A diverses ciutats de la Xina, especialment a Pequín, ha sorgit una tendència insòlita: joves aturats paguen entre 30 i 50 iuans diaris (uns 4 a 7 dòlars) per assistir a oficines falses on simulen tenir una feina. Milers de joves a la Xina paguen per assistir a oficines falses i fer veure que treballen. Aquesta tendència sorgeix com a resposta als alts nivells de desocupació juvenil, especialment a ciutats com Beijing, on el lloguer d'espais d'oficina és relativament barat. Les anomenades «empreses de treball fingit» ofereixen escriptoris, connexió Wi-Fi, espais de dinar i, per una tarifa addicional, tasques fictícies i simulacions de conflictes laborals.
Encara que pugui semblar absurd des de fora, aquesta pràctica revela una realitat complexa: el treball a la Xina no és només font d'ingressos, sinó també d'identitat i estatus. Fingir que es treballa és, per a alguns, una manera de no perdre el rumb enmig de la incertesa.

El fenomen es va consolidar durant el 2025. Al març, la taxa d'atur entre persones de 16 a 24 anys va assolir el 16,5%, i entre els que en tenen entre 25 i 29 va ser del 7,2%. En aquest context, algunes persones trien pagar entre 30 i 50 iuans diaris (entre 4 i 7 dòlars) per acudir a aquestes oficines i sentir-se part del món laboral, encara que sense rebre cap remuneració a canvi.

Algunes d'aquestes empreses també ofereixen serveis com supervisors ficticis o rebel·lies d'oficina actuades, afegint una capa de realisme per als que volen simular amb més profunditat una experiència de treball convencional. Tot i l'inusual, aquestes oficines han guanyat popularitat i es presenten com una alternativa social i psicològica per als que no aconsegueixen inserir-se laboralment.

Consultats pel diari El País, alguns participants van explicar que s'acosten a aquests espais per curiositat, altres perquè ho consideren més entretingut que quedar-se a casa, i uns quants com una manera de preparar-se per a una futura ocupació real. Per a diversos, el fet de tenir una rutina, vestir-se com a oficinistes i compartir un espai amb altres joves genera una sensació de pertinença que alleuja l'estrès associat a la desocupació.

L'auge d'aquestes oficines també revela la pressió cultural que enfronten els joves a la Xina, on el treball no és només una font d'ingressos, sinó també un component essencial de l'estatus i la identitat personal. En un mercat laboral competitiu i saturat de graduats, aquests espais ofereixen una il·lusió d'estabilitat que per a alguns és preferible a la incertesa total.

Per què ho fan?

Pressió social i familiar: Molts joves senten vergonya d'estar aturats i prefereixen aparentar que tenen una feina abans que donar explicacions incòmodes.

Rutina i salut mental: Tenir un horari, vestir-se per anar a treballar i compartir espai amb altres els ajuda a mantenir una estructura diària i combatre l'aïllament.

Preparació psicològica: Alguns ho veuen com un entrenament per a una futura ocupació real o una manera de mantenir-se actius mentre busquen feina.

En un resum dels fets, podríem concloure que el que s'esdevé a la Xina no s'acaba a la Xina, encara que aquesta actitud - en principi -, sona a impensable entre els joves occidentals.

Sorprèn que aquest moviment encara no tingui nom, se m'corren uns quants, algun donaria fins i tot per a una sèrie, com: WorkFiction: En un món on no hi ha ocupació real, només queda fingir. Ells no reben sou, però sí cafè gratuït i validació social. Cada jornada és una actuació. Cada clic, un guió. Protagonitzada per joves que es resisteixen al buit… amb vestit i portàtil a la mà.

Imatge creada per Copilot