- Factors que poden afavorir la demanda - Fonament legal clar: La llei contempla expressament la possibilitat d’intervenció estatal en casos d’espoli, fins i tot si hi ha una sentència judicial en contra.
- Informes tècnics: Costa aporta estudis que alerten del perill real que comportaria el trasllat de les pintures murals, especialment per la seva fragilitat davant vibracions.
- Precedents: El cas del barri del Cabanyal a València, on una declaració d’espoli va frenar un projecte urbanístic malgrat el suport judicial, demostra que aquesta via pot ser efectiva.
- Factors que poden dificultar-la - Sentència judicial ferma: La resolució que obliga el MNAC a retornar les pintures a l’Aragó té força legal, i el Ministeri podria optar per no contradir-la.
- Passivitat institucional: Costa denuncia que tant el Govern espanyol com la Generalitat s’han inhibit, cosa que podria frenar l’activació de mesures cautelars.
- Pressió política: El Ministeri podria evitar intervenir per no alimentar el conflicte entre Catalunya i l’Aragó.
Costa no ho té fàcil, però tampoc és una causa perduda. Si aconsegueix que el Ministeri de Cultura prengui seriosament la petició i encarregui un informe vinculant a l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), podria obrir-se una escletxa legal per suspendre el trasllat. Tot dependrà de la voluntat política i de la contundència dels informes tècnics.
Perqué el problema real de Sixena és que es tracta d'una qüestió de revengisme polític. Així va ser com es varen emportar envà nocturnitat i traïdoria les obres del Museu Nacional de Lleida aprofitant el 155.
A Sixena, com gana de malalts s'explica la verdadera història de les obres de Vilanova de Sixena i com les monges, moltes d'elles les varen vendre, i no totes a la Generalitat de Catalunya. encara que el Govern d'Aragó (no se podia saber) només ha reclamat les de....Catalunya
UNA CARTA DE SUPORT PEL MINISTRE URTASUN.
Aquí deixo una proposta de carta de suport a la iniciativa de Josep Costa. Podeu adaptar-la segons el vostre estil personal, afegint-hi més detalls o firmant-la com a particular o en nom d'una entitat:
A la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts del Ministeri de Cultura
Sabadell, 6.8.2025
Benvolguts/des,
Per la present, vull expressar el meu total suport a la petició de declaració d'espoliació presentada per l’advocat i exvicepresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa, en relació al cas de les pintures murals de la sala de Sixena conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
La sentència que en decreta el trasllat comporta un perill real, objectiu i imminent per a la integritat física d’un patrimoni únic, tal com certifiquen diversos informes tècnics especialitzats. Aquestes obres d’art, d’enorme fragilitat, podrien patir un deteriorament irreversible si s’executés el desplaçament ordenat.
Com a ciutadà/a compromès/a amb la protecció del patrimoni cultural, considero que és deure de les institucions vetllar per la conservació d’aquestes pintures en les millors condicions, prioritzant el seu valor artístic i històric per sobre de qualsevol consideració territorial o judicial.
Per tot això, demano respectuosament que aquesta Direcció General prengui en consideració la petició de declaració d’espoli i actuï en defensa del patrimoni comú que representa aquest conjunt mural.
Restant a la vostra disposició per donar suport a qualsevol iniciativa que garanteixi la preservació d’aquest bé cultural, us saluda cordialment,
Francesc Puigcarbó I Reixach
Jo vaig molt al MNAC i ningú no es mirava les pintures de Sixena, tot plegat trobo que ja sembla la cançó de l'enfadós, ja sabem com ho veuen els de l'Aragó però que aquí es faci servir el tema per excitar sentiments patriòtics també m'empipa força.
ResponEliminaNo és el cas actual, a banda que varen començar els ARAGONESOS a polititzar el tema. En aquest cas Costa ha trobat una escletxa legal que evitaria el trasllat i el quasi segur deteriorament de les pintures. Per cert, els ARAGONESOS només han reclamat les obres que hi ha a Catalunya, moltes d'elles pagades trinco trinco a les monges de Sixena, i la resta salvades del foc.
ResponEliminaSí, ja se tot això, 'he llegit molt sobre el tema'', però no veig una sortida fàcil i em sembla que es perd massa temps amb tot plegat, ja veurem com acaba. Em sobta l'interès que tot això ha provocat en comparació amb l'oblit en el qual es trobem molts elements artístics. Fa molts anys, en una visita al MNAC recordo que ens van fer passar per la sala de les famoses pintures i ens van dir que ja estava tot acabat i que aviat anirien a Sixena, després tot s'ha complicat molt.
ResponEliminaNomés falten els de Junts pel mig, Puigdemont inclòs.
ResponEliminaJo crec que el problema rau en com s'ho varen endur de LLeida aprofitant el 155. Això va fer mal, i no només als de Junts.
ResponEliminaEvidentment, però tampoc no veig que hi hagi protestes massives i constants sobre aquestes coses. No se si, en general, el poble català està tan motivat pel tema, la veritat, més enllà d'uns sectors concrets.
ResponEliminaLa fallida del procés va desanimar molt al personal.
ResponEliminaNo las conocía ni el Tato, Francesc, esa era la verdad, y si preguntas a uno donde está Sixena te dirán que es la tierra del turrón porque suena a Xixona.
ResponEliminaDec ser parent del Tato, en vaig saber per primera vegada el 2009, clar que va ser degut a participar en els premis 20 blogs i allí vaig conèixer una parella de Lleida que eren mestres i estaven molt preocupats ja en aquells temps per aquest assumpte, sobretot pel que hi havia al Museu diocesà de Lleida. Parlar-ne al bloc, ho vaig fer per `primera vegada 2017.
