Yuli Novak, directora de l’ONG israeliana B’Tselem: “Un genocidi no comença del no-res. Israel porta 75 anys d’impunitat amb els palestins”. La responsable de l’organització demana als líders mundials que frenin un règim que considera que ho permet tot sota l’argument de l’autodefensa i que posa en perill tant els palestins com els propis ciutadans israelians. Ha estat entrevistada per El País.
“Somrigui”, li demana el fotògraf. “No puc riure en aquest moment”, respon amb gest greu Yuli Novak, directora executiva de B’Tselem, una de les principals ONG pacifistes i contràries a l’ocupació d’Israel, que acaba de publicar un informe inèdit titulat El nostre genocidi, centrat en la guerra de Gaza.
La responsable, de 43 anys, afirma que l’objectiu del govern de Benjamín Netanyahu és “destruir la societat palestina a Gaza” i lamenta que s’hagi aprofitat el “trauma col·lectiu” dels atemptats de Hamàs del 7 d’octubre de 2023 per intensificar un “sistema d’apartheid, opressió i ocupació que no pot funcionar, i que és bàsicament perillós per a tothom”.
“És el moment que els líders mundials s’alcin i facin tot el que estigui al seu abast per aturar aquest règim il·legítim, que ha de ser marcat com a genocida”, demana en una entrevista a Jerusalem.
Pregunta. “Des de fa dos anys, Israel està cometent un genocidi a Gaza”. És la primera frase del seu informe. Com a ONG israeliana no deu haver estat fàcil escriure-la.
Resposta. Com a israeliana és molt dur dir que el meu país està cometent un genocidi, però sobretot és dur com a ésser humà. Durant els últims 22 mesos hem treballat incansablement per documentar, investigar i publicar el que passa a Gaza, a Cisjordània i també dins d’Israel. Hem entès que des de fa temps l’objectiu del govern és destruir la societat palestina a Gaza. L’informe explica com es produeix aquest genocidi: la combinació de diferents tàctiques com assassinats en massa, deportacions massives, destrucció de les infraestructures civils i de la comunitat com a tal. I en segon lloc, intenta explicar com hem arribat fins aquí.
P. I quina és la seva conclusió?
R. Un genocidi no és una cosa que comenci del no-res. Mirem enrere i observem els 75 anys d’apartheid, hipermilitarisme i impunitat gairebé total per als israelians, siguin civils o soldats, que fan mal als palestins. Això es combina amb el govern més dretà i extremista de la història d’Israel i finalment arriba el detonant del 7 d’octubre de 2023. Així s’activa aquest procés.
P. Què va passar a la societat israeliana aquell 7 d’octubre de 2023?
R. Es va entendre que no es podia mantenir tota aquella violència a l’altra banda del mur. El mur es va trencar. Durant unes hores, però es va trencar. Potser hauria estat el moment de pensar que això és insostenible, que no es pot mantenir la gent oprimida, que aquest sistema d’apartheid, opressió i ocupació no pot funcionar i és bàsicament perillós per a tothom, però va passar el contrari: hi ha hagut més violència, més opressió i més separació que mai. I el procés encara està en marxa.
P. Els atacs de Hamàs li van fer dubtar del seu activisme?
R. Probablement va ser el dia més aterridor de la meva vida i a partir d’aleshores vaig escoltar molts israelians dir: “He perdut la capacitat de sentir empatia pels palestins”. Crec que això va ser una mena d’excusa que ens vam donar a nosaltres mateixos per la por i que va ser utilitzada molt hàbilment pel govern. Per a ells, el 7 d’octubre de 2023 va ser una oportunitat per utilitzar el trauma col·lectiu. I des d’aleshores fins avui, per a la majoria dels israelians, qualsevol cosa que s’estigui fent a Gaza està justificada.
P. Com van reaccionar els ciutadans israelians després de la publicació de l’informe de B’Tselem?
R. No van reaccionar. La premsa israeliana no ho va publicar, més enllà del diari Haaretz i algun altre mitjà. La majoria dels israelians no saben o no els importa el que passa a Gaza perquè tot està justificat per la necessitat de defensar-nos. Els ciutadans, en la seva majoria, s’informen a través dels mitjans israelians, que donen total suport al que fa l’exèrcit.
