Sobre el tema dels sense sostre, una de les possibles solucions seria crear un paquet integrat d’intervencions centrades en l’accés a l’habitatge, la prevenció i l’atenció a la persona que redueix el risc d’“efecte crida” perquè es dissenya amb capacitat limitada, criteris de priorització i coordinació territorial. Les estratègies es podrien aplicar a escala municipal, però necessiten aliances amb altres administracions i entitats per tenir impacte sostingut. 
Part d'aquestes mesures ja s'estan duent a terme, sobretot per part d'ajuntaments com el de Barcelona i entitats com Arrels, però crec raonable deixar constància de les actuacions possibles a dur a terme, encara que dur-les a la pràctica entenc és complicat. Hi hauria de veure una enorme implicació conjunta d'administració de la Generalitat, administració, i ciutadania. Deixo per un altre escrit, la millor solució si no fos perquè és utòpica, o potser no tant....

Paquet de mesures concretes
1) Housing First i accés directe a l’habitatge permanent
Implantar un programa Housing First amb suport intensiu (treball social, salut mental, inserció laboral). L’evidència europea recomana aquest model per reduir sensellarisme crònic.
Prioritzar persones amb més vulnerabilitat i vinculades a la ciutat; coordinar l’assignació amb altres municipis per evitar derivacions massives.
2) Allotjaments temporals amb transició i controls de capacitat
Crear albergs de nit i pisos temporals de transició amb places limitades, protocols d’estada i plans personals de sortida.
Evitar obrir places sense una política de derivació; coordinar amb la xarxa d’entitats per controlar fluxos externs.
3) Prevenció i manteniment d’habitatge
Ajuts al lloguer, mediació amb propietaris i intervencions preventives per a famílies i persones en risc d’expulsió.
Integrar serveis socials municipals a la detecció primerenca (agents comunitaris, centre d’atenció primària) per actuar abans que aparegui el sensellarisme.
4) Equip d’extensió i intervenció de carrer
Equip d’outreach 24/7 que identifiqui persones al carrer, ofereixi atenció immediata i enllaci amb serveis de salut i habitatge. L’atenció al carrer facilita reinserció i prevé episodis greus.
5) Catalitzadors d’inserció sociolaboral i salut
Programes d’acompanyament cap a treballs amb contractes d’inserció, formació i suport en salut física i mental.
6) Coordinació institucional, dades i avaluació
Crear una taula municipal-regional que faci seguiment de dades (cadència mensual) sobre places, demandants i trajectòries per adaptar capacitat i evitar concentracions. Avaluacions independents i públicament accessibles per ajustar polítiques i tancar vies d’abús.

Suposant que aquests mesures s'apliquessin en una ciutat i funcionessin el problema següent seria l'efecte crida de sense sostre d'altres ciutats.

Mecanismes pràctics per reduir l’efecte crida:
Establir criteris d’adscripció (vincle amb la ciutat, temps mínim d’empadronament o justificants de vida prèvia) per a determinats recursos de llarga estada, aplicats amb flexibilitat per casos humanitaris.
Mantindre llistes d’espera regionals gestionades conjuntament per evitar competència entre ciutats.
Limitar comunicacions obertes sobre l’expansió de places i treballar per vies professionals (serveis socials, hospitals, ONGs) per a derivacions.
Programar obertures de recursos segons planificació prèvia i capacitat d’acompanyament per no generar pics d’entrada.

Implementació pràctica i cost inicial (orientatiu)
Fase 1 (0–6 mesos): constituir taula interadministrativa, definir protocols d’adscripció i desplegar equip d’extensió; prioritat: mitigació immediata al carrer.
Fase 2 (6–24 mesos): desplegament Housing First pilot, pisos de transició, programes d’inserció laboral i avaluació contínua.
Cost: depèn de nombre de places; combinar pressupost municipal, fons autonòmics/estatals i fons europeus; implicar entitats pot reduir costos i aportar know‑how.

Indicadors d’èxit i seguiment -Reducció de persones dormint al carrer en comptatges homologats. Percentatge de participants amb habitatge estable a 12 i 24 mesos.

Nombre de derivacions regionals i entrades directes. Satisfacció dels usuaris i dels serveis de salut i policia. Recursos i referències útils Experiències i xarxes de ciutats per compartir pràctiques (Eurocities) i plans municipals d’abordatge del sensellarisme. Entitats i serveis amb experiència local com Arrels i serveis socials municipals, que ofereixen protocols d’atenció al carrer i models comprovats.