ResponEliminaSalut
Francesc, al noventa y nueve por ciento de la población de Cataluña le importan un rabano las pinturas de marras, y todo esto me suena a rabietas por un juguete de dos niños malcriados.
ResponEliminaAquí se politiza cualquier cosa con tal de meterle el dedo en el ojo al contrario. Y como los idiotas pomposos que somos los catalanes, picamos en la trampa.
Que se las lleven de una vez, y acabaremos con el cuento. ¿ O no ?, porque ya encontraremos otro motivo para sentirnos ofendidos y menospreciados.
En la escala de problemas que tenemos y sufrimos, este asunto es el ultimo de la cola.
Hemos dedicado tiempo, mucho dinero y esfuerzos a algo que no merece la pena.
Saludos
En aquest cas, no estic d'acord, potser perquè com li he explicat a Miquel, el segueixo desde 2009. Aquí va fer mal, la manera de com es varen endur les obres de Lleida, aprofitant el 155. I com han politzat la causa des de l'Aragó. PERQUE SINÓ NOMÉS HAN RECLAMAT LES OBRES QUE HI HA A CATALUNYA. unes obres que es varen treure per salvar-les i unes altres que es varen pagar trinco trinco a les monges.
ResponEliminaAqui tens tota l'explicació: https://blocfpr.blogspot.com/2020/02/sixena-quina-pena.html
Salut des de l'1%
Dicen que están valoradas en 1000 millones de euros,no sé si creérmelo
ResponEliminaCreo que la respuesta a todo el asunto está aquí:
ResponElimina"Una actitud que contrasta amb l’exclusiva publicada pel diari Segre el juny de 2018. Segons el rotatiu la peça l’Adoració dels Reis Mags (segle XVI) pertanyent al conjunt de Sixena va ser venuda al Museu Meadows de Dallas (EUA). L’obra primer subhastada a Suïssa, la va comprar la galeria Caylus (Madrid) per 120.000 euros. En aquesta subhasta els tècnics del Museu de Lleida van intentar comprar-la amb ajuda econòmica de la Diputació de Lleida i del mateix ajuntament de Lleida, però no van reunir prous fons. La galeria Caylus va restaurar l’obra i la va vendre al Museu Meadows de Dallas per la suma de 500.000 euros. Com apunta Albert Velasco, el Museu de Lleida va ser l’únic que va incorre en la subhasta, el govern d’Aragó no hi va participar en cap moment.
El govern d’Aragó no ha volgut fer declaracions a Revista Mirall sobre aquest afer. Aclareixen que en sortir a subhasta com una obra italiana, i en fer-se fora de la Unió Europea, en un país que no ha de passar els filtres de la comunitat econòmica, no es va poder detectar l’obra. Una no detecció que ha permès a una galeria privada beneficiar-se amb més de 300.000 euros, en vendre-la restaurada.
Aquesta mateixa situació es va donar el maig del 2017 en sortir a subhasta a la Sala Balclis de Barcelona un compartiment del retaule de Sixena; Presentació de Jesús al temple per 85.000 euros. En plena polèmica, la Generalitat va declinar pujar per l’obra alhora que el govern d’Aragó tampoc va voler fer-ho. Una situació anòmala per l’interès que tenen les obres d’aquest monestir, en l’administració pública.
Aquesta exclusiva del Segre confirma com d’interès real del trasllat de les obres no va entendre a un interès real de “recuperació del patrimoni” si no va ser una aposta electoralista resolta en els durs mesos de l’aplicació de l’article 155. Aquesta notícia pot confirmar que l’interès real d’Aragó no és el de reunir les obres en el seu context original, ja que sinó, no s’entén com no han lluitat per aconseguir les dos peces comentades. Així les declaracions de Bermúdez de Castro adquirien un sentit real. D’altra banda mostrarien com el PSOE, via el seu president comunitari, ha actuat per beneficiar l’empresa privada i no el conjunt dels ciutadans.
Blanco y en botella: El vino negro del sargento primero en la mili, que si lo dejabas unos dias en un vaso se volvia blanco con un poso negruzco
El fet és que ningú sabia gaire res de les pintures fins que s'ha muntat tot plegat. Per mi, com Rodericus, que se les emportin, el MNAC te uns sòtans atapeïts d'obres d'art que no s'exposen per manca d'espai, per cert. El tema del procés va ser una gran enredada que va generar presó i el 155, però es va fer tot molt malament i el Puigdemont va tocar el dos i no se de què deu viure. Es juga amb la il·lusió de la gent, els de l'Aragó pitjor, així atien l'anticatalanisme, ep, això ho tinc clar. Però aquí també tirem llenya al foc i anem de sobrats, m'empipa. No dubto que la parella que dius estigués preocupada pero no és un sentiment massiu, encara més, a la majoria de la gent normaleta tot plegat no li fa ni fu ni fa.
ResponEliminaEls he trobat, la parella eren: Mir Roy (Benavarri, la Franja, 1969) i Manel Riu (Benavarri, la Franja, 1965), un matrimoni de professors d’Educació Secundària. Mir Roy és professora de Geografia i Història; Manel Riu és professor de Llengua i Literatura Castellanes.
EliminaTenien un manifest molt llarg i documentat sobre Sixena, l'hauria de buscar, el blog de Mireia Galindo el varen tancar al 2011 i el de Manel Riu a 2012, vol dir que l'escrit havia de ser d'abans.
Dona, aquesta parella vivien a la Franja, suposo que això els devia motivar, i si tot plegat el procés va ser una estafa, i el que haurien d'haver fet tots els estafadors era plegar, començant, per Puigdemont, Junqueras i Turull, els caps més visibles.
ResponElimina