“Ens estan engreixant amb informació falsa com s'engreixa al bestiar. Ens sentim lliures i, com ens sentim lliures, no hi haurà revolució. El bestiar no es rebel·la. Hem de tornar a convertir-nos en persones”. Byung-Chul Han, filòsof

El filòsof i assagista alemany d'origen sud-coreà Byung-Chul Han, un dels pensadors més innovadors en la crítica de la societat actual, ha estat guardonat aquest dimecres amb el Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2025, segons recull EFE. És crític amb el capitalisme, l'hiperconsumisme, l'excés d'informació i el sotmetiment a les tecnologies, model enfront del qual reivindica "el plaer de viure". No és la primera vegada en la qual el filòsof coreà figura entre els candidats més ferms a aconseguir el premi Princesa d'Astúries que finalment se li ha atorgat aquest dimecres.

La filosofia de Han (Seül, Corea del Sud, 1959), que ha compaginat la seva trajectòria com a assagista amb la docència universitària, se centra en l'anàlisi i la crítica del món contemporani i de la societat actual. Va deixar el seu país als 22 anys per a viatjar a Alemanya, on va estudiar Literatura alemanya i Teologia en la Universitat de Múnic i Filosofia en la Universitat de Friburg, en la qual va aconseguir el seu doctorat amb una tesi sobre Martin Heidegger en 1994.

Han viu en una casa de pedra a la vora del bosc, on el senyal de telèfon a penes arriba i això, per a ell, és perfecte. No té mòbil, ni correu electrònic, ni xarxes socials. El seu rellotge és de corda, la seva música ve de discos de vinil, i el seu jardí és el seu món sencer. Cada matí, Han es desperta amb la llum natural que entra per la finestra. No hi ha alarma, només el cant de les merles. Es posa una camisa de lli, se serveix te en una tassa de ceràmica que ell mateix va fer, i surt al jardí amb una llibreta de tapes dures. Allí anota el que veu: “La peònia va obrir dos pètals més”, “El gat del veí va creuar sense mirar”, “Avui el vent fa olor de romaní”.

El seu jardí no té simetria ni disseny professional. És un caos harmoniós de plantes que han decidit quedar-se. Hi ha un racó de falgueres que creixen sota una ombrel·la trencada, un roser que s'embulla en una bicicleta oxidada, i un estany petit on els gripaus fan concerts nocturns.

Han no fa turisme perquè diu que el seu jardí canvia cada dia, i això ja és viatjar. “Per a què anar a Kyoto si aquí floreix el cirerer?”, diu mentre acaricia el tronc d'un que va plantar fa deu anys. No té telèfon perquè no vol que ho cridin quan està escoltant el silenci. “La gent parla massa. La molsa mai interromp”, fa broma.

Els diumenges, Han posa un disc d'Erik Satie i s'asseu en el seu banc de fusta. A vegades escriu cartes que mai envia. Altres vegades, simplement observa com el sol es filtra entre les fulles. No necessita més. No vol més.

Una vegada, un jove turista es va perdre i va arribar al seu jardí. Li va preguntar si tenia Wi-Fi. Han li va oferir te i li va mostrar com s'escolta el vent en les fulles de bambú. El jove es va quedar tres dies, sense telèfon, sense fotos, sense publicacions. En anar-se'n, va deixar una nota: “Gràcies per ensenyar-me a estar”. Han la va guardar en la seva llibreta, entre anotacions sobre la floració de les dàlies i el vol de les libèl·lules. No la va compartir amb ningú. Perquè Han no viu per a contar la seva vida. Viu per a viure-la.

Amb informació de Infolibre i Copilot.