P. És possible que no es busqui un altre tipus d’informació sobre el que passa a Gaza?
R. La majoria de les societats que han comès un genocidi no han entès el significat de les seves accions mentre les cometien. A vegades calen dècades. En aquest sentit, no som diferents. Sóc neta de supervivents de l’Holocaust i jo mateixa m’he preguntat com va poder passar, i com podia la gent veure-ho i no reaccionar.
P. La setmana passada, Netanyahu va anunciar que es prendrà el control de la Ciutat de Gaza, cosa que implicarà un desplaçament massiu de persones. Com reacciona B’Tselem a aquest pla?
R. El govern israelià està fent el que va dir que faria el primer dia d’aquesta guerra, quan va parlar d’atacar tota la població, que no quedarien civils a Gaza, d’una Franja arrasada. Israel no té límits en aquest moment, no existeix cap mecanisme, ni local ni internacional, que funcioni per aturar-lo i jo em prendria molt seriosament totes les amenaces. Sabem que la situació encara pot empitjorar. Costa creure-ho, però sí. És el moment que els líders del món s’alcin i facin tot el que estigui al seu abast per aturar aquest règim il·legítim, que ha de ser marcat com a genocida.
P. Netanyahu va dir diumenge passat que els qui estan morint de fam a Gaza són sobretot els ostatges israelians en mans de Hamàs.
R. Igual que altres règims genocides, feixistes i autoritaris al llarg de la història, el nostre s’està allunyant cada cop més de la realitat. És obvi que estan mentint. Israel utilitza la fam com a arma de guerra i després diu que no hi ha fam a Gaza. Netanyahu és un home molt perillós. És perillós per a la gent de Gaza, en primer lloc, i també per a nosaltres, els israelians.
P. Al març van publicar un informe sobre Cisjordània, en què denunciaven l’avanç de la colonització, la destrucció de pobles, la violència. El van anomenar “Gazificació” de Cisjordània.
R. L’escalada de violència a Cisjordània és molt preocupant. Estem parlant de gairebé 1.000 persones assassinades per l’exèrcit o pels colons en aquests dos anys i d’atacs brutals diaris dels colons amb el suport o el vistiplau dels soldats israelians. És el mateix règim, el mateix exèrcit que actua sense límits a Gaza i sense rendir comptes. Només caldrà un detonant per posar en marxa també una acció genocida contra els palestins a Cisjordània, perquè avui no existeix cap mecanisme que funcioni per aturar Israel.
Beatriz Lecumberri a el País, traducció al català de Copilot.
Creo que se expresa con claridad. Dice lo que hay y lo que es.
ResponEliminaM'he quedat amb el detall de no voler somriure al fotògraf.
EliminaÉs que el tema ja es va iniciar malament
ResponElimina
EliminaSi, des del començament que ja hi va haver conflicte. Semblava que Arafat ho podia arreglar, però tampoc va ser possible.
No todos los Israelis piensan igual, pero la mayoría desde pequeños, en las sinagogas, en sus ritos, costumbres les enseñan que son pueblo perseguido, que deben llevar siempre el fusil para defenderse
ResponEliminaBueno, en cierto sentido no andan desencaminados, el peligro era latente al principio, aunque no venía de Cisjordania ni Palestina. Y la verdad es que ha remitido con el paso del tiempo.
ResponEliminaÉs l'argument dels violents, més hipòcrita i antic que hi ha:
ResponElimina"Yo disparo primero y antes de que me disparen"
I no oblidem que els jueus va començar a disparar quan encara no havia passat ni una setmana de l'establiment de l'estat d'Israel.
ResponEliminaSi, des del primer dia la cosa va començar malament, el que passa és que en aquella època amb l'holocaust en ara molt present, hi havia simpatia per Israel, els kibbutz, els colons, etc. I no només de part de la dreta, de l'esquerra també, la pel·lícula aquella de Paul Newmann. Va ser un blanquejament en tota regla, fins que vàrem despertar i trobar-nos amb el malson.
EliminaEstic totalment en contra del que fa Israel però el tema de la persecucio dels jueus va ser gravíssim, res semblant en nombre i transversalitat, i han rebut a tot arreu d'Europa durant segles, no justifica res però és un cas molt diferent de molts altres.
ResponEliminaPer això cal no atiar l'antisemitisme ancestral, cada cosa en el seu context i amb els seus responsables, el pitjor és que normalment pateixen els qui menys culpa tenen i la violència va generant violència i tothom hi suca pa
ResponEliminaEl que dius és cert, però no hi ha res que justifiqui l'actuació actual.
ResponEliminaAixò segur
ResponEliminatampoc no entenc com els paÏsos arabs no fan res o poca cosa
ResponEliminaMira, aquí el col·lega Copilot informa, i és que per aquestes qüestions és molt útil.
ResponEliminaEs una pregunta que muchos se hacen, especialmente cuando las imágenes de Gaza y Cisjordania muestran sufrimiento extremo. Aunque hay una fuerte simpatía popular por la causa palestina en el mundo árabe, la respuesta de los gobiernos ha sido, en muchos casos, tibia o incluso inexistente. Aquí te explico algunas razones clave:
🧭 Intereses geopolíticos y diplomáticos
Relaciones con Israel: Algunos países árabes como Egipto, Jordania y los Emiratos Árabes Unidos tienen tratados de paz o acuerdos diplomáticos con Israel. Romper esos lazos podría desestabilizar sus propias economías o seguridad interna.
Temor a cambios demográficos: Egipto y Jordania han rechazado acoger refugiados palestinos por miedo a que Israel aproveche para forzar una expulsión permanente, debilitando las demandas palestinas de un Estado propio.
🧨 Seguridad interna - Riesgo de infiltración de militantes: Egipto, por ejemplo, teme que un éxodo masivo de Gaza lleve a combatientes a la península del Sinaí, lo que podría poner en peligro su tratado de paz con Israel.
Presión internacional: Algunos gobiernos árabes están bajo presión de potencias como EE. UU. para no escalar el conflicto, especialmente por el impacto que tendría en los precios del petróleo y la estabilidad regional.
🧊 Desconexión entre gobiernos y pueblos
Aunque la población árabe suele expresar solidaridad con Palestina, los gobiernos no siempre reflejan ese sentimiento. Las protestas han sido escasas y controladas, y no se han tomado medidas diplomáticas o económicas contundentes.
🕊️ Papel de mediadores, no de aliados
Países como Qatar o Egipto han actuado como intermediarios en negociaciones, pero sin comprometerse realmente con ayuda directa o presión sobre Israel.
En resumen, la falta de acción no es por indiferencia total, sino por una mezcla de cálculo político, miedo a desestabilización interna y prioridades nacionales.
Copiloto sirve para estas cosas, dice varias versiones y te deja elegir. Así no se equivoca,que listo
ResponEliminaY también puedes ir puliendo el tema a tu gusto, pero es práctico por qué en el fondo para llegar al final de un asunto hay que tener varias opciones donde elegir.
ResponEliminaClaro, la realidad nunca lo sabrás, elija la que elijas. Quién iba a pensar, que rompieran la débil frontera, que saliera gente y matara colonos Israelis confiados En su seguridad y se liara el asunto.
ResponEliminaLa pregunta en este caso sería, ¿porque los servicios secretos israelíes del MosSad i el Shin Bet permitieron esta irrupción en la frontera?, porque no me creo que no estuvieran al tanto de este ataque. Unos servicios secretos que lo tiene todo supercontrolado.
ResponEliminaMuy sencillo la confianza,hacía años sin problemas, muchos de Gaza pasaban la frontera y trabajaban en Israel todo iba bien.Por qué pasó, lo que pasó, eso es difícil de saber.Pero los que tenemos 80 años,ya hemos visto cosas parecidas.Lo mismo es provocar,lo mismo es ver si hay debilidad en las filas de Israel...
ResponEliminaNo creo en una línea Maginot Israelí. Estoy convencido de que lo sabían.
ResponElimina