament dels aliments, sinó que els venia a un preu just fixat per ella, i els diners de tal venda eren entregats al propietari del pa, farina o blat.

A més de mostrar l'existència social objectiva de nivells de vida considerats socialment mínims, i mostrar el coneixement i el consens que en té la població, Thompson mostra una manera opcional d'entendre el món econòmic, diferent del de l'economia política, la de l'economia moral. Vegem com planteja aquesta confrontació Thompson. D'una banda, assenyala que poques victòries intel·lectuals han estat més contundents que les que els proposants de la nova economia política van guanyar en matèria de regulació del comerç intern de cereals. Més que un model, el plantejament de laissez-faire (deixar fer), representat a La Riquesa de les Nacions d'Adam Smith (1776), és un antimodel, una negativa a les polítiques d'abastament del període Tudor. En comptes d'aquestes polítiques, s'establia la llibertat irrestricta del comerç de grans. La nova economia comportava una demoralització de la teoria del comerç i el consum, amb implicacions importants no menors a la de la dissolució, més àmpliament debatuda, de les restriccions sobre la usura. És a dir, la nova política econòmica estava alliberada de morals imperatius.

Thompson critica la doctrina d'Adam Smith, fent notar tres greus deficiències:

1) És doctrinària, i antiempírica. No volia saber com funcionen els mercats, igual que els seus seguidors actuals tampoc no ho volen saber. 

2) Va promoure la noció que els preus alts eren un (dolorós) remei per a l'escassetat (els sona conegut?), en fer que els abastaments fluïssin a la regió afectada per l'escassetat, però el que atrau l'oferta no són els preus alts sinó gent amb prou diners a les butxaques per pagar els alts preus. 

3) El més desafortunat error flueix de la metàfora de Smith sobre els preus com a forma de racionament. Smith argumenta que els preus alts desestimulen el consum, portant tots, particularment a la gent de rangs inferiors, a situació de frugalitat i bona administració. En comparar el comerciant que puja els preus amb el prudent mestre d'un navili que raciona la seva tripulació, hi ha un suggeriment persuasiu de distribució equitativa de recursos limitats. Hi ha un truc ideològic a l'argument, ja que el racionament per preus no assigna els recursos igualment entre els que es troben en necessitat; reserva l'oferta per a aquells que poden pagar el preu i exclou els que no ho poden fer. Els motins alimentaris van ser una protesta i potser un remei contra aquest racionament socialment desigual de la butxaca.

Les obres d'E.P. Thompson així com de molts dels seus seguidors reflecteixen el fet ineludible que la vida humana no pot ser resolta pel mercat. Cap societat no ha acceptat que el mercat decideixi sobre la vida i la mort de les persones. La força de treball no és una mercaderia comuna i corrent, el valor i el grau d'ocupació dels quals pugui ser decidit inconseqüentment per les forces del mercat. L'element moral hi entra inevitablement.

L'alça del preu del pa pot equilibrar l'oferta i la demanda de pa, però no resol la gana de la gent. Tota ciència econòmica que es respecti, tota economia política ha de ser també economia moral.

Les responsabilitats morals per la vida de la gent són un fet present a la majoria de les societats. Que el que hem de considerar una anomalia són els períodes i els llocs on aquesta responsabilitat s'ha diluït. Els Estats del Benestar no serien una anormalitat del capitalisme, quan aquest enfrontava el repte del socialisme, sinó una manera diferent de respondre a alguna cosa que gairebé totes les societats fan. Fins i tot les respostes menys solidàries, més dures amb els pobres, com les lleis de pobres a Anglaterra, reflectien aquesta responsabilitat moral.

L'economia moral és convocada a existir com a resistència a l'economia del lliure mercat: l'alça del preu del pa pot equilibrar l'oferta i la demanda de pa, però no resol la gana de la gent.

PATRICIO MONCAYO | PlanV. - Julio Boltvinik