"Majordoms clàssics com el Míster Carson de Downton Abbey o els que surten en pel·lícules d'època com 'El que queda del dia', d'aspecte estirat, amb uniforme i guants blancs, ja no són habituals excepte en cercles una mica carrossa, com la Casa Reial. Més freqüents són els que vesteixen smart casual (encara que sense arribar als pantalons curts i les xancletes), parlen diversos idiomes, dominen la legislació fiscal internacional i tenen prou coneixements tecnològics per gestionar un grup de Whatsapp al qual pertany tot el servei domèstic a càrrec seu.
S'estima que d'aquesta generació de majordoms moderns n'hi ha al voltant de deu mil al Regne Unit, i que mig miler es graduen cada any de les acadèmies reconegudes. Però així com arquitectes, enginyers o periodistes no són aliens a l'atur, tampoc no ells ho són. Si escau, no perquè es llicenciïn molts més dels que requereix el mercat laboral, per la falta d'obra pública o la crisi del totxo, sinó per l'èxode de multimilionaris des que el Labour va arribar al poder fa un any i va eliminar els seus privilegis fiscals.
L'any passat se'n van anar del país deu mil milionaris (la majoria després de la victòria del centreesquerra a les eleccions de juliol), i aquest any s'estima que ho faran 16.500, després de l'entrada en vigor de les lleis que eliminen l'exempció fiscal als estrangers no domiciliats (non doms), que fins ara els permetia no contribuir a la Hisenda brit fixa. Segons la nova normativa del Govern Starmer, no només se'ls aplica el tipus màxim (40%) sobre la renda sinó també sobre les successions, un pèssim negoci en cas que tinguin la mala idea de morir-se. Amb la música a una altra banda se n'han anat el magnat de l'acer indi Lakshmi Mittal (un dels homes més rics del món) i l'industrial egipci Nassef Sawiris.
De tots aquests milionaris que estan canviant la residència en aquest país (generalment a Londres i els seus voltants) per Suïssa, Milà, Malta, Xipre, el Marroc o els emirats del Golf, només una minoria tenen persones que els portin la casa i els seus assumptes; en general, els que disposen de tres residències com a mínim, a més d'un iot i un jet privat. Però són suficients com per al seu èxode afecte el mercat laboral de majordoms, xòfers, xefs privats, mainaderes, guardaespatlles i donzelles.
El treball full time com a majordom, amb salaris d'entre 50.000 i 80.000 euros a l'any depenent de l'experiència, el lloc (Belgravia, Chelsea i Kensington són els barris amb tarifes més altes), les qualificacions, si estan assegurats, quantes vacances tenen i si viuen o no per la casa, és reemplaçat pels multimilionaris que han traslladat la residència a l'estranger que vénen a passar uns dies a Anglaterra i necessiten servei. Les agències que aconsegueixen feina a aquest tipus de mà d'obra han notat un descens de la demanda del 14% des que Keir Starmer és primer ministre.
El prototip del majordom ha canviat molt des que el fictici Carson era l'ànima de la mansió de Downton Abbey, o Alfred Pennyworth exercia de lleial servidor de Batman. Un 40% dels que obtenen anualment el diploma són dones, la mitjana d'edat és de només 41 anys, i molts són exactors, exmilitars o exsastres, professions totes en les que els coneixements de les quals els poden venir molt bé en un moment donat. En general, no és considerat avui dia com una feina per a tota la vida, sinó per a uns quants anys de dedicació completa (la jornada comença a les sis del matí i acaba a les deu de la nit) i aventura (viatges constants pel món).
Qualitats fonamentals són la discreció i l'atenció al detall, capacitat per organitzar esdeveniments, portar la casa i l'agenda personal del milionari en qüestió, saber conduir, de vins i d'alta cuina, parar taula, encarregar-se de la comptabilitat i els pressupostos, tenir nocions de medicina i poder fer un bon tret (per no dir disparar un tret) en cas que sigui necessari".
Publica un comentari a l'entrada