Maria Pombo va mostrar les seves prestatgeries buides com qui ensenya un armari sense roba, un gest gairebé ascètic en temps d’obscena saturació. I va dir, amb la serenitat de qui sap que les pretensions intel·lectuals no li donaran un euro: “Llegir no et fa millor”. La frase es va escampar per les xarxes com una heretgia, però en realitat tenia alguna cosa d’obvietat i revelació. Perquè és possible que Pombo tingui raó. Encara més, és possible que llegir, lluny de millorar ningú, només l’empitjori.

No parlo de casos patològics com els de Hitler i Stalin, que sempre es treuen del calaix quan convé. Encara que cal reconèixer que les seves biblioteques s’han analitzat amb morbosa curiositat. Stalin era un lector de qualitat que freqüentava la història i la gran literatura. Hitler, com explica Timothy Ryback a La biblioteca del gran dictador, era capaç de llegir diversos llibres al dia, encara que el que predominava a les seves lleixes eren els pamflets racistes, les novel·les de l’Oest i diverses edicions de luxe de Mein Kampf.

Podem descartar que aquelles lectures els milloressin en res. Potser van servir per reafirmar-los en les respectives perversions: perquè tots dos afinessin la crueltat i, en el cas de Hitler, l’estupidesa. Si prenguéssim només aquests dos exemples, hauríem de deixar de banda la vella creença il·lustrada, de Montaigne a Agatha Christie, que llegir redimeix, educa i millora el caràcter. 

Però no cal anar als extrems. Fixeu-vos en la llista dels llibres més venuts i no em digueu que no venen ganes d’enviar-li un 'like' a la senyora Pombo. Predominen els novelots històrics, gairebé sempre escrits per gent que surt a la tele. I que, per cert, no entenc d’on treuen el temps per escriure tals patracols. Al costat, obres d’interès inexplicable molt celebrades el dia del Llibre: les receptes de cuina d’algun polític (les de Pedro Sánchez serien, sens dubte, un supervendes), les memòries de futbolistes (sempre tan amens i eloqüents) o les de senyores poc originals que van mantenir relacions sexuals amb l’emèrit.

Els espanyols menteixen en les enquestes sobre lectura per por de ser titllats de necis

I, per sobre de tots, els llibres d’autoajuda, aquells manuals que prometen la felicitat a canvi d’esmorzar tofu, respirar profundament i recitar frases de Paulo Coelho com si fossin mantres. Quina virtut secreta podria treure ningú de tal menú? Observeu l’assortiment que pobla les nostres llibreries, rigueu i poseu-vos a tremolar: Mindfulness per a gent impacient, Ioga per a triomfadors d’oficina. Com vendre la teva vida a Instagram, Supera l’ansietat mentre treus la pols o L’art de ser mediocre amb estil.

Afortunadament, i per molt que siguin aquests els llibres que es venen, els espanyols tenen el bon criteri de no llegir-los. El que passa és que menteixen en les enquestes per por de ser titllats de necis, o perquè no són capaços de renegar d’un dels pocs símbols d’estatus que els queden a les classes mitjanes. Fer veure que es llegeix és l’únic que permet que a algú que guanya la meitat que un lampista (i amb això no vull dir que els lampistes no llegeixin: potser són els únics que ho fan) ni li passi pel cap incloure’s en la classe treballadora. Així ens aferrem a aquella famèlica legió white collar, dient que hem llegit Dan Brown, cosa que no deixa de ser diabòlica.

Pombo, potser sense proposar-s’ho, com l’ase flautista, ha assenyalat una cosa profunda: llegir ­ no millora. Llàstima que hagi fet curt. Llegir segons què ens fa més pedants, més insuportables, més propensos a aquells sopars on se cita un llibre que no ha llegit ningú per esclafar un cunyat que no el llegirà mai. Aquesta seria la utilitat de la lectura, una crueltat mentidera amb coartada pseudocultural. Una cosa que ens permet creure per un instant que som millors, i després penjar una foto a Instagram. Encara que també és possible que Pombo només estigués donant consells de decoració per a la casa. Ves a saber. 

                           Xavier Melero a la vanguardia.cat