Soroll o tradició? És el debat etern cada cop que salta un conflicte pel so de les campanes d’esglésies reconvertides en rellotges que no descansen a la nit. En aquest cas, per als que compten els tocs, són 146 (dia i nit) més 24 per una campanada a la mitja. Cada dia, 170 tocs; 62.050 a l’any.
Una veïna de Matute, un petit poble de La Rioja (100 empadronats, però només 50 habitants fixos), acaba de guanyar l’última batalla judicial coneguda contra un d’aquests campanars rellotge. Ha aconseguit, malgrat que és l’única veïna d’aquesta petita localitat que protesta per contaminació acústica, que les campanes no marquin les hores de nit. Això no ha fet gens de gràcia a la resta de veïns, mobilitzats perquè consideren que aquest so és tradició i no soroll.
El conflicte a Matute s’arrossega des del 2022. La veïna molesta pel soroll de les campanes durant la nit va presentar una denúncia judicial, alhora que portava el cas al Defensor del Poble. El cas ha arribat al Tribunal Superior de Justícia de La Rioja, que acaba de ratificar dues sentències anteriors: les campanes han de callar de nit.
Però això no és tot: l’última sentència condemna el Consistori al pagament dels costos i a indemnitzar la veïna amb 3.000 euros per danys morals per “estrès acústic”. S’estima que aquest soroll vulnera el seu dret al descans.
S’acaba aquí el conflicte? Ni de bon tros. L’alcalde de Matute, Jacinto Clemente, confirma a La Vanguardia que l’Ajuntament ha recorregut contra l’última sentència. S’acata, però no es comparteix. Això sí, mentre duri el procés, les campanes no marcaran les hores entre les deu de la nit i les vuit del matí. Aquesta decisió es va adoptar fa un any, després de la sentència anterior a la que dicta ara el Superior de Justícia.
Clemente afirma que l’únic que fa l’Ajuntament amb el recurs a aquesta última resolució judicial “és complir amb la voluntat de pràcticament tots els veïns de Matute”. Ells ja han deixat clara la seva posició amb les concentracions convocades els últims dies. “També hi eren [en aquestes protestes] els habitants que viuen just al costat del campanar i a qui no els molesta el soroll dels tocs que marquen les hores”, remarca l’alcalde. La veïna que ha denunciat viu molt més lluny; casa seva és a 350 metres del campanar.
En tota aquesta història hi ha una cosa que dol especialment a l’alcalde. Considera “exagerada” la indemnització de 3.000 euros. Jacinto Clemente considera injust que una sola veïna pugui vetar una cosa que vol tot un poble. Ara la justícia torna a tenir la darrera paraula. Javier Ricou


Cada uno tendrá una opinión, mi opinión es que las campanas eran allí cuando ella fue a vivir, han estado siempre y son parte sustancial de la idiosincrasia del pueblo, Ahora las campanas, y mañana pedirá dinero porque el gallo le molesta.
ResponEliminaEl problema no és ni la dona ni les campanes, el problema és la resolució del tribunal superior de Justícia de la Rioja. Dit això, si jo fos l'alcalde d'aquest poble, aquesta dona tindria a partir d'ara un seriós problema de convivència.
ResponEliminaLa cosa es complicada, mientras que algunas personas les resulta inaguantable el sonido de noche,a otras duermen tranquilas e incluso les da seguridad, de que todo va normal. Pero hay una sentencia a favor de una persona, contra el resto del pueblo, difícil convivencia
ResponEliminaEs que el problema no son las campanas, ni la señora, el problema es la resolución judicial, además, las campanas lanzan mensajes de dios, mensajes que en otras épocas eran muy importantes para avisar a la población, y eso es libertad de expresión o de comunicación.
ResponEliminaSeguro que el tribunal estará formado por un juez androide, cinco asesores autómatas, tres replicantes y un humanoide
ResponEliminaEl jutge era chiquito de la calzada. Nooorrrr
EliminaNo sé, Francesc si te gustaría, que una campana te tocara todos sus cuartos día y noche,por muy cristiano que fueras.Otra cosa es que lo haga los domingos y fiestas mayores.No lo necesito para ir a misa,me sé los horarios,como buen cristiano,de fiesta de guardar.
ResponEliminaEn Camprodon sonaban años ha. Te acostumbras en seguida, como sucede con otros ruidos.
ResponElimina