A PROPÓSIT DE LA GRAN COALICIÓ

 És essencial que els joves que voten Vox convencin els seus pares i avis. Així diu una campanya en xarxes del partit de Santiago Abascal. El missatge és invisible per als adults, ja que els algorismes digitals construeixen nínxols generacionals estancs. És igual. No és a ells a qui va dirigit. La crida a l'activisme intrafamiliar de Vox apunta a la franja que va dels 18 als 25 anys. L'adolescència tardana i la primera joventut en són la principal pedrera. Un 30% del vot, segons algunes enquestes. 

Si el PP i el PSOE governessin junts, es produiria una gran coalició similar a la que hem vist a països com Alemanya o Itàlia en certs moments. Això podria reforçar el bipartidisme, perquè els dos partits majoritaris sumarien forces i deixarien menys espai polític a terceres opcions. Tot i això, també podria tenir efectes contraris: en unir-se, el PP i el PSOE podrien perdre votants cap a partits més petits (Vox, Sumar, nacionalistes, regionalistes) que es presentarien com a alternatives davant d'un “bloc únic”.

Una gran coalició donaria estabilitat parlamentària i facilitaria aprovar lleis sense bloquejos. Però la governabilitat no depèn només de l'aritmètica: també importa la legitimitat social. Si els votants perceben que les seves opcions es dilueixen en un pacte “contra natura”, podria augmentar la desafecció i el vot cap a partits més radicals o perifèrics.

A Espanya, el sistema electoral afavoreix un cert pluralisme (per la representació territorial i la proporcionalitat), per la qual cosa tornar al bipartidisme pur seria difícil, però no impossible.

En el mentrestant, un pacte PP–PSOE sí que podria fer més estable el govern a curt termini, però no necessàriament acabaria amb la resta de partits. Podria fins i tot enfortir-los, en convertir-se en la veu dels que se senten exclosos del consens.

A Alemanya la 'Große Koalition' ha aportat estabilitat, però també han alimentat el creixement de partits alternatius; a Itàlia, en canvi, les coalicions àmplies han estat més fràgils i han acabat en crisis freqüents. Però Espanya és diferent, i la veritat és que una gran coalició PSOE/PP, a curt i mitjà termini, seria interessant i pràctica, només caldrien uns líders forts i amb sentit d'Estat a tots dos bàndols perquè el projecte funcionés. Aquest és el problema, quasi irresoluble.