Passen els anys –ja són 126 des de la seva primerenca mort– i el culte a Francesc Canals i Ambrós, el Santet del Poblenou, continua molt viu. Ahir, com passa cada any el dia de Tots Sants, entre els centenars de persones que van voler recordar els seus difunts visitant el cementiri d'aquest barri barceloní, hi havia més d'una devota d'aquest sant popular que va ser treballador dels magatzems El Siglo. Al nínxol on sembla que descansen les restes del Santet segueixen dipositant-se els paperets doblegats en què els seus fidels formulen els seus desitjos més íntims amb l'esperança que es facin realitat. Així de sòlida és la devoció per aquest personatge de la Barcelona més castissa, el jove tuberculós que mai no es va fer un lloc als altars malgrat que una llegenda que encara perviu li atribuïa la capacitat de guarir, des del món dels morts, malalties que semblaven incurables o de donar un cop de fortuna als desventurats en assumptes amorosos. 
Aquesta es la historia del Santet de Poble Nou:
Passejar pels cementiris és potser una de les millors maneres de conèixer la historia d’una ciutat, especialment en cementiris històrics com els de Montjuïc o el Poblenou. Ja ho vam comprovar fa temps... A més de polítics, artistes i gent de les ciències també hi podem trobar casos de gent que s’ha fet famosa sobretot un cop morta.
El cas barceloní més paradigmàtic és el del “Santet del Poblenou”, la tomba del qual és encara un lloc de pelegrinatge de molta gent que hi confia els seus desitjos fins el punt de començar-se a establir un culte que ja traspassa fronteres.
Francesc Canals Ambrós era un jove empleat dels magatzems El Siglo del centre de Barcelona. Durant la seva curta vida (va morir l’any 1899 amb només 22 anys) es va caracteritzar per ser un company molt implicat en ajudar i aconsellar en tot allò que calia.
Un dels poders que ja se li havien atribuït en vida era el de tenir somnis premonitoris. 
Quan va morir l’espiritisme era una tendència a l’alça especialment en els cercles obrers i modestos i aviat la seva tomba va començar a ser un indret de pelegrinatge. Amb el pas del temps la seva tomba es va fer cada cop més popular, especialment entre la gent de condició humil i el col·lectiu gitano li va començar a rendir una devoció especial fins al punt que l’Ajuntament de Barcelona va decidir assumir els costos del manteniment de la sepultura i ampliar-la perquè hi hagués prou espai per les flors, exvots i notes que s’hi anaven acumulant.
                                                    La tomba del Santet del Poblenou Foto: Dani Cortijo

Un dia en vida va arribar a dir "Estalvieu, estalvieu perquè aquests grans magatzems es cremaran".

Per Nadal de 1932, molts anys més tard de la seva mort i per culpa d’un curtcircuit d’un trenet elèctric de l’aparador, un incendi va devastar els antics magatzems posant fi a desenes d’anys d’història arrelats a la ciutat. Els antics magatzems El Siglo són ara el C&A del carrer Pelai.
La coincidència no va fer més que augmentar la popularitat d’aquest Santet del Poblenou, que encara perdura als nostres dies fins al punt de ser en alguns casos un dels punts a la llista de visites dels turistes més místics.
Això sí, com tota tradició de més d’un segle, el culte al santet té un protocol que s’ha de seguir escrupolosament: 
No se li poden demanar desitjos relacionats amb els diners, cal acostar-se a la tomba venint pel costat esquerre i marxar pel dret sense trepitjar mai els passos fets en aproximar-se i tombar-se al final del passadís per donar-li les gràcies. 

Així que ja sabeu, si teniu algun objectiu a la vida i voleu que el Santet del Poblenou us ajudi a complir-lo, agafeu un paperet i acosteu-vos a la seva tomba.