Morir-se voluntàriament no és gaire poètic, ni està ben vist avui en dia, i abans tampoc, llevat del cas d'en Ramón Cabau que un matí es va agenollar a la porta del Mercat de la Boqueria, va dipositar un ramet de violetes al terra i es va prendre una ampolleta de cianur, mentre demanava perdó per les molesties que pogués ocasionar. En Ramon Cabau havia estat el propietari del restaurant l'Agut d'Avignon i va decidir llevar-se la vida. El Sr. Cabau lluia uns aristocràtics i decimonònics bigotis i un canotier, i amb aquesta posada en escena es va acomiadar d'aquest món en el que no hi sabia viure. Recordo en una visita a l'Agut d'Avignon la seva imatge en un racó del restaurant amb el seu canotier i un feix de bitllets a la mà, que sostenia com si li fessin nosa, amb la mirada distreta, totalment absent, el restaurant ja no era seu, l'havia venut a un empresari de Blanes.
Ramon Cabau va traspassar l’Agut d’Avinyó l’any 1984. Sobre els motius del traspàs no hi ha una teoria clara, tot i que la majoria de fonts consultades apunten que va haver de traspassar el restaurant obligat per la seva esposa després d’un conflicte matrimonial. A partir d’aquell moment, en Cabau es va traslladar a una finca de la seva propietat, situada a Canet de Mar, a la comarca del Maresme, per dedicar-se al conreu de verdures de qualitat. En aquesta nova etapa no va deixar de visitar diàriament el mercat de la Boqueria, on ara hi portava la seva producció de verdures i proveïa a algunes parades. Com a client o com a proveïdor, per Cabau el mercat de la Boqueria sempre va ser un lloc imprescindible.
Tres anys més tard d’haver traspassat l’Agut d’Avinyó, el 31 de març de 1987 prop de les 10 del matí, Ramon Cabau es va suïcidar al mercat de la Boqueria, prenent-se una pastilla de cianur. Algunes fonts apunten que mai va poder superar la tristesa i l’enyorança que li va provocar el traspàs del seu Agut d’Avinyó.
“L’any passat va ser el centenari del seu naixement i no se li va fer cap homenatge, ni per part de les institucions ni dels cuiners que tant li deuen a ell i al seu restaurant, i no només a Catalunya”, comenta en una entrevista amb elDiario.es el periodista Marc Casanovas, que ha escrit Una òpera gastronòmica (publicada de moment en català per Ara Llibres, 2025), la primera biografia de Cabau, en la qual tracta de recuperar el record del restaurador i reivindicar la seva figura ja no només al capdavant de l’Agut d'Avignon i com a pare d’un concepte de cuina que segueix en boga a Europa, sinó també com a geni mediàtic que va omplir els espais televisius de mig món.
Curiosa anécdota. Nunca se saben los motivos de un suicida, que tiene derecho a ocultar, por supuesto. Tal vez deseaba acompañar su trayectoria con una leyenda real.
Creo que añoraba el restaurante, no superó dejarlo, para el lo era todo.
La acción pertenece a otro tiempo, ni mejor ni peor al actual,pero diferente. La Boqueria de antes, donde solía comprar, nada que ver con la actual. No se el porqué, pero viendo la actual, no se hubiese quitado la vida.
No se suicidó por la Boqueria, sino delante de la boqueria. La acción pertenece a otro tiempo, dices, y el también lo era. Todo un personaje.
He asociado su muerte, a la de la Boqueria,también se suicidó. La de ahora,nada que ver a la de su tiempo.
La boqueria sembla que l'Ajuntament vol que torni a ser el que era. suprimint paradetes de cara als turistes per parades de productes frescs i de proximitat.