El 47,6% dels empleats de bars de menys de 10 treballadors –la immensa majoria a la ciutat– no parlen català i un 24% tampoc l’entenen, segons indica l’Enquesta d’Activitat del Sector de la Restauració de Barcelona 2024, la més recent. Recull les respostes de mil propietaris o responsables d’establiments de la ciutat. Al petit comerç el català va una mica més bé: el 76,5% parlen català i el 89,7% l’entenen, segons l’Enquesta d’Activitat del Sector Comercial de Barcelona 2024, feta a 2.411 propietaris o gerents.
El percentatge actual d’assalariats que parlen català, tant en bars com en botigues, és el més baix de la sèrie històrica. En els dos casos, les competències lingüístiques ja van viure un sotrac molt important el 2015 i 2016, en les angoixes de la gran crisi econòmica. Després van remuntar amb força, però la pandèmia va truncar la tendència a l’alça i des d’aleshores han caigut any rere any. Per exemple, del 2023 al 2024 la comprensió del català en bars va empitjorar 3,1 punts.
L’evolució s’emmarca en els cicles econòmics, turístics i migratoris de Catalunya. Les plantilles de la restauració presenten una alta rotació i els negocis tenen una vida cada vegada més curta, amb 11,6 anys de mitjana. Avui a Barcelona, el 34% dels restauradors tenen nacionalitat estrangera, així com el 53% dels empleats. Els comerciants estrangers representen el 25% i entre els dependents arriben al 30%.
El 93,3% dels negocis afirmen que poden atendre el públic en castellà, davant el 76,3% que es veuen capaços de fer-ho en català i el 39,7%, en anglès. Només un 8,5% atenen en francès. Els idiomes disponibles rere la barra presenten una certa bretxa respecte a la demanda, perquè el 81% diuen que tenen clientela que parla en català. El 46,1% reben peticions en anglès i el 14,8%, també en francès. El 94% coincideixen que tenen clients que parlen castellà.
Finalment, el consistori pregunta la llengua utilitzada en la retolació dels locals. La presència del català fluctua molt. Ara mateix, el 65,4% dels cartells de comerços són en català, vuit punts menys que fa dos anys, però gairebé tres més que el 2019. El 24,1% estan escrits en castellà i el 13,5% ho estan en anglès. Meritxell M. Pauné a el periódico.
El retrocés de l’ús del català en el sector de la restauració a Barcelona és preocupant i multifactorial. Segons l’Enquesta d’Activitat del Sector de la Restauració de Barcelona 2024, aquest declivi es pot atribuir a diversos elements estructurals i socials:
Causes principals del retrocés del català
Alta rotació de personal: Els llocs de treball en bars i restaurants tenen una gran volatilitat. Les plantilles canvien sovint, cosa que dificulta la consolidació de coneixements lingüístics entre els treballadors.
Origen estranger dels empleats: Més de la meitat dels treballadors de bars són de fora de Catalunya. En el petit comerç, un de cada tres també ho és. Això implica que molts no tenen el català com a llengua materna ni l’han après prèviament.
Durada curta dels negocis: La vida útil de molts establiments és breu, fet que impedeix establir protocols lingüístics estables o invertir en formació en català.
Turisme massiu i precarietat laboral: El turisme ha transformat el perfil de la clientela i dels negocis. Amb salaris baixos i condicions laborals precàries, l’aprenentatge del català no és una prioritat per a molts treballadors.
Desconnexió entre oferta i demanda lingüística: Tot i que vuit de cada deu clients fan servir el català, molts establiments no poden respondre-hi adequadament. Això genera frustració entre els catalanoparlants, que sovint han de canviar de llengua per ser atesos.
Casos de catalanofòbia: Alguns incidents han posat en evidència actituds hostils cap al català, com el cas d’una gelateria que prohibia als empleats parlar-lo entre ells. Aquests episodis han generat alarma social i han evidenciat una manca de respecte per la llengua pròpia.
Respostes institucionals
L’Ajuntament de Barcelona, el Gremi de Restauració i entitats com ERC han començat a actuar:
Proposen formació bàsica en català per als treballadors.
Volen facilitar eines per a la retolació en català.
S’estan revisant protocols d’inspecció i comunicació de la normativa lingüística.
Aquest retrocés no és només una qüestió lingüística, sinó també identitària. El català no hauria de ser una excepció en la seva pròpia terra, però malauradament, cada vegada ho és més.
Tengo un conocido que trabaja en la tramitación de certificaciones laborales. Me dice que muchas veces cuando llama a una persona, le dice que ya no lo necesita porque está trabajando. Es lo que pasa en tiempos de bonanza laboral. Supongo que con el catalán pasará lo mismo. Habrá que esperar a una nueva crisis. Es que pasa estas cosas tan simples, que no se tienen en cuenta, cuando se hace un estudio y solo persigue destacar un hecho interesado.
En este caso, el estudio insta a buscar soluciones, como enseñar catalán a estas 5.300 personas que quieren hacerlo, pero no hay medios. No es nuevo, de todos modos, al menos en la hostelería, donde hacen muchas horas y cobran poco. Hace ya tiempo en el puerto Olímpico fuimos con un sobrino de mi mujer y su señora que viven en Nimes, gracias a eso nos entendió el camarero que no recuerdo ahora de donde dijo que era, pero no hablaba ni entendía ni castellano y menos aún catalan, pero sí francés y supongo que inglés.
Saludos.
Pues ya ves, hay bonanza económica, tiene suerte el dueño de que el camarero sea argentino, por ejemplo y pueda hablar en castellano. El colmo si es catalán o por lo menos andaluz que chapurree el catalán, no es broma, lo he visto