La Universitat de Stanford, ha aconseguit una fita impressionant en neurociència, desxifrar el llenguatge intern, —és a dir, el monòleg mental que ocorre quan pensem a parlar— i traduir-lo en paraules amb una precisió de fins al 74%.
Com ho han aconseguit?. Van utilitzar microelèctrodes implantats en l'escorça motora del cervell, la regió responsable de la parla. Els participants eren persones amb paràlisi greu a causa d'ELA o accidents cerebrovasculars. Se'ls va demanar que imaginessin dir paraules, sense pronunciar-les.

Les dades neuronals es van processar amb models d'intel·ligència artificial entrenats per a reconèixer patrons de la parla interna.

La parla interna i l'intent de parlar activen zones similars del cervell, encara que amb distinta intensitat. El sistema va aconseguir interpretar frases d'un vocabulari de fins a 125.000 paraules. Fins i tot va poder captar pensaments no instruïts, com comptar objectes en una pantalla. Es va implementar un sistema de seguretat amb paraules clau per a activar la descodificació, com “chitty chitty bang bang”, amb una precisió superior al 98%.

Aquest avanç podria revolucionar la comunicació per a persones amb discapacitats de la parla, cosa que els permet pensar el que volen dir en lloc d'esforçar-se per parlar físicament. Les interfícies cervell-ordenador (BCI) es perfilen com a eines clau per a una comunicació més ràpida, natural i accessible.

Fins aquí tot molt bonic, però la realitat és que espanta aquesta intromissió en el teu món interior. Copilot ho analitza amb els seus pros i contres: 

Possibilitats futures

1. Comunicació sense paraules - Persones amb paràlisis, ELA, afàsia o lesions cerebrals podrien comunicar-se només amb pensar.se podrien integrar aquestes interfícies en dispositius mòbils, assistents virtuals o fins i tot pròtesis intel·ligents.
2. Control mental de tecnologia. Imagina't controlar el teu ordinador, telèfon o fins i tot un cotxe sense moure un dit, només amb els teus pensaments. Això ja s'està explorant en entorns com a videojocs, robòtica i realitat augmentada.
3. Traducció d'emocions i conceptes abstractes
En el futur, no sols es podrien traduir paraules, sinó també emocions, intencions o idees complexes. Això podria transformar la psicologia, l'educació o fins i tot la creativitat artística, i comporta una sèrie d'Implicacions ètiques.

1. Privacitat mental

Qui té accés als teus pensaments? Podrien ser interceptats, emmagatzemats o manipulats?. Es necessitaran lleis de protecció mental, com una extensió dels drets digitals.

2. Consentiment i control

L'usuari ha de tenir control absolut sobre quan i com s'activa la interfície.
S'han d'evitar usos coercitius, com en interrogatoris o vigilància.

3. Desigualtat tecnològica

Qui podrà accedir a aquestes tecnologies? Seran només per als qui puguin pagar-les?

Podria ampliar-se la bretxa entre persones amb i sense accés a millores cognitives.

Filosofia i identitat - Si els nostres pensaments poden ser llegits, on acaba la ment i comença la màquina? Podria això alterar la nostra autonomia, la nostra intimitat mental, o fins i tot la nostra identitat personal?

Aquest avanç de Stanford és només el començament. Empreses com Neuralink (d'Elon Musk) i altres institucions estan competint per desenvolupar BCI cada vegada més sofisticades. Però com tota eina poderosa, el seu impacte dependrà de com decidim usar-la. 
La veritat és que aquesta notícia és de les que ens hauria de preocupar, com diu la IA necessitarem lleis de protecció mental i tenint en compte que en aquestes coses sempre anem tard, ja podrien les autoritats començar a treballar en això.