Misteri resolt. Al final, el cas no era tan propi de l’inspector Clouseau i la glamurosa Pantera Rosa com de 'Pepe Gotera i Otilio' i les seves 'chapuzas a domicilio'. La desaparició del quadre de Picasso Natura morta amb guitarra, tan petit que, com es pot apreciar a la imatge, el marc voluminosa més que la làmina, havia despertat tota mena d'especulacions després d'un accidentat trasllat des de Madrid fins a Granada, on s'exposaria al costat d'altres bodegons dels segles XVII al XX. Però, en realitat, aquest guaix amb mina de plom sobre paper de 12,7 x 9,8 centímetres, no va sortir mai, no ja de Madrid, sinó del portal de casa del seu amo, un col·leccionista privat que l'havia adquirit per uns 60.000 euros anys enrere i assegurat en 600.000 euros, deu vegades més del cost.
La desaparició del quadre de Picasso Natura morta amb guitarra , tan petit que, com es pot apreciar a la imatge, el marc és més gros que la làmina, havia despertat tota mena d’especulacions després d’un accidentat trasllat des de Madrid fins a Granada, on s’havia d’exposar amb altres bodegons dels segles XVII al X
Però en realitat, aquest guaix amb mina de plom sobre paper de 12,7 x 9,8 centímetres no va sortir mai no ja de Madrid, sinó del portal de casa del seu propietari, un col·leccionista privat que l’havia adquirit per uns 60.000 euros anys enrere i assegurat en 600.000 euros, deu vegades més del seu cost.
Tot i que certes irregularitats havien cridat l’atenció de bon començament –com ara el fet que la llista de les 56 peces carregades al furgó estava mal ordenada d’origen i les peces no estaven ben identificades amb un número–, les mirades es van centrar en els dos empleats que, en comptes de fer el trajecte de Madrid a Granada d’una tirada van fer nit a la localitat de Deifontes, a només 22 quilòmetres de la seva destinació.
Si bé, com van declarar a la policia, no van deixar la càrrega en cap moment sense vigilància i es van alternar perquè al vehicle sempre hi hagués algú, aquesta estranya actuació, de la qual CajaGranada, organitzadora de la mostra Bodegón. 'La eternidad de lo inerte', no es feia responsable, va concentrar les sospites de l’opinió pública sobre els transportistes.
Tanmateix, la pista no era al furgó, on no va arribar a entrar mai l’obra de Picasso, que ni tan sols va sortir de l’immoble, situat a l’avinguda Pío XII de la capital espanyola. Potser perquè aquest paquet era molt petit comparat amb els altres, els empleats de l’empresa de transport se’l van deixar al portal. I va passar una veïna que, trobant-lo allà, el va pujar a casa seva pensant que era una comanda.
Aquesta dona, que no devia veure res a l’embalatge que li despertés la curiositat, no el va obrir i el va deixar en algun racó de casa seva. Va passar el temps i el Picasso, de la desaparició del qual es va fer ressò tota la premsa el 16 d’octubre, tot i que s’havia denunciat dies abans, continuava desaparegut.
Va ser el marit d’aquesta veïna qui li va comentar la notícia de l’estrany cas del Picasso perdut, que era el tema de totes les converses. Com havia estat possible una cosa així? Quina falta de professionalitat! Quina manera de fer les coses!
Va ser llavors quan la dona va recordar que havia trobat un paquet al portal... On el vaig posar...? No deu ser pas el quadre de Picasso? Aquí hi ha com a mínim un veí que té obres d’art a casa seva... I el matrimoni, sense atrevir-se a obrir-lo, va trucar a la policia...
Doncs sí. Efectivament. Allà hi havia la petita Natura morta amb guitarra –hi ha més d’una obra amb aquest títol a la prolífica producció de l’artista malagueny– pintada el 1919, segurament a París, on residia el pintor en aquella època, la del seu període cubista, i desapareguda més d’un segle després a Madrid.
Ahir, quan el robatori de les joies dels reis de França al Museu del Louvre havia deixat en molt segon pla la desaparició del Picasso a Espanya, la policia científica, entre grans mesures de seguretat, va obrir el paquet i va comprovar que dins hi havia l’obra perduda.
Tanmateix, després de certificar l’autenticitat del quadre, la brigada de patrimoni històric de la Policia Nacional va anunciar que mantenia oberta la investigació per saber com es va poder produir una badada tan rocambolesca que, una vegada resolta, sens dubte representa un alleujament per als atribolats transportistes. Julio Hurtado a la vanguardia.
No es podia dir, però ni cas del quadre de Picasso, la presumpta obra és una merda lligada a un pal, pintada per un farsant.


Y ahora a comentar como se trabaja.
ResponEliminaDe entrada. La vecina, en vez de coger un paquete sin nombre en la portería, las manos al culo. El paquete no es suyo, no le importa lo que hay, no le pertenece. No ha de tocarlo.
Y ahora el resto:
A) ¿Qué mierda de casa es esta donde se dejan los paquetes de los trasportes olvidados en la portería?
Hablamos de cuadros de un museo, hablamos de una cosa puntual y un servicio puntual, algo fuera de lo común, hablamos de un traslado de obras de arte de un museo. ¿Cómo no hay gorilas para vigilar? ¿Cómo no hay un supervisor para ir acotando las piezas? ¿Cómo no hay una trazabilidad de recorrido con cada una de las obras?
Daños, perjuicios, y a la mierda la casa de mudanzas.
salut
Spain is different, i la casa de mudances digna de Pepe Gotera i Otilio.
ResponEliminaSalut
Resulta incomprensible que algo,aunque sea un alfaljor de Navidad,con seguro por 600 000 euros,se abandone en el portal de una casa por un transportista. El dueño del valor,se habrá enfadado,al recuperarse.Ya pensaba en sus 600 000 euros.
ResponEliminaAl final he podido salir y alegrarme,todo sea por la vida sana. Me siento feliz como una perdiz.
Saludos