Hi ha persones que recorden més les tasques pendents a fer que aquelles que ja s'han pogut acabar. Aquesta tendència rep el nom d'efecte Zeigarnik, i, si no s'atura, pot derivar en una càrrega psicològica constant perquè els pensaments sobre tot allò que tenim endarrerit en llistes i agendes són moltes i generen tensió.

Fer memòria permanentment de les tasques inacabades genera una alerta que pot provocar una situació de bloqueig que impedeix avançar i resoldre la feina pendent. Per això, els psicòlegs aconsellen dedicar uns minuts a fer front a aquestes qüestions. Encara que es faci a poc a poc, el fet de sentir que s'avança ja ens elimina la pressió incòmoda i va retornant l'estat de felicitat. Aquest efecte rep el nom de la psicòloga soviètica Bluma Zeigarnik, que va elaborar una teoria a principis del segle XX després d'observar aquest fenomen a partir d'un cambrer. El treballador va descuidar-se d'omplir-li la tassa de cafè quan ja l'havia demanat i pagat, mentre que sí que recordava la llarga llista de comandes encara pendents de servir. És a dir, només recordava els encàrrecs en procés de servir-se i, una vegada completats, se n'oblidava.

Així doncs, considera que els éssers humans posen el focus emocional i mental, sobretot, en les tasques inacabades. El cervell inverteix gran part de la seva energia en allò que encara no s'ha fet, i això té com a conseqüència un cansament crònic significatiu. En l'actualitat, la societat sobreestimulada no ajuda a minimitzar aquesta sensació. Per solucionar aquest problema, els experts suggereixen fer un ordre de prioritats entre les tasques pendents, eliminant les que realment no són imprescindibles i sense deixar-se portar per les pressions socials. 

També és una bona idea dedicar uns minuts cada dia als assumptes inacabats. D'altra banda, cuidar l'alimentació i l'exercici físic és essencial per afrontar la jornada amb totes les eines físiques i emocionals a l'abast. De fet, l'acció d'anar eliminant de la llista les tasques pendents fa que el cervell humà alliberi dopamina, que és l'hormona que es relaciona amb la sensació de recompensa. I en sentir això, les persones habitualment volen continuar desbloquejant tasques. D'aquesta manera, és possible capgirar la situació i aconseguir que la càrrega es converteixi en motivació per acabar la feina. 

Francament, prefereixo, l'efecte Bartleby, el gran procrastinador, encara que ho sento,  preferiria no fer-ho.