EL PARADÍS DE LES SUBVENCIONS

 

Hi va haver un temps en què la dreta era una fèrria enemiga de les subvencions. Ronald Reagan es queixava abans d’arribar a la Casa Blanca que el govern no solucionava els problemes, simplement els subsidiava. L’expresident americà tenia com a economista de capçalera a Milton Friedman, que proclamava que els Estats Units tenien un sistema que cada vegada cobrava més impostos al treball i subsidiava amb més diners el no treballar.

Però està canviant la concepció dels conservadors, fins al punt que en una comunitat com Andalusia el seu president, Juanma Moreno, ha decidit subvencionar la quota dels gimnasos (fins a cent euros a l’any) y les despeses de les mascotes (un altre tant). Tantes vegades l’hem sentit dir als dirigents del PP que Espanya era el paradís de les subvencions, que, al final, han decidit contribuir-hi. No és menys cert que el bo cultural als joves del Govern d’esquerres ha inclòs junt amb el cinema, el teatre o els concerts, els jocs en línia per animar al seu ús. I no sembla la millor de les idees contribuir amb diners de tots a què el personal passi les hores als comandaments de la consola per divertir-se amb The Witcher 3 o la Red Dead Redemption 2.

El diari La Razón va publicar un article fa uns mesos en el que intentava desacreditar la política governamental de subvencions, donant la xifra de 10 milions de subvencionats a Espanya. El problema és que aquí entrava des de la subvencions de les ulleres a estudiants fins als diners que destinat a investigació a les universitats, passant pel mínim vital per a qui no té res. Posar-ho tot en un mateix sac no sembla un mètode científic per entendre com podríem millorar el sistema.

Més raonable que donar diners per a la fura de companyia o per convertir l’abdomen en una tauleta de xocolata seria buscar la manera d’incrementar la productivitat en el treball i augmentar el salari mínim. Espanya és el cinquè país de la UE que dona més subvencions, però està en el pilot de cua en productivitat. Un proverbi xinès diu: “Dona-li un peix a un home i menjarà avui, si li ensenyes a pescar menjarà la resta de la seva vida”. Màrius Carol a la vanguardia.cat.

Sobre aquest tema: El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha sortit al pas de les crítiques que ha rebut per haver retret a la Junta d’Andalusia que utilitzi “els diners dels catalans” per subvencionar deduccions fiscals en la quota del gimnàs i les despeses veterinàries per les mascotes. Turull va criticar que mentre a Catalunya no es poden donar ajudes a moltes persones de classe mitjana i treballadora per a beques menjador o per la Llei de Dependència, a Andalusia s’estan fomentant aquestes deduccions fiscals. El secretari de Junts, però, ha puntualitzat que els seus “retrets” “no van contra Andalusia” sinó contra l’Estat, que “té un sistema de finançament que el que fa és espoliar Catalunya”. Turull ha volgut mostrar tot el seu “respecte i estima” cap a Andalusia, els andalusos i la seva Junta, però ha reiterat que tenir un gos o un gat i anar al gimnàs no entra pas dins els paràmetres de la solidaritat. I ha defensat un sistema de finançament que posi fi a l'espoli fiscal: "És cabdal per donar sortida al que mereix la ciutadania de Catalunya".