ELS SENSE SOSTRE/3, L'IMPROBABLE

 
Ciutat Badia es va inaugurar el 14 de juliol del 1975, pocs mesos abans de la mort de Franco, com un gran polígon d'habitatges socials a Barberà del Vallès i Cerdanyola. Va ser concebuda com a “ciutat dormitori” per a la classe treballadora de la conurbació de Barcelona.

Context històric de Ciutat Badia (actualment Badia del Vallès) - Pla Nacional de l'Habitatge (1961): El règim franquista va aprovar un pla per construir milers d'habitatges socials, executats per l'Institut Nacional de l'Habitatge i l'Obra Sindical de la Llar.

Seria possible una cosa semblant avui per als sense sostre?

Avui no seria viable replicar un projecte tan massiu i centralitzat sense complir estrictes normatives urbanístiques, ambientals i socials. En els models actuals, s'aposta més per habitatge social dispers, rehabilitació d'edificis buits, o projectes de cohousing i comunitats autogestionades. 

Hi hauria un risc de guetos, concentrar milers de persones vulnerables en un sol espai pot generar exclusió i problemes socials, com va passar en part amb Ciutat Badia.

Com podrien autogestionar-se els habitants

Si es pensés en una “nova Ciutat Badia” per a persones sense llar, caldria replantejar el model cap a l'autogestió comunitària:

Economia interna: 

  • Tallers cooperatius (fusteria, agricultura urbana, reciclatge).
  • Microempreses locals amb suport municipal.
  • Governança:
  • Assemblees veïnals per decidir sobre normes, convivència i projectes.
  • Participació activa en la gestió de serveis (neteja, manteniment).

Serveis bàsics:

  • Habitatges dignes però modestes.
  • Centres de salut comunitaris i educació per a adults.
  • Espais culturals i esportius per a cohesió social.

Sostenibilitat:

  • Energia renovable compartida.
  • Horts urbans per a autoabastament parcial.
  • Economia circular per reduir costos.

En resum, Ciutat Badia va ser un experiment d'habitatge massiu sota el franquisme el 1975, però avui un projecte per a persones sense llar hauria de ser més humà, descentralitzat i participatiu, evitant repetir errors de concentració i manca de serveis.



6 comentaris:

  1. No, claro, hoy día no sería posible el concepto Ciudad Badia, expresamente habitado por personas vulnerables, sin techo, sería crear las "tres mil viviendas" de Sevilla.

    ResponElimina
  2. Badia del Vallès tiene 13 mil habitantes, pero a un nivel local como el de Sabadell sí que es relativamente fácil albergar a los sin techo, como propuse en un escrito anterior, no todo debe circunscribirse a Barcelona, en el fondo y, ya que citas las tres mil viviendas, el problema no es el Estado, ni los ayuntamientos, el problema son las personas, como en la Mina, el problema es su comportamiento, un comportamiento que les ha llevado al estado de abandono, de dejadez en que estan la mayoría de los sin techo. ¿Como se puede ayudar al que no quiere ser ayudado?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu vives cerca de allí. Yo he trabajado en C.B. cuando era ciudad autónoma, y tenía el C.A.T. (Corporación de Abastecimientos y Trasportes) comandado por Claudio Boada Villalonga.
      Ciutat Badía tenía mala fama, pero no por el personal que la habitaba, gente trabajadora, sino por el tipo de viviendas, pero eran viviendas que si bien carecían de espacio tenían más servicios que las del barrio de la Barceloneta, o las de Onésimo Redondo en La Florida (Hospitalet).
      Te diré que el mercado de Ciutat Badía es espectacular, y te diré que he ido muchísimas veces a su piscina municipal, con Mayte e Icaro, que no tenía nada que envidiar a las de Barcelona.

      Elimina
    2. Ciutat Badia ha canviat molt, fins i tot de nom, ara es diu badia del Vallès i té uns 13 mil habitants, gent humil i treballadora, la majoria. Han millorat molt els equipaments socials i posat ascensor a la majoria d'habitatges, tenen pendent el problema de l'amiant, però hi estan treballant a fons.. El Mago POP és de Badia així com la nissaga Busquets.

      Elimina
  3. Si es que hay dos problemas diferentes, la vulnerabilidad ante la subida y escases de vivienda y el de los sintecho.
    Al primero, que es el que preocupa, cada vez será más grande, porque una gran mayoría de personas, de sueldos bajos no podrán tener acceso en una ciudad como Barcelona

    ResponElimina
  4. El de la vulnerabilidad no sé yo como ser puede solucionar, dicen los gobiernos que construirán viviendas sociales, pero eso, lo dicen, y, por otra parte, son incapaces de regular el precio de los alquileres Y en cuanto a los sin techo, es un problema relativamente fácil de solucionar, al no afectar a muchas personas, salvo en las grandes urbes. Sorprende la City de Londres que tiene más de 10 mil sin techo.

    ResponElimina

DESTACADES ALEATORIES
BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - NOTICIES 24/7