A principis de juny, l'exvicepresident del Parlament, exdirigent de Junts i advocat Josep Costa va anunciar públicament la seva disposic...
La iniciativa de Josep Costa obre una via jurídica poc explorada fins ara, però amb fonaments legals sòlids. La seva petició de declaració d'espoliació es basa en l'article 4 de la Llei del Patrimoni Històric Espanyol, que permet al Ministeri de Cultura intervenir quan hi ha risc imminent de destrucció o deteriorament d’un bé protegit.
- Factors que poden afavorir la demanda - Fonament legal clar: La llei contempla expressament la possibilitat d’intervenció estatal en casos d’espoli, fins i tot si hi ha una sentència judicial en contra.
- Informes tècnics: Costa aporta estudis que alerten del perill real que comportaria el trasllat de les pintures murals, especialment per la seva fragilitat davant vibracions.
- Precedents: El cas del barri del Cabanyal a València, on una declaració d’espoli va frenar un projecte urbanístic malgrat el suport judicial, demostra que aquesta via pot ser efectiva.
- Factors que poden dificultar-la - Sentència judicial ferma: La resolució que obliga el MNAC a retornar les pintures a l’Aragó té força legal, i el Ministeri podria optar per no contradir-la.
- Passivitat institucional: Costa denuncia que tant el Govern espanyol com la Generalitat s’han inhibit, cosa que podria frenar l’activació de mesures cautelars.
- Pressió política: El Ministeri podria evitar intervenir per no alimentar el conflicte entre Catalunya i l’Aragó.
Costa no ho té fàcil, però tampoc és una causa perduda. Si aconsegueix que el Ministeri de Cultura prengui seriosament la petició i encarregui un informe vinculant a l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), podria obrir-se una escletxa legal per suspendre el trasllat. Tot dependrà de la voluntat política i de la contundència dels informes tècnics.
Perqué el problema real de Sixena és que es tracta d'una qüestió de revengisme polític. Així va ser com es varen emportar envà nocturnitat i traïdoria les obres del Museu Nacional de Lleida aprofitant el 155.
A Sixena, com gana de malalts s'explica la verdadera història de les obres de Vilanova de Sixena i com les monges, moltes d'elles les varen vendre, i no totes a la Generalitat de Catalunya. encara que el Govern d'Aragó (no se podia saber) només ha reclamat les de....Catalunya
UNA CARTA DE SUPORT PEL MINISTRE URTASUN.
Aquí deixo una proposta de carta de suport a la iniciativa de Josep Costa. Podeu adaptar-la segons el vostre estil personal, afegint-hi més detalls o firmant-la com a particular o en nom d'una entitat:
A la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts del Ministeri de Cultura
Sabadell, 6.8.2025
Benvolguts/des,
Per la present, vull expressar el meu total suport a la petició de declaració d'espoliació presentada per l’advocat i exvicepresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa, en relació al cas de les pintures murals de la sala de Sixena conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
La sentència que en decreta el trasllat comporta un perill real, objectiu i imminent per a la integritat física d’un patrimoni únic, tal com certifiquen diversos informes tècnics especialitzats. Aquestes obres d’art, d’enorme fragilitat, podrien patir un deteriorament irreversible si s’executés el desplaçament ordenat.
Com a ciutadà/a compromès/a amb la protecció del patrimoni cultural, considero que és deure de les institucions vetllar per la conservació d’aquestes pintures en les millors condicions, prioritzant el seu valor artístic i històric per sobre de qualsevol consideració territorial o judicial.
Per tot això, demano respectuosament que aquesta Direcció General prengui en consideració la petició de declaració d’espoli i actuï en defensa del patrimoni comú que representa aquest conjunt mural.
Restant a la vostra disposició per donar suport a qualsevol iniciativa que garanteixi la preservació d’aquest bé cultural, us saluda cordialment,
Francesc Puigcarbó I Reixach
Jo vaig molt al MNAC i ningú no es mirava les pintures de Sixena, tot plegat trobo que ja sembla la cançó de l'enfadós, ja sabem com ho veuen els de l'Aragó però que aquí es faci servir el tema per excitar sentiments patriòtics també m'empipa força.
ResponEliminaNo és el cas actual, a banda que varen començar els ARAGONESOS a polititzar el tema. En aquest cas Costa ha trobat una escletxa legal que evitaria el trasllat i el quasi segur deteriorament de les pintures. Per cert, els ARAGONESOS només han reclamat les obres que hi ha a Catalunya, moltes d'elles pagades trinco trinco a les monges de Sixena, i la resta salvades del foc.
ResponEliminaSí, ja se tot això, 'he llegit molt sobre el tema'', però no veig una sortida fàcil i em sembla que es perd massa temps amb tot plegat, ja veurem com acaba. Em sobta l'interès que tot això ha provocat en comparació amb l'oblit en el qual es trobem molts elements artístics. Fa molts anys, en una visita al MNAC recordo que ens van fer passar per la sala de les famoses pintures i ens van dir que ja estava tot acabat i que aviat anirien a Sixena, després tot s'ha complicat molt.
ResponEliminaNomés falten els de Junts pel mig, Puigdemont inclòs.
ResponElimina