TOLSTOI PER A TER STEGEN I LAPORTA


Escriu avui a La Vanguardia l'Antoni Puigverd: Aquests dies de convivència amb els nets he tornat a constatar que, si bé quan veuen una pantalla els ulls se n’hi van, també els pots fer estar atents si els expliques una bona història. Sempre els he narrat episodis mitològics i bíblics. Però, malgrat que els agraden tant els animals, les faules d’Isop no em funcionaven. Potser són massa curtes. Se’m va acudir apel·lar a les faules de Lev Tolstoi, que, a més de convidar a reflexionar en termes morals, són prou llargues per suscitar expectatives (què passarà?) i prou curtes per alimentar les ganes d’escoltar-ne més. 

Precisament, l’altre dia, parlàvem de Ter Stegen, el porter rebel del Barça. El conflicte sembla resolt, però en aquell moment era ben viu. En Lluc, de 9 anys, deia que era una llàstima que no el deixessin ser capità del Barça i el petit Pau, de 6, deia que en Joan Garcia és més bo. El gran és sentimental; i el petit, pragmàtic. No vaig voler donar la raó ni a l’un ni a l’altre. Em vaig limitar a explicar una faula de Tolstoi, que aquí resumiré molt, per falta d’espai.

Un llop fugia d’uns caçadors i va demanar ajut a un pagès, el qual el va amagar en el sac de gra. Arribats els caçadors, els va despistar. Lliure de persecució, el llop va sortir del sac disposat a cruspir-se el pagès. “Tornes així el favor que t’he fet?”. “Els favors no es tornen!”, va sentenciar el llop que, però, va acceptar de fer una enquesta per veure qui d’ells dos tenia raó. Primer van trobar una burra cadavèrica: els va explicar que havia treballat de sol a sol per a un pagès que, en fer-se vella, la va abandonar. També un gos vell, tot i els llargs anys de servei, havia estat abandonat per l’amo.

El llop ja es llepava els bigotis, quan va passar una guineu. El pagès li va narrar el favor que havia fet al llop, però la guineu feia veure que no s’ho creia: “Un llop no es pot amagar en un sac, no hi cabria!”. “Com que no?”, i va posar el cap dins del sac. “El cap sí, però i el cos?”. El llop es va ficar dins del sac i el pagès, captant la jugada, va lligar el sac i va bastonejar el llop fins que el va liquidar. I girant-se envers la guineu, li va clavar també una forta bastonada. “És ben veritat! Els favors no es tornen!”.

Comparteix:  

Comentaris

  1. Que malaleche, pero es así, no puedes argumentar el favor al final prevalece los instintos y Laporta es de lo peor, de lo peor, pero ganó varias copas de Europa

    ResponElimina
  2. Y tiene el poder, y contra eso no puedes luchar solo, recuerda por eso el motín del Hesperia.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Oh, benvingut, passeu, passeu, de les tristors en farem fum,
      a casa meva és casa vostra sí és que hi ha cases d'algú.

      Elimina
    2. Siiiiiiii, amb el Jaume....

      Elimina
  4. Hombte Miquel, felicidades, 41 comentario en un día de verano, de mucho calor. Tiene mérito

    ResponElimina
  5. Assís..no digas nada... que soy yo mismo que me contesto en anónimo, así parece que hay ambientillo!!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada