El responsable d’una gran consultora internacional em comentava fa pocs dies que amb l’arribada de la intel·ligència artificial el 40% del seu catàleg de serveis havia entrat en risc, -ho explica Genís Roca a la vanguardia-. Tasques com ara analitzar dades i mercats, identificar tendències, localitzar bones pràctiques, fer quadres de comandament preparar informes estan perdent valor. Eren serveis que donaven molt marge i es resolien amb moltes hores dels perfils més júniors de la companyia recollint i elaborant informació. El resultat és que amb l’arribada de la IA les grans consultores estan acomiadant els seus aprenents. Però si acomiaden els júniors, d’on sortiran els sèniors del futur?

En les tasques relacionades amb la gestió de la informació, que són moltes a qualsevol empresa, la tendència és recolzar-se en IA en lloc de demanar-ho a algú. Les persones que en saben i tenen experiència poden avaluar la resposta que els dona la IA i repreguntar-li tantes vegades com faci falta fins que obtenen un resultat que els sembla interessant i adequat. Aquestes interaccions abans es feien amb un aprenent, que de pas anava aprenent l’ofici i entenent d’algú més experimentat quins eren els raonaments i allò que s’esperava, però demanava molt temps i molta paciència per part de tots dos. Ara, amb la IA, tot això succeeix molt més ràpidament i gairebé sense cost econòmic, però la figura de l’aprenent desapareix i qui aprèn a pensar i raonar és la IA.

Tant se val si parlem de periodistes, comptables, entrenadors de futbol, metges o botiguers. Els nous professionals es recolzaran sistemàticament en la IA, perquè és una eina útil i poderosa, però abans necessitem que coneguin el negoci i aprenguin a pensar. Fins ara això s’aprenia més en els primers anys de feina que no pas en tots els anteriors de formació i estudi, i la IA està destruint sobretot aquestes posicions d’aprenentatge.

Ja fa temps que el nostre model educatiu demana una profunda reformulació, que es reclama una aposta seriosa per la formació professional, una major relació entre universitat i empresa no només en projectes de recerca sinó també en els processos d’aprenentatge, una aposta per l’acreditació de competències i no només coneixements, i un llarg etcètera de diagnòstics que confirmen que avui dia aprovar un examen ja no demostra res, encara que et donin un títol.

Un cop més la IA ens posa davant el mirall. Cada cop que una IA ens contesta amb un biaix racista no fa altra cosa que evidenciar que la nostra història, amb la que l’hem entrenat, és insuportablement racista. Ara ens enfronta a la realitat d’una tradició educativa més orientada a avaluar el resultat (un examen o un treball per escrit) que no pas el procés i el raonament, però sobretot massa desconnectada del món real. I també ens demostra que a massa empreses l’aposta pel talent i el desenvolupament competencial dels empleats era mentida, i que sempre ha importat molt més el resultat econòmic a curt termini.