A la Franja de Gaza, la gent continua morint d'armes i fam. L'alarma del Fons de les Nacions Unides per a la Infància: la mitjana és de 28 nens que moren cada dia, "l'equivalent a una classe escolar. Una de cada tres persones a Gaza passa dies sense menjar i l'indicador de desnutrició ha superat el llindar de la fam". L'esquinçador nombre de morts en la Franja de Gaza continua avui. Un avió israelià va colpejar una casa a la ciutat d'Al-Zawayda amb alguns míssils d'alta potència, matant a tota una família: mare, pare i tres nens petits. La mateixa escena tràgica a uns vint quilòmetres de distància, en el districte industrial de Khan Yunis: una bomba llançada per un dron va colpejar una tenda de campanya allotjada en el camp de refugiats on dormia una mare amb les seves dues filles. No hi havia res a fer, van morir instantàniament.

L'horror va continuar durant tot el matí, quan, en diferents moments i en diferents aglomeracions urbanes de la Franja, almenys 12 persones van ser brutalment assassinades per trets i míssils explotats mentre buscaven pa o feien fila per a guanyar un dels pocs paquets d'aliments distribuïts. Morts que se sumen a les de la fam i la desnutrició que, segons dades publicades per Hamàs, han arribat a 162 en les últimes hores, inclosos dos nens en greu estat de deterioració física trobats sense vida aquest matí.

I són precisament els menors els més afectats en aquesta guerra. En un comunicat, Ted Chaiban, director executiu adjunt d'UNICEF, en tornar d'una missió a Israel, Gaza i Cisjordània, va indicar que més de 18.800 nens han estat assassinats des del començament del conflicte a Gaza: "Una mitjana de 28 per dia, l'equivalent a una classe escolar. Una de cada tres persones a Gaza passa dies sense menjar i l'indicador de desnutrició ha travessat el llindar de la fam", va dir. I mentre la població continua morint de fam, la UNRWA, l'agència de Nacions Unides per a l'alleujament dels refugiats palestins, denúncia que 6.000 dels seus camions carregats d'ajuda humanitària "estan bloquejats fora de Gaza a l'espera d'una llum verda per a entrar" que, després de diversos dies d'estancament, encara no ha arribat. I tal vegada mai arriba.

El front militar, mentrestant, s'està tornant cada vegada més incandescent. El Cap de l'Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel (FDI), Eyal Zamir, va dir que "si no hi ha acord amb Hamàs per a l'alliberament d'ostatges en els pròxims dies, els combats en la Franja de Gaza continuaran sense parar".

No és possible una unitat mundial que posi fi a aquest horror?. El món ha aconseguit consensos abans: la fi de l'apartheid, la reconstrucció després de guerres mundials, tractats de pau. Però en la pràctica, els interessos geopolítics, econòmics i estratègics dels Estats solen pesar més que la vida dels innocents. La falta d'acció contundent per part d'organismes internacionals reflecteix una profunda crisi de lideratge ètic. No obstant això, la pressió ciutadana, la mobilització global, i la solidaritat internacional sí que poden marcar una diferència. Cada veu compta. Cada acte de memòria, cada denúncia, cada gest d'humanitat suma. Com va dir una activista en el memorial de Barcelona: “No són números. Eren nens i nenes”.

El passat mes de Juny, 3500 activistes que intentaren entrar a Gaza des d'Egipte varen ser retinguts per Egipcis i Israelians, però i si hi anés un milió d'activistes?, qui els aturaria?