Comença el curs polític i, aquesta setmana de rentrée que torna el Consell de Ministres, convé respondre a dues senzilles preguntes: per què fem el que fem? i com hem arribat fins aquí? En definitiva, quin és el campament base conceptual per al període de sessions següent. I aquí, l’última aportació de Curtis Yarvin al debat públic, la dictadura corporativa, en aquest món en què la inversió ètica i moral s’ha imposat definitivament, cal prendre-se-la molt seriosament. Una dictadura corporativa per reemplaçar una democràcia moribunda, proposa el blogaire nord-americà.
Democràcia, per a què?, es pregunta Ivan Redondo. No per resistir, sinó pel dret a tenir un projecte de vida, aquells somnis que imaginen els espanyols i no poden assolir. Govern, per a què? No només per avançar, sinó per als espanyols que queden enrere i per als qui construeixen ponts que no els deixen travessar. I Congrés, per a què? Per als espanyols que planifiquen un futur en el qual avui no poden viure. Aquest 85% dels nostres menors de 30 anys que viuen encara al domicili familiar.
La destrucció oficial de la classe mitjana ha generat una absència de referència simbòlica que bloqueja qualsevol llegat històric. Com diu Jorge Alemán, les consignes dels autoritaris han anat colonitzant aquest forat simbòlic generant per a milions de ciutadans noves possibilitats d’identificació que els produeixen una estabilització imaginària. La de la dictadura corporativa de Yarvin.
Els valors democràtics davant els autoritaris tindran sentit i la inversió ètica i moral que s’està imposant es podrà combatre amb garanties de victòria cultural i política si es va més enllà de dretes i d’esquerres. Altrament, si es continua fent el de sempre, tot serà pena, tristesa i dolor per als nostres joves, com aquella cançó de Peret: “Jo, per viure així / m’hauria estimat més, mare, no haver nascut/ el dia que vaig néixer”. Només així s’entén que a Espanya, si votessin a les eleccions només els menors de 30 anys, Vox guanyaria àmpliament a tots i amb més de deu punts de diferència sobre el segon. Preval la demanda electoral mentre els mateixos continuen tretze són tretze i d’altres s’emporten els vots. Algú està disposat a fer alguna cosa diferent en el nou curs polític? On és el gran estabilitzador? I la nova consultoria? Per què fem el que fem? Com hem arribat fins aquí?
Todo funciona cuando detrás hay una ilusión. Esa ilusión ha de ser factible de realizar. Es evidente que comprarse un piso hace 50 años era complejo, pero era factible. Lo mismo con todo lo demás. Todo comportaba un sacrificio que se veía recompensado. Hoy no es así. Hoy el sacrificio es constante, no se llega para pagar el alquiler, y no observas que se interesen (aquí entran todos los partidos y sus cientos de cargos), que se haga nada para ilusionar a la gente.
ResponEliminaCuando los que manejan el pais en vez de entenderse se plantan, todo se paraliza. Los jóvenes marchan, la desilusión penetra y la desesperanza llena huecos. Es entonces cuando las personas quieren un cambio radical, pues con lo que hay, de uno y otro lado, no lo ven, y es ahí cuando entra quien todos sabemos a actuar.
¿Por qué no se vota troskista? que es un extremismo de izquierdas, porque ya se ha visto que el comunismo (y se ve) no ha dado resultados, luego se vota extremismo del otro lado porque la gente quiere un cambio dado que lo que hay no le convence.
PD: Yo sa se que se dirá que lo que vendrá le convencerá menos, ya lo sé, no soy gilipollas, pero eso primero lo querrán ver, comprobar, y es lo que se votará, y no es culpa del partido de ultraderecha ql que le voten, sino de los que detentan el poder y la oposición, porque no han llegado a acuerdos que ayuden a paliar los problemas que la sociedad tiene.
salut
En aquesta lluita entre PP PSOE, l'unic beneficiat es VOX, A banda que el PP te zero sentit d'Estat, el que tampoc ajuda, I la gran perjudicada la clase treballadora, car la macroeconomia va que xuta, i la micro, la que ens afecta als ciutadans, no té solució sense un Govern fort, i això serà cada vegada més dificil.
ResponEliminaSalut
A mi això del "comença el curs polític" em sembla una conyeta com per a pixar-se de riure.
ResponEliminaEls mateixos ases tirant del mateix carro, braman els mateixos insults i jugant a veure qui pixa més lluny. És això?
Ja es poden ficar el curs on els càpiga
Intueixo que estàs lleugerament cabrejat, i que a lhora de les eleccions els votará sa tia nana.
EliminaTinc el PC en reparació, i escric des d'un HP petit que va més lent que el jutge Peinado instruint els seus casos.
Salut
Costo trabajo obtener la democracia, como para cargarse la ahora. La vida siempre ha sido cara y siempre ha sido un sacrificio la vivienda propia. No veo tantos amargados, como no sea los viejos,por falta de dientes para morder. Empezará otro curso, para los niños y para los políticos. Me tiene preocupado mi bebe, un año con nosotros, feliz, ahora veremos como le irá la guardería. Curso nuevo, ciclo nuevo, para todos
ResponEliminaNo tiene nada que ver el costo de una vivienda ahora a una de hace cincuenta años. Mira que sencillo, en 1970 compré un piso de 120m2 me costo 750.000 pesetas, y mi salario por catorce pagas era de 300.000 pesetas más o menos, o sea con el sueldo de dos años y medio pagaba el piso. Mira ahora, a ver.....
EliminaPues los datos que dan, de las hipotecas suscritas este año es enorme, incluso la cantidad de ventas al contado. Parece que el motivo, la subida de precios.
ResponEliminaLo curioso es que están esperando la muerte de nuestra generación, para que salgan pisos al mercado, la nuestra es una generación con uno o dos pisos de compra. Suena fatal, pero ya la he leído más de una vez