La Global Sumud Flotilla, també coneguda com la Flotilla de la Llibertat, s'ha vist obligada a tornar a port a causa del temporal que ha assotat el litoral català. L'organització ha aprofitat el que qualifiquen de “parada tècnica” per a fer alguns ajustos finals en la trentena d'embarcacions que integren la flotilla.
Després de partir a les tres de la tarda del diumenge, abrigallats per una multitud que ovacionava als tripulants al seu pas, les embarcacions es dirigien rumb a Tunísia, on estava previst que arribessin el 4 de setembre. No obstant això, després de diverses hores de travessia combatent l'onatge, l'organització va decidir pel retorn al port de Barcelona per a salvaguardar la seguretat, especialment en el cas dels vaixells de menor grandària.
Totes les embarcacions van arribar a port ben entrada la nit del diumenge, i la intenció és sortir de nou a primera hora de la tarda d'aquest dilluns. “A causa de les condicions meteorològiques perilloses, fem una prova de mar i després tornem a port per a deixar passar la tempesta. Això va implicar retardar la nostra sortida per a evitar complicacions amb les embarcacions més petites”, han assenyalat des de l'organització. “Davant vents de més de 30 nusos i la imprevisibilitat del Mediterrani, prenem aquesta decisió per a prioritzar la seguretat i el benestar de tots els participants i garantir l'èxit de la nostra missió”.
No sé a hores d'ara, les 21:45 d'avui dilluns 1 de setembre, si la Flotilla ja ha tornat a fer-se a la mar, o no, però si sé que en aquest cas l'important no és el viatge, sinó la intenció. De fet, no crec que arribin a Gaza, l'estat d'Israel ja ha dit que els titllarà de terroristes, avisats doncs estan. Per què aquesta història em té desconcertat, diguéssim que no casa amb l'actitud oficial de la resta de la gent que més o menys està afectada pel cas. En conjunt aquestes naus que van a Gaza, són més part d'un guió de Berlanga que no de Frank Capra, i encara que hi deu haver entre aquestes 300 persones gent de bona fe, temo que hi ha més d'un oportunista exhibicionista. El que passa que anys enrere no ho hauriem vist així i lloaríem aquesta expedició quasi heroica de gent desinteressada amb ganes d'ajudar als ciutadans de Gaza.
Però fa ja temps que hem perdut la innocència i la capacitat de somiar, de creue en la bona fe de la gent, la bona fe, els fanàtics -vegeu- són tots gent de bona fe, deia Fuster, i nosaltres, ara sabem que ja no hi ha lloc per a la bona fe en aquesta societat decadent i malaltissa. Demanem fars pels homes de terra que ens iluminin, però no sabem ni volem trobar-los. Tota aquesta societat s'ha reduït a una sola persona: Bartleby, l'escrivent: com ell, preferim no fer res, deixar-nos anar, ens hem tornat laxes, indiferents a tot i falsament interessats en tot, però des de la comoditat del sofà, no sigui que ens comprometessim.
És per això que no entenem la decisió d'aquestes 300 persones d'anar amb els vaixells fins a Gaza. I és igual que hi arribin o no, ja han assolit el seu objectiu, ja han guanyat, han aconseguit despertar-nos de la nostra indolència. Però arriben tard, i ho sento, però preferia no fer-ho, escullo seguir dormint.
Mentrestant, la nave va.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada