Avui fa un mes que va morir a Tarragona Jordi Ferrer Viñals, un enginyer industrial que passarà a la modesta història de l’epigrafia funerària per un missatge a l’esquela. El doctor Ferrer (89 anys) va redactar la frase central de la seva futura esquela: “Persona de mentalitat europeista, preocupat pel futur del procés d’independència de Catalunya i de la situació geopolítica mundial, ens trasllada aquest missatge: ja us ho fareu”.
Un missatge d’ultratomba molt celebrat perquè entronca amb el pensament de moltíssims ciutadans, no només catalans, un signe dels temps. De fet, en les seves quatre últimes paraules hi ha inscrit el futur polític immediat de totes les administracions que tenen poder sobre nosaltres (i sobre les quals tenim el poder democràtic del vot). La força política que colonitzi aquest pronom de segona persona del plural ( us ) aconseguirà conjugar en futur el verb fer (fareu) per omplir de poder el pronom feble ho en la primera contesa electoral que, tard o d’hora (ja?), es convocarà.
“Ja us ho fareu” és un clam proper al famós “Que us bombin” de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona el dia que Sirera va entronitzar Collboni. JUHF és l’última frase que pronuncia un professional just abans de jubilar-se, desenganyat pel tombant que prenen les coses. JUHF és, també, un crit amarg d’impotència davant l’inexorable curs dels esdeveniments que han decantat cap a l’abisme el primer quart de segle XXI, com si no haguéssim tret cap aprenentatge del que va passar al segle XX.
Però l’expressiu JUHF del doctor Ferrer no és només un lema perfecte per definir el desencant que el procés ha llegat a la ciutadania que sintonitza amb el catalanisme, sinó que serveix per descriure el buidatge pertinaç de continguts que la inacció política de les forces dites progressistes han exhibit a les democràcies occidentals. Una inacció vergonyosa acompanyada de grans escarafalls retòrics des de la superioritat moral de qui predica allò que no practica. L’auge electoral de la ultradreta arreu es fonamenta en l’abstrusitat incomprensible del sistema polític hegemònic des de la Segona Guerra Mundial. JUHF, van dir ells, i els que podien fer-hi res, ho van fer. Màrius Serra. Escriptor i enigmista.
Treballar i esperar no ha de significar indiferència, (deia fa uns dies). Ha de ser una pausa estratègica, una manera d'estar atents, de preparar-nos per actuar quan calgui. Perquè si no ho fem, el futur arribarà igual… però sense nosaltres.
