Ramon Besa (Perafita, 1958) va rebre dilluns el premi Ofici de Periodista 2025, un reconeixement “a una trajectòria marcada pel rigor, la passió i la defensa d'un periodisme lliure i compromès amb els valors ètics de la professió”, va argumentar el Col·legi de Periodistes en anunciar el guardó. La seva trajectòria, desenvolupada gran part en l'àmbit esportiu, està vinculada a El 9 Nou, Avui i El País, a més de col·laborar amb Cadena SER i Catalunya Ràdio i d'impartir classes en els màsters de periodisme esportiu en la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i en la Universitat de Vic. Francesc Puig, l'ha entrevistat a la vanguardia.

Com ha canviat l'ofici des del seu primer dia fins ara?

Quan vaig començar, l'obsessió era acostar-se als fets tant com fos possible. Arribar sense formar part. Explicar el que passava sense intervenir. Ara, en canvi, sovint se'ns demana que els interpretem o que prenguem partit, en comptes de limitar-nos a explicar la veritat. I, a més, cada vegada hi ha més barreres per a accedir als fets.

L'arribada de les xarxes socials ho ha complicat una mica més.

Sí, hem oblidat l'essència del periodisme. Avui hi ha molta gent que es diu periodista però que, en realitat, fa comunicació. I comunicació i periodisme no són el mateix. El periodisme analitza, jerarquitza i dona continuïtat a les notícies; en canvi, el que veiem ara és una gran caça de notícies que van i venen, moltes falses o poc contrastades, que creguin confusió. Hem de recuperar l'essència del periodisme, que implica tornar a posar el focus en el model de producció, no sols en el consum o el negoci. Massa sovint ens hem deixat portar per la mandra o la inèrcia, i hem permès que la tecnologia i els tecnòcrates marquin un estil que valora més embolicar les notícies que no passo produir-les amb rigor. Això ens ha deixat fora de joc, perquè no tenim pes en el negoci ni en el consum, i el que ens queda és recuperar la manera de fer periodisme amb temps i profunditat, com sempre ha estat.

És responsabilitat periodística lluitar contra les fake news 

Sí, segur. Els mitjans han de recuperar els llibres d'estil, contrastar les notícies i no publicar res sense confirmar-ho bé. Abans citàvem les fonts i això ajudava a responsabilitzar-nos. Si hi havia un error, es rectificava. Ara això s'ha perdut. Sense cuidar en la informació, la confusió és total. A més, crec que fa falta un organisme regulador, com un col·legi professional o un codi deontològic, que vetlli per la qualitat i la responsabilitat. Si no, tot serà una selva on tothom fa el que vol. Ser periodista és un ofici que costa molts anys aprendre i no es pot banalitzar així.

El periodisme esportiu sol portar l'etiqueta de ser més lleuger i menys compromès.

Sempre he considerat el periodisme esportiu com una escola excel·lent perquè t'obliga a ser ràpid, a comprovar els fets al moment, a reaccionar sota pressió... Tot això és imprescindible avui dia, amb les webs i els directes. Però també crec que el periodisme general ha acabat copiant el pitjor del periodisme esportiu: aquesta pressa per a oferir minut a minut, resultat a resultat, sense espai per la reflexió. Els directes s'han banalitzat: la gent creu que perquè està en directe pot dir qualsevol cosa, quan el directe solo hauria de certificar que estàs, no que ho sàpigues tot. Això ha fet que s'hagi perdut la profunditat i que tot sigui gimnàstica i cintura, sense temps per a pensar o analitzar.

“Hem de recuperar l'essència del periodisme, que implica tornar a posar el focus en el model de producció, no sols en el consum o el negoci”

Parlar d'informació esportiva a Catalunya és parlar del Barça.

El Barça sempre ha estat un club amb molta càrrega simbòlica i no sols futbolística. Però ara sembla que hi ha una pressió perquè tot el que es digui sigui a favor del club, i si critiques, sembla que no milites amb el Barça. Això limita la reflexió. Abans hi havia grans periodistes que sabien parlar d'esports amb profunditat, però avui la premsa escrita ha perdut terreny davant l'audiovisual i ha guanyat la tertúlia, que és barata i ocupa molt espai, però que banalitza el debat i redueix la qualitat.

Quina etapa ha gaudit més seguint al Barça?

Sens dubte, l'etapa de Guardiola. Ell li va donar mètode a la idea de Cruyff, que per a mi és la persona que més ha influït en el futbol modern. El Barça ha estat una escola des de la qual es pot seguir tota l'evolució del futbol. Pel club han passat jugadors que han marcat època: Messi, Ronaldinho, Maradona... Guardiola va saber integrar bé aquesta generació de futbolistes i va crear una plenitud difícil d'igualar. Un partit que recordo especialment és aquell 5-0 al Madrid de Mourinho. Va ser un espectacle inoblidable, i per a mi, un dels moments més especials.

Molt interessant escoltar l'entrevista que li va fer diumenge passat Xavi Bundó a via LLiure. Audio 